El 'model Rajoy' obliga l’Estat a hipotecar-se
"Tot i la millora de l’economia, la taxa d’atur encara duplicarà la de fa 10 anys quan es tanqui l’any"
Delegat a MadridUna lectura positiva de les dades permetria definir el 2017 com l’any de la recuperació: el producte interior brut, que mesura la riquesa del país, tornarà a Espanya al nivell precrisi, del 2007. També ho farà la recaptació tributària -després de dues pujades de l’IVA i els alts i baixos dels impostos directes-. Però la despesa de l’Estat quedarà lluny del nivell de fa 10 anys: el límit de despesa (els diners que té l’Estat disponibles per gastar) és un 14% més baix que al 2007, amb 118.000 milions. La divergència de les dades defineix en què s’ha basat la recuperació impulsada per Mariano Rajoy i avalada per Brussel·les: en un aprimament de les estructures públiques i en escassos estímuls al creixement.
El model també s’ha plasmat en el mercat laboral. Tot i la millora de l’economia, la taxa d’atur encara duplicarà la de fa 10 anys quan es tanqui l’any, si es compleixen les previsions del mateix govern espanyol. I gran part dels llocs de treball que s’han creat des del pitjor moment de la crisi han sigut de baixa qualitat i amb sous més baixos. Aquesta devaluació interna -impulsada per la reforma laboral- ha tingut conseqüències en la Seguretat Social, que es nodreix de les cotitzacions d’aquests llocs de treball. El resultat ha sigut que els seus ingressos no creixen prou (tot i la pronunciada reducció de l’atur) i, a més, les despeses sí que es disparen per l’augment de la factura de les pensions.
A costa d’altres partides
Sotmesa a aquesta pressió, la guardiola de les pensions, que es va engreixar durant la bombolla, ha quedat pràcticament esgotada. Així, justament l’any que se superarà el PIB precrisi també s’inaugura una nova era en l’economia espanyola: el pagament de les pensions amb càrrec als pressupostos de l’Estat. El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, s’esforçava ahir per explicar que, comptablement, això no té cap impacte, perquè el dèficit de la Seguretat Social ja és, en essència, el de l’Estat. Però el cert és que dedicar recursos dels pressupostos a pagar les pensions suposa haver de treure’ls d’alguna partida. Previsiblement, en els comptes d’aquest any l’impacte serà petit, però la consolidació d’aquesta pràctica obligarà a noves retallades futures.
El model Rajoy, doncs, ha acabat per hipotecar l’Estat i, previsiblement -si la Seguretat Social no es gira com un mitjó-, també hipotecarà les generacions futures.
