Els supermercats no són els únics que volen apuntar-se a la febre pel menjar ecològic i de proximitat. L’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB) començarà a introduir en els diferents mercats de la capital catalana adjudicacions per a parades que venguin exclusivament aquest tipus de productes, segons confirma a l’ARA el seu director, Genís Arnàs. Actualment hi ha alguns concursos que exigeixen que el comerciant garanteixi un percentatge determinat de productes ecològics i de territori, però aquesta condició s’ampliarà “pròximament” a tot l’assortiment d’algunes parades. “La tendència a l’especialització ja existeix als comerços de carrer i també s’ha d’incorporar al mercat”, afirma Arnàs.
A Barcelona actualment hi ha fins a 40 mercats municipals repartits entre els diferents districtes de la ciutat. Segons l’últim estudi d’impacte econòmic encarregat per l’IMMB, aquests espais van donar feina entre 6.500 i 8.000 treballadors durant el 2017 i van facturar gairebé 1.000 milions d’euros a l’any. Per fer una comparació, el grup Bon Preu -propietari dels supermercats Bonpreu i Esclat- va ingressar 1.199 milions d’euros en el mateix exercici econòmic. Durant el 2017 els mercats de Barcelona van rebre entre 63 i 65 milions de visitants, encara que cal tenir en compte que espais com la Boqueria també són reclams turístics. “Tradicionalment el mercat parteix de l’avantatge de ser un model molt arrelat a cada barri”, assegura el director de l’IMMB.
Els últims anys els mercats de Barcelona també han intentat renovar-se amb l’ajuda del comerç electrònic i, per exemple, el Mercat del Ninot va arrencar al gener un experiment amb la start-up Ulabox per vendre l’oferta d’una desena de paradistes a través de la seva plataforma tecnològica. Arnàs confirma que està previst que aquesta prova s’estengui a almenys tres mercats municipals més durant el pròxim any.
El ‘cavall de Troia’ del súper
Segons Arnàs, els mercats barcelonins també han superat amb nota l’aplicació del model que des del 1993 ha introduït els supermercats dins d’aquests espais. “Als mercats amb supermercat el tiquet mitjà és més alt perquè hi arriba un nou tipus de client. És un model d’èxit”, afirma el director de l’IMMB.
