Les investigacions de grans fraus fiscals cauen un 76% en una dècada

Els inspectors revelen que la mitjana dels imports defraudats ha caigut un 85% en deu anys

Núria Rius Montaner

3 min

Façana de la seu de l’Agència Tributària a la plaça Letamendi de Barcelona. FRANCESC MELCION

MadridInvestigar delictes no sempre és fàcil, i quan són de caràcter fiscal, encara menys. Aquesta dificultat ha fet caure un 76% el rastreig de possibles grans fraus a Espanya en l’última dècada. A més, en aquest temps les quantitats presumptament defraudades s’han reduït un 85%, com va revelar el Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha). Ara bé, des del sindicat asseguren que “no hi ha una única causa, sinó diverses, que conflueixen amb més o menys intensitat i provoquen un efecte multiplicador indesitjat”, explica a l’ARA el secretari general de Gestha, José María Mollinedo, que afegeix que la notícia té un impacte especial sobre les “grans fortunes” o grups empresarials sobre els quals “s’ha passat de puntetes”.

Un dels motius que ha propiciat arribar a aquest descens de gairebé el 80% en les investigacions per frau fiscal està vinculat a un canvi de normes internes de l’Agència Tributària, expliquen els tècnics d’Hisenda. Un seguit d’investigacions classificades com “d’especial complexitat”, com ara les que impliquen imports per sobre dels 120.000 euros, deixen de ser investigades pels funcionaris que les havien començat a destapar. “La norma diu que [un tècnic d’hisenda] ja no és competent per acabar-les”, assegura Mollinedo. El procés de rastreig per descobrir si hi ha hagut delicte salta aleshores a un “superior” que, juntament amb altres caps d’equip, forma un petit col·lectiu. Per a Gestha, això provoca dues coses: d’una banda, que entre l’equip de tècnics d’Hisenda cau la motivació perquè no es pot acabar la investigació i, de l’altra, que es genera un coll d’ampolla, ja que l’equip de coordinació superior és residual, mentre que els tècnics d’Hisenda representen més d’un 80% de la plantilla, explica el secretari general de Gestha a l’ARA.

El conjunt de l’economia submergida genera a Espanya 91.000 milions d’euros anuals en pèrdues de recaptació, segons les estimacions d’aquest col·lectiu. Per això exigeixen al govern espanyol que els permeti investigar fraus més sofisticats i de grans quantitats de diners. A més, els últims càlculs de Gestha estimen que Espanya perd 38.000 milions en evasió d’impostos i quotes defraudades a la Seguretat Social, una quantitat un 65% superior a la mitjana europea.

Per al sindicat els canvis normatius han generat un sentiment de “lleugeresa” sobre “grans fortunes” o empreses. Segons explica Mollinedo, es va propiciar que en comptes de fer pocs expedients de “més frau”, es comencés a investigar més expedients, de més contribuents però amb delictes més petits. “El resultat final ve a ser més o menys el mateix, però no fa tant de mal a un contribuent individual”, apunta Mollinedo. Acte seguit, però, el tècnic matisa que aquest canvi normatiu “llança un missatge equivocat a les empreses i els assessors fiscals, que coneixen el canvi de criteri, de manera que poden veure’s temptades a defraudar”.

També el context de crisi de després del boom immobiliari del 2008 i el perill que les empreses acumulessin deute va provocar aquestes modificacions de l’Agència Tributària, des d’on vinculen la caiguda de denúncies al descens d’activitat després de la crisi del 2008.

Gestha explica que abans investigaven els últims quatre anys no prescrits dels impostos de societats, l’IVA o altres impostos del contribuent. En canvi, “ara s’investiga un impost en un any i la resta en tres anys. Observant un sol fet en comptes de tot el conjunt és més difícil que es vegin fraus superiors”.

Al punt de mira

Mollinedo diu que quan s’obre el debat de com destapar i millorar la recaptació per delicte fiscal no es posa el focus en les grans fortunes, “perquè no es fan públiques”. “De vegades quan es destapen casos mediàtics d’esportistes o cantants, aleshores sí, però per morbo”, diu, i assegura que des del col·lectiu aprecien que cal “ensenyar i canviar el que la població entén sobre economia submergida”. “En el cas del treballador immigrant que cobra en B parlem d’economia de subsistència, però en el de la companyia que paga en B, no”, assenyala. Per a Gestha, una solució seria augmentar la responsabilitat dels inspectors.