Els mateixos reptes del 2017: pensions, finançament i pressupost

L’any que ja hem deixat enrere, Espanya ha aconseguit baixar del 16% la taxa d’atur, mantenir el creixement econòmic a un ritme superior al 3%, apujar el salari mínim, obrir noves places de funcionariat, exportar més que mai i rebre més turistes que cap altre any. La recuperació econòmica és el baluard que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha construït per enfortir una gestió en minoria i marcada pel procés independentista. Però, sense deixar de reconèixer que els pilars d’aquesta recuperació són més sòlids que els que van impulsar el boom immobiliari dels primers anys 2000, els principals organismes econòmics assenyalen que en bona part és gràcies a uns vents de cua que ja afluixen i al fet que, mirant-ho amb més profunditat, estructuralment Rajoy té encara moltes assignatures econòmiques per aprovar.

Després de l’últim consell de ministres del 29 de desembre, Rajoy va acomiadar l’any fent un balanç econòmic triomfalista però sense aprovar cap llei econòmica clau. Espanya comença el 2018 sense pressupostos generals -amb l’objectiu d’aprovar-ne dos en un any-, sense haver reformat un sistema públic de pensions que té un forat, amb les autonomies amb la mosca al nas perquè no s’escurça la brexta de la desigualtat territorial i amb una creació d’ocupació basada en la precarietat i el turisme. En un any en què el vent que empeny el PIB espanyol perdrà pistonada, fer tota la feina pendent es complica.

Pressupostos prorrogats

Rajoy no ha trobat prou consens per aprovar la llei més bàsica

La resposta repressiva de l’Estat després de l’1 d’octubre ha costat a Rajoy els pressupostos del nou any. El Partit Nacionalista Basc ja va avisar que si l’Estat es passava de la ratlla no tindrien res a negociar i, de moment, així s’ha mantingut fins ara. L’estancament de les converses entre nacionalistes bascos i populars deixa més problemes que únicament negociar. Mesures promeses com la rebaixa de l’IRPF a les rendes més baixes i les cinc setmanes de baixa per paternitat de moment no han entrat en vigor. Són mesures que l’executiu ha compromès però que no poden quedar reflectides en uns pressupostos que en quantifiquin la despesa final. A més, altres compromisos com l’increment salarial per als funcionaris també han de quedar xifrats als comptes, sobretot perquè Espanya encara està sota la supervisió de Brussel·les, que ha d’avalar que s’encamina a la reducció del dèficit, i totes aquestes són iniciatives que incrementen la despesa pública o redueixen la capacitat de fer caixa.

El crèdit de les pensions

S’ha buidat la guardiola i s’haurà de demanar un altre préstec

Aquesta és l’assignatura que Rajoy ha suspès amb més mala nota i que es més difícil de recuperar. La situació de la Seguretat Social és crítica. El govern del PP va tornar a apujar les pensions un 0,25% anual el 2017, fins i tot quan la inflació superarà l’1%, i ha deixat la guardiola de les pensions buida i endeutada. Per això, els partits conjurats al Pacte de Toledo es van proposar abordar urgentment una reforma que amb prou feines han començat. Les reunions no han consensuat ni un punt, segons fonts de l’oposició, perquè el PP no té la intenció de moure’s per canviar l’índex de revalorització.

La despesa creixent provocada per l’envelliment de la població i la falta d’ingressos per cotitzacions, a més, aboca la Seguretat Social a la insostenibilitat a llarg termini. Els primers tretze mesos de legislatura de Mariano Rajoy no han aportat cap solució estructural, només un pedaç. Segons estudis com els de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), la Seguretat Social seguirà amb un dèficit crònic de l’1,5% del PIB fins al 2022. La despesa pública en pensions continua pujant i la guardiola ja no té més diners. El govern central va trobar-se-la amb més de 60.000 milions i ara ja només en té 8.000. Quin és el pedaç? Un crèdit de gairebé 10.000 milions (més del que queda al Fons de Reserva) que ha servit per pagar les extres d’estiu i d’hivern als pensionistes i que es prorrogarà amb els pressupostos del 2018. La Seguretat Social necessita alternatives, però l’executiu continua assegurant que amb més ocupació es revertirà. Mentrestant, el sistema s’endeuta i els pensionistes perden poder adquisitiu.

Mateix finançament

La reforma per a autonomies

i ajuntaments està pendent

La reforma del sistema de finançament és una de les promeses dels últims governs espanyols. El 2017 es va obrir una comissió d’experts, que van trigar set mesos a presentar propostes amb un 40% d’esmenes, i molts van sortir-ne amb la sensació que si hi ha reforma no serà profunda. Algunes de les propostes passen per tenir capacitat recaptatòria sobre l’IVA o acabar amb la clàusula de l’ statu quo, que impedeix que cap comunitat quedi pitjor del que estava abans dels canvis. Aquest 2018 encara una altra comissió que ha d’abordar el document.

A més de tot això, Rajoy té el repte de continuar creant ocupació, un creixement al qual fia, per exemple, la pujada del salari mínim i la sostenibilitat de la Seguretat Social. Però el Banc d’Espanya ja va avisar que el 2018 es desacceleraria el creixement i que sectors clau com el turisme estaven a prop d’estancar-se. Els contractes temporals i a mitja jornada, que han impulsat la recuperació, no garanteixen un creixement saludable, i els treballadors comencen a reclamar la recuperació del poder adquisitiu que han perdut durant la crisi ara que veuen com les empreses tornen als guanys i els seus salaris no pugen. El govern de Mariano Rajoy pot presumir de recuperació econòmica i de treure’s de sobre el control de Brussel·les aquest 2018, però fins ara la seva política econòmica ha deixat per resoldre les febleses que impedeixen consolidar l’economia espanyola com un motor productiu i eficient que continuarà funcionant a llarg termini.