ORGANITZACIONS LABORALS

El nou mapa sindical gira cap al sobiranisme

La IAC torna a guanyar i la Intersindical entra amb força entre els funcionaris en les eleccions del març

El nou mapa sindical del funcionariat de la Generalitat és un reflex de la situació política que viu Catalunya: la divisió entre independentistes i unionistes. La força més votada en les eleccions d’aquest març ha tornat a ser la independentista Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), que agrupa diversos sindicats sectorials. En segona i tercera posició hi ha els dos sindicats espanyols majoritaris, CCOO i la UGT, i, en quart lloc, la també independentista Intersindical-Confederació Sindical Catalana (Intersindical-CSC), que ha irromput amb força i s’ha convertit -i amb molta diferència- en el sindicat que més ha crescut respecte als últims comicis sindicals celebrats el 2015 i ha passat de 10 a 108 representants. Només dos sindicats més han augmentat la representativitat, però de forma molt més modesta: CSI-F, que ha aconseguit 11 representants més, i la mateixa IAC, amb dos més. En canvi, la UGT i CCOO són els que han patit les davallades més notables. El primer ha perdut 14 representants i el segon ha protagonitzat la caiguda més important, amb 52 noms menys.

¿Com s’explica aquest creixement de la Intersindical-CSC? La seva presentació a la pàgina web ja és tota una declaració d’intencions: “És un sindicat nacional; aquesta condició fa que no estigui lligada, per tant, a cap sindicat estatal”. Segons els experts i el secretari general de la mateixa organització, Carles Sastre, aquesta independència explica en bona part el seu èxit. “L’increment del moviment independentista i les vagues que ha convocat a favor de la causa, i que han rebut un suport tebi per part dels grans sindicats, explicarien, en part, la seva irrupció”, explica Manel Hernández, un dels socis del despatx d’advocats Sagardoy.

Un altre motiu de la seva “explosió” -afegeix Hernández- ha sigut la crisi que estan patint els sindicats majoritaris i que ha fet que els treballadors busquin “posicionaments nous” d’altres organitzacions. “El punt d’inflexió d’aquesta crisi el va provocar l’aprovació de la reforma laboral del 2012, que va fer que la negociació col·lectiva perdés poder i que CCOO i la UGT perdessin força davant dels treballadors”, explica Hernández. El model d’aquests dos sindicats -afegeix el secretari general de la Intersindical-és “molt burocratitzat i centralitzat”, i això provoca que cada cop es distanciïn més tant dels empleats com de l’actual mercat laboral.

Victòria independentista

Durant aquest mes de març han estat cridats a les urnes prop de 200.000 treballadors públics, que representen un 8% del total de població assalariada a Catalunya. Els primers a votar van ser els treballadors de la Generalitat, agrupats entre administració, tècnics -els que han patit més directament les conseqüències de l’aplicació de l’article 155-, bombers i agents rurals. La victòria va ser clarament per als sindicats independentistes, la IAC i la Intersindical, que van aconseguir 35 representants cadascun. Aquest últim només n’havia aconseguit quatre en les eleccions del 2015, mentre que la IAC n’ha perdut cinc respecte fa quatre anys. CCOO i la UGT s’han situat com a tercera i quarta força, i han perdut una posició cadascun.

En les eleccions del professorat no universitari es va tornar a imposar USTEC-STES, seguit de CCOO (que va perdre quasi la meitat dels representants) i, tercer, la Intersindical, que va passar de 0 a 47 seients. Entre els metges, en canvi, ha guanyat CCOO, que, tot i perdre representants, ha avançat Metges de Catalunya, fins ara majoritari.

Fonts de CCOO admeten que els sindicats majoritaris no passen pel seu millor moment. De fet, reconeixen, estan perdent afiliats mes rere mes. A més, l’advocat del despatx Sagardoy alerta que els últims anys s’està produint un nou fenomen a les empreses: “Cada cop hi ha més comitès d’empresa que van directament a buscar l’assessorament d’advocats en lloc de recórrer als sindicats perquè els han perdut la confiança”.

Amb tot, la Intersindical assegura que no està patint aquesta tendència. “Estem guanyant de mitjana un centenar d’afiliats al mes”, explica el seu secretari general, que afegeix que actualment ja són més de 4.000 afiliats, un miler més que fa un any. “Els reptes de futur passen per donar cobertura a col·lectius poc representats i al territori; hem de fer propostes a empreses que no tenen convenis col·lectius, perquè són petites”, explica Sastre.

Passat polèmic

La irrupció de la Intersindical no ha passat desapercebuda entre els partits polítics, que han focalitzat les seves crítiques en el passat del seu secretari general. Va ser condemnat a 18 anys de presó el 1987 per pertinença a banda armada i tinença d’armes. Davant d’aquestes crítiques, Sastre assegura que, quan una persona compleix la pena, entra en una segona fase de “linxament social”. “Si hem d’obrir melons, obrim-los tots, també el del franquisme”, apunta. Fonts del sindicat expliquen que Sastre deixarà el càrrec aquest any perquè el 2017 es va acordar la seva renovació per dos anys. Ara caldrà veure si la irrupció de la Intersindical a la Generalitat es repetirà en altres administracions com la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona.

Més continguts de