Un model propi amb menys funcionaris i més concerts

BarcelonaL’estructura de la funció pública no és igual a tot Espanya. Fins i tot hi ha qui parla d’un model català, molt més basat en la concertació de serveis. Catalunya és la comunitat amb menys empleats públics per cada 1.000 habitants, segons les dades de l’Institut d’Estadística (INE). De fet, l’arc mediterrani és el que té menys empleats públics proporcionalment a la seva població. A Catalunya no arriben a 41 empleats públics per cada 1.000 habitants, al País Valencià són poc més de 45 i a les illes Balears, 48.

Aquestes proporcions queden molt lluny de les comunitats amb més funcionaris per cada 1.000 habitants, que són Extremadura, amb gairebé 82; Castella i Lleó, amb més de 66; l’Aragó, amb més de 65, i Andalusia, amb 58, a més de Madrid, amb 60,7, malgrat que en aquest cas una bona part s’explica perquè aquesta comunitat acull el gruix dels serveis centrals de l’administració de l’Estat. Tot al contrari que a Catalunya, on l’administració central només aporta el 9% dels empleats públics, el percentatge més baix de tot l’Estat.

Segons un estudi de la patronal Pimec, a Catalunya un 9% dels empleats públics són de l’Estat, un 54,7% de la Generalitat, un 28,1% de les administracions locals i el 8,2% de les universitats. En el conjunt de l’Estat el pes del empleats públics de l’administració espanyola és molt més elevat, del 21,1%, mentre que el percentatge d’empleats de l’administració autonòmica és lleugerament inferior que a Catalunya, del 50,5% -si bé s’ha de tenir en compte que Catalunya, a diferència d’altres comunitats, té policia pròpia i té traspassades les presons-. En el conjunt de l’Estat les administracions locals aporten el 22,7% dels empleats públics, una proporció inferior que a Catalunya, i els empleats d’universitats són el 5,8%, també per sota de Catalunya.

Roger Romagosa, economista de Pimec, atribueix aquesta estructura diferent de la funció pública catalana al fet que hi ha “més concertació, perquè a Catalunya hi ha una col·laboració publicoprivada més alta”. Romagosa destaca en particular l’alt pes que tenen a Catalunya, a diferència d’altres comunitats, els concerts en l’ensenyament i la sanitat.

Preocupació

Els concerts preocupen la UGT, perquè al marge dels empleats públics, els treballadors de serveis socials, sanitat i ensenyament també han patit retallades, i recuperar el que han perdut serà més difícil, segons Carles Villalante, secretari de política institucional de la federació de serveis públics. Però a més, a la negociació de la funció pública els sindicats volen incloure-hi altres aspectes perduts, ja que només han recuperat sis dels nou dies d’assumptes propis que tenien, i s’han retallat altres aspectes, com la prestació per incapacitat transitòria o les denominades bufandes (plusos lligats a la productivitat).