FINANCES PÚBLIQUES

Els nous reptes d’un fons sobirà encara més gran

La guardiola del petroli de Noruega supera el bilió de dòlars

El fons sobirà de Noruega acaba de superar per primera vegada el bilió de dòlars. Dit d’una altra manera, el país nòrdic ja té estalviats uns 190.000 dòlars per a cadascun dels seus 5,2 milions d’habitants. Una fita important en la breu història d’aquesta guardiola, que es va instaurar a començaments dels anys90 amb l’objectiu de rendibilitzar al màxim els guanys del gas i del petroli i traslladar a les futures generacions els beneficis dels hidrocarburs.

Però hi ha qui diu que el fons ara és massa gran i que la seva gestió hauria de desvincular-se del Banc Central del país. Els partidaris del canvi argumenten que aquest organisme va néixer amb un mandat molt diferent i ja no pot afrontar la complexitat i l’enorme quantitat de feina que exigeix les actuals gestió i inversions. El debat és un dels més delicats que afronta el recentment reescollit govern conservador. Parlar dels diners del petroli és un tema principal en un país que, de ser un dels més pobres d’Europa a començaments del segle XX, avui encapçala els rànquings de riquesa gràcies als hidrocarburs descoberts fa 40 anys.

La discussió sobre el futur del fons va prendre cos al juny, després que una comissió d’experts recomanés escindir el fons del Banc Central i deixar que el gestionés una companyia estatal independent. La nova institució podria nomenar un equip de professionals més experts i competents en matèria d’inversió i allunyar-se, així, de la línia conservadora i poc arriscada d’un Banc Central que aquesta mateixa setmana ha defensat la seva capacitat per continuar gestionant els recursos.

Però la proposta també ha aixecat crítiques, com ara que el canvi trenqui amb l’estricta cultura ètica del fons en relació amb la distribució dels bonus, els processos de contractació o el creixement de l’equip directiu. “Alguns experts creuen que el control polític del fons podria veure’s debilitat si passa a ser gestionat per un ens independent”, explica a l’ARA Sigrun Aasland, directora de polítiques d’Agenda, un think tank vinculat al centre-esquerra noruec.

Decisió a la primavera

Alguns experts també aconsellen aprovar nous tipus d’inversions en infraestructures o en accions de societats que no cotitzen a la borsa. Segons Aasland, “aquestes últimes són un tipus d’activitats amb molt de potencial si es vol impulsar el creixement de noves companyies. A més, el fons podria jugar un paper més actiu finançant, per exemple, energies renovables, de manera que adquiriria un rol més proactiu en la transformació de l’economia global en una direcció més sostenible”. En aquests moments el 65,9% del fons s’inverteix en accions cotitzades, el 31,6% en bons estatals i altres actius de renda fixa i el 2,5% en béns immobles en països diversos.

El ministeri de Finances haurà de decidir si proposa canvis al Parlament, una votació que, si es porta a terme, no tindria lloc abans de la primavera del 2018. Propietari de més de l’1% dels actius cotitzats del món, el de Noruega és el fons sobirà més gran del planeta. Està present en algunes de les empreses globals més poderoses, com Apple, Nestlé, Microsoft, Shell o Novartis. Si el país nòrdic gairebé no va patir les conseqüències de la gran crisi i s’ha recuperat ràpidament de la caiguda de preus del petroli és gràcies a aquest matalàs.

Però creixen les veus crítiques per la facilitat amb què el Govern fica la mà al fons per alimentar les finances públiques. En una entrevista amb l’ARA, l’economista Knut-Anton Mork denuncia que “en part, aquesta és la raó per la qual les prestacions socials són molt més generoses que a la resta d’Europa. Per exemple, les pensions per discapacitat o l’absència laboral per malaltia són el doble que les sueques, que ja són altes”. El manteniment d’un estat del benestar massa fort preocupa, mentre creix el debat sobre com s’hauria de transformar una economia massa dependent del petroli.

S’estima que queda or negre per a uns 50 anys més. Però els noruecs són cada cop més conscients de la urgència del canvi que necessiten en un món que s’encamina irreversiblement cap a la fi dels combustibles fòssils.

Més continguts de