Els hotels catalans no aixequen el cap: les pernoctacions cauen un 78% al juliol

L'ocupació es queda en el 33% de les places ofertades

El turisme és un dels sectors més castigats per la pandèmia de covid i les dades ho tornen a desmostrar. Les peticions de reduir els desplaçaments a causa dels rebrots i la caiguda de la confiança dels viatgers han acabat amb l’esperança dels hotelers de com a mínim salvar els mesos forts d’estiu. Les dades del juliol publicades ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) confirmen la debacle: les pernoctacions a Catalunya van caure un 77,9% respecte a fa un any, tot i l’obertura de fronteres a Europa. A Espanya la baixada és lleugerament inferior però igual d’alarmant: el 73,4%.

El descens al Principat, però, és menys sagnant que al juny. El primer mes d’aixecament del confinament es van registrar un 96% menys de pernoctacions que el mateix període del 2019. Aquest descens interanual ara s’ha moderat fins al 77,9%, però un simple cop d’ull a les xifres dona una imatge de la magnitud del desajust: si el juliol del 2019 els hotels catalans es van acostar a 8,2 milions de pernoctacions, el mes passat n’han tingut poc més d’1,8 milions.

El turisme estranger s’enfonsa

Amb aquestes xifres, Catalunya, tot i situar-se com la segona destinació preferida pels turistes al juliol, és la quarta comunitat que registra una caiguda més important de pernoctacions, per davant únicament hi ha les Canàries, les Balears i Madrid. Per províncies, la que ha patit la pitjor davallada és Barcelona, amb un 87% menys respecte fa un any. A Tarragona ha caigut un 76%, a Girona un 65% i a Lleida un 41%. “Aquest patró demostra que les zones amb dependència del turisme estranger són les que ho estan passant pitjor”, explica Pablo Díaz, doctor en economia i professor d’economia turística a la UOC, que afegeix que els hotels d’aquestes zones ja venien de sobreviure en un entorn de preus molt ajustats. En canvi, la caiguda més baixa, la de Lleida, s’explicaria perquè molts viatgers nacionals s’han decantat per fer turisme rural.

Pel que fa al nombre de visitants, els establiments turístics catalans han acollit el setè mes de l’any prop de 750.000 viatgers, gairebé un 70% menys que els més de 2,4 milions del juliol del 2019. El juny les xifres van ser irrisòries, amb només prop de 144.000 viatgers i 266.000 pernoctacions.

Amb aquestes dades l’ocupació hotelera, que fa un any era del 73%, s’ha situat en un 33%, per darrere de la mitjana del conjunt de l’Estat (35%), on la resposta del turista tampoc ha sigut la que s’esperava: el descens del juliol és d’un 73%, amb 11,4 milions de pernoctacions.

El sector demana un rescat

El professor de la UOC creu que aquests dades posen en perill la continuïtat de part del sector. Aquest estiu hi ha negocis que directament han optat per no obrir portes. Al juliol, segons l’informe de l’INE, van funcionar poc més de 12.000 hotels a l’Estat, un 29% menys que el mateix mes de l’any passat. Els que van obrir van cobrir un 35% de les places ofertades; un 40% si només es compten els caps de setmana.

A Catalunya hi ha mil hotels oberts menys que fa un any, i en el cas de Barcelona ciutat estan tancats tres de cada quatre. “Les grans cadenes aguantaran però als hotels mitjans només els queden dues sortides: tancar o ser absorbits per fons de capital”, assegura Díaz, que pensa específicament en hotels mitjans en zones de costa, alguns fins i tot negocis familiars, que ja venien d’una mala ratxa per la competència de destinacions com Tunísia, Turquia i Egipte, que oferien paquets més competitius al turista estranger.

Per tot plegat, Díaz opina que cal ampliar les ajudes al sector. “Els hotels mereixen una línia d’ajuda especial perquè han aportat molt a l’economia”, sosté. “Seria just rescatar-los perquè se’ls està deixant a les portes del tancament o del capital estranger”, insisteix el professor de la UOC, que defensa que l’hoteleria catalana i espanyola és un “referent internacional”.

LES CLAUS

1. ¿S’esperava el sector aquesta caiguda?

No. Amb l’obertura de fronteres els hotelers esperaven, com a mínim, cobrir despeses i intentar salvar els mesos més forts de la temporada, però els rebrots han frenat han laminat la imatge exterior. A banda, les quarantenes imposades per alguns països han aturat l’arribada d’estrangers.

2. Per què Barcelona és la província més afectada?

Perquè, pel reclam de la capital, depèn molt més del turisme internacional, que és el que més s’ha frenat, amb una caiguda d’un 85% a tot Espanya, mentre el turisme intern retrocedeix un 50%. De fet, la província de Lleida, associada al turisme rural i de muntanya, és la que ha patit una caiguda més suau.

3. Com se situa Catalunya en el conjunt de l’Estat?

És la segona comunitat amb més pernoctacions, per darrere únicament d’Andalusia, i per davant de reclams turístics d’estiu com les Balears i les Canàries. Però pateix un descens cinc punts més fort que la mitjana espanyola en aquesta categoria i també en el percentatge d’ocupació.

4. Els hotels resistiran?

No ho tenen fàcil. Els que han pogut obrir -a Catalunya són mil menys que fa un any- no faran caixa aquest estiu, perquè els percentatges d’ocupació són baixos, del 33% a Catalunya i del 35% en el conjunt de l’Estat. Cantàbria i Astúries, més centrades en el turisme rural, són les úniques que arriben al 50% d’ocupació.

5. Qui ho té més complicat?

Pablo Díaz, professor de la UOC, afirma que sense un pla d’ajudes directes molts hotels de mida mitjana, sovint familiars, ho tenen difícil perquè ja venen d’anys de forta competència. Les grans cadenes tenen marge per ajustar i els petits hotels rurals són els que podrien salvar la temporada amb el turisme intern.