La clàusula terra perd també la demanda més multitudinària

BarcelonaAnul·lades per falta de transparència i abusives. Aquesta és la resolució d’un jutjat de Madrid sobre una macrodemanda de l’associació de consumidors Adicae contra les clàusules terra presentada per prop de 15.000 clients contra la pràctica totalitat del sector.

La sentència s’uneix a d’altres que hi ha hagut anteriorment i obliga a deixar d’incloure clàusules terra en els contractes i a tornar el que les entitats van cobrar per aquest concepte des del maig de 2013. Segons l’escrit, aquestes clàusules “estaven faltades de transparència” i eren abusives, ja que es van introduir als contractes “sense que es ressaltés la seva importància”.

El jutge diu que aquest fet “frustrava les expectatives del consumidor”, que topava “sorprenentment amb una clàusula que li impedia beneficiar-se de les baixades del tipus d’interès de referència”. La demanda estava adreçada contra 101 entitats, que actualment són 40 després del procés de consolidació que s’ha donat al sector en els últims anys.

Cal recordar que una clàusula terra és una limitació al mínim que ha de pagar el client per la seva hipoteca. Aquests contractes van vinculats a un índex de referència (habitualment l’Euríbor) que fluctua. Quan puja, el client veu encarit l’import que paga, i quan baixa, el veu reduït. Les clàusules terra eren la fórmula amb què les entitats es garantien un mínim a cobrar i van ser especialment qüestionades amb la caiguda dels tipus posterior a la crisi. De fet, aquest instrument va ser il·legalitzat pel Tribunal Suprem el 2013.

La demanda feta pública ahir no aborda la gran qüestió pendent, que és la retroactivitat de les clàusules terra. El Suprem va establir que les entitats només han de tornar els diners cobrats per aquest concepte des del maig del 2013. No obstant això, el Codi Civil espanyol estableix que si una clàusula no és vàlida, s’ha d’anul·lar completament, i aleshores caldria rescabalar els diners cobrats per aquest concepte des del dia de la firma del contracte. La justícia europea haurà de dir la seva a finals de mes en una decisió que sí que serà decisiva per resoldre la qüestió.

Reaccions oposades

Malgrat la importància de la sentència coneguda ahir, que és la demanda col·lectiva més gran jutjada a Espanya, fonts d’Adicae admetien que, com que es tracta d’una sentència de primera instància, esperen que hi hagi recursos i que la solució definitiva a la qüestió s’ajorni. La CECA (Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis) va recordar ahir que la sentència només afecta les clàusules poc transparents, en un cas que podria costar al sector prop de 1.000 milions d’euros en total.

Les entitats catalanes CaixaBank i Banc Sabadell havien afrontat la qüestió amb enfocaments diferents: l’entitat presidida per Isidre Fainé va retirar l’any passat les clàusules terra de la gran majoria dels seus contractes i a més va provisionar 515 milions als seus comptes del 2015 per fer front a una eventual sentència en contra.

El Sabadell, per la seva banda, sempre ha defensat que els seus contractes ja destacaven la importància de la clàusula terra. L’entitat que presideix Josep Oliu afirmava ahir que tenia aquesta eventualitat provisionada però que l’impacte serà “molt limitat” perquè afecta només 750 clients. Els dos bancs catalans estudien la possibilitat de presentar recurs.

La justícia europea té la clau de la qüestió

La sentència feta pública ahir no canvia gaire la situació actual. El Tribunal Suprem ha dictat en repetides ocasions que aquest instrument no és vàlid però la qüestió no resolta continua sent la retroactivitat. Hi ha jutjats que han obligat les entitats a tornar els diners de la clàusula des del primer dia de la firma del contracte, però són una minoria. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea es manifestarà sobre la retroactivitat el 26 d’abril.