L'Íbex-35 tanca la setmana amb una pujada del 2,24%
El mercat del deute no reacciona davant les paraules de Rajoy i es manté gairebé intacte, en els 403 punts bàsics
BarcelonaJornada de tràmit a l'Íbex-35, que s'ha mantingut gairebé immòbil aquest divendres. L'índex espanyol ha tancat el dia amb una tímida pujada del 0,09% i ha registrat un creixement setmanal del 2,24%, i en termes anuals ha caigut el 6,33%. Finalment, l'indicador de referència a Espanya s'ha quedat l'últim dia de la setmana en els 8.024,10 punts.
Així doncs, els valors que més han pujat a l'Íbex-35 han estat Mediaset, un 3,63%; Sacyr, un 2,91%; Ferrovial, un 1,87%. D'altra banda, els valors que més han perdut han estat Banc Sabadell, un 2,91%; CaixaBank, un 1,98% i Bankia, un 1,43%.
La prima de risc –el diferencial entre el bo espanyol i l'alemany a 10 anys i termòmetre de la confiança dels mercats en l'economia de l'Estat– ha caigut només dos punts bàsics, fins als 403. "Espanya no perdrà l'accés als mercats", segons el president Mariano Rajoy. Les paraules del president espanyol, tot i que han estat plenes d'intenció, no han immutat l'indicador. El rendiment del bo espanyol a deu anys ha caigut fins al 5,38%, mentre que el 'bund' alemany s'ha pagat a un interès de l'1,36%.
Els principals selectius europeus no han perseguit una tendència clara. L'índex Euro Stoxx ha pujat un 0,11%; Frankfurt, un 0,19% i Milà, un 0,64%. París, per la seva banda, ha tancat sense decantar-se per les vendes o els guanys, en el 0,00% i Londres és l'únic indicador de referència que ha caigut, fins al 0,13%.
El 'precipici fiscal' americà: el compte enrere
No hi ha hagut més acostaments aquest divendres per combatre el 'fiscal cliff' (o 'precipici fiscal') que s'acosta a la data límit del 31 de desembre. Si els dos màxims partits nord-americans no es posen d'acord, caducarà la llei temporal impulsada pel govern de George Bush fill. L'expiració d'aquesta llei provocaria unes retallades automàtiques de la despesa pública i de les inversions de prop de 700.000 milions de dòlars, i un increment dels impostos que poden abocar els Estats Units a una altra recessió. I de retruc, arrossegaria la resta d'economies. Per això, qualsevol acostament de posicions entre demòcrates i republicans es tradueix als mercats en bons resultats.
