Oliu torna a agafar el micròfon
El president de l'entitat catalana defensa la solidesa del banc després d'un any de remuntada de l'acció
BarcelonaL'any passat el pas al costat del president del Banc Sabadell, Josep Oliu, deixava una pregunta a l'aire per rumiar al llarg d'aquest últim any: deixarà de manar a l'entitat? Gairebé 12 mesos després d'aquesta transició, ell mateix ha resolt l'interrogant. En aquesta nova etapa, "el president segueix sent el president", una expressió que el banquer ha tancat amb un "però". La seva conferència anual a la Cambra de Sabadell li ha servit per explicar que ha canviat "totes les funcions executives" per "l'estratègia de gestió i control" de l'entitat.
El Banc Central Europeu (BCE) prefereix un model amb presidents representatius i en un segon pla en les decisions del dia a dia de les entitats, i Oliu ha parlat avui des d'aquest rol. En el seu retorn als micròfons, ha assegurat que ja no li cal la "fe" que professava fa dos anys amb l'esclat sobtat de la pandèmia. Avui és més optimista i celebra que la sortida de la crisi ha acabat agafant forma "d'arrel quadrada", una ve baixa que no es refà amb tanta força com en la caiguda, encara que finalment troba l'estabilitat.
En aquest retrat pintat amb "bons pensaments i bones esperances", però, encara s'hi escampa la taca de les tensions inflacionistes. "Serà el fenomen central d'aquest any dins el sistema econòmic i financer", ha vaticinat Oliu. La gran escalada dels preus també li ha permès parlar d'un dels temes preferits de qualsevol gran banquer d'opinions contundents: els tipus d'interès i el retorn progressiu dels bancs centrals a una política monetària "ortodoxa". "Que els tipus siguin negatius o s'hagi de pagar pels dipòsits és contra natura. Ni la teoria econòmica ni el sentit comú ho diuen, però ha sigut una de les estratègies per lluitar contra una recessió continuada després de la crisi", ha acceptat.
"Trimestre a trimestre"
El seu primer any fora de la primera línia i amb el nou conseller delegat del banc, César González-Bueno, als comandaments ha sigut el de la remuntada. El mateix Oliu ha fet un símil futbolístic. Com les victòries "partit a partit" de l'Atlètic de Madrid de Simeone, el Sabadell ha recuperat la confiança en la seva acció "trimestre a trimestre". També ha deixat enrere els ensurts informàtics del TSB per convertir-lo en un banc "rendible".
A finals del 2020, Oliu va deixar clar que no vendria el Sabadell a qualsevol preu. El banquer no ha esmentat en cap moment les quatre sigles de l'entitat blava amb qui es podria haver fusionat, però no li ha fet cap falta. "Es va prendre la decisió que es podia i s’havia de seguir en solitari, però s’havia de fer amb canvis", ha remarcat. Amb permís del BCE, ha presumit d'un banc que si no existís "potser s'hauria de crear" perquè compleix una "missió social" particular. En efecte, el banquer ha recordat els temps en què visitava empreses que havien crescut molt per recomanar-los que canviessin de banc perquè ja eren massa grans. "Però als inicis, el Sabadell els va donar la primera possibilitat de créixer", ha tret pit.
