L’oportunitat perduda de l’Estat per fer calaix amb Bankia

El 2017 es va vendre el 7,5% del banc quan estava valorat en 11.500 M€

Des del moment en què el govern espanyol va haver de rescatar el sector financer -amb el suport financer de la troica -, la gran incògnita ha sigut quants diners públics es recuperarien. Fins ara les pèrdues han sigut multimilionàries, però a l’Estat li quedava una última oportunitat: la venda de Bankia. El més sorprenent és que haver-se mantingut en el capital del banc durant anys no ha servit perquè l’Estat tingui més possibilitats de recuperar els diners, sinó al contrari: no haver sortit abans pot haver sigut un error fatal.

En aquests moments, i gràcies a les pujades que ha viscut Bankia a la borsa des que es van conèixer els plans de fusió amb CaixaBank, la participació de l’Estat al banc valenciano-madrileny val 2.600 milions d’euros. Això és aproximadament una desena part dels més de 22.000 milions de diners públics que s’hi van abocar.

El fet és que no fa tant de temps aquesta participació valia molt més. En els últims anys l’Estat s’ha anat venent participacions de Bankia. L’última, per exemple, sota el govern de Mariano Rajoy, va ser el desembre del 2017: llavors es va desempallegar del 7,5% de Bankia i va ingressar 818 milions. Si s’hagués venut el 61% restant que encara li quedava hauria obtingut 7.000 milions, gairebé el triple del que aconseguiria si s’ho vengués ara, ja que llavors el conjunt de Bankia valia 11.500 milions.

Ras i curt, ara és el pitjor moment per vendre’s accions de Bankia des que l’Estat va nacionalitzar la companyia. La tendència de tot el sector bancari a la borsa ha sigut d’un declivi constant des de finals del 2017 fins ara, però la crisi del coronavirus ha enfonsat les valoracions del sector fins a cotes mai vistes. Bankia no ha sigut una excepció.

Què farà l’Estat?

Una de les grans incògnites, si la fusió rep la llum verda de tots els organismes supervisors, és què farà l’Estat amb les accions que conserva a Bankia. Des del sector, algunes veus donen per fet que l’Estat es vendrà la participació, pressionat per les autoritats europees (en especial, del BCE, que és l’òrgan supervisor dels grans bancs). Però la realitat és que el consell de ministres pot decidir unilateralment ajornar la venda d’aquestes accions.

Quan Espanya va demanar ajuda financera per rescatar la banca, la troica va imposar un termini màxim de cinc anys perquè el govern espanyol es vengués les entitats nacionalitzades. I així ho va fer excepte en el cas de Bankia. El 2017 el consell de ministres va decidir ajornar el termini fins al desembre del 2019, i posteriorment (ja amb el PSOE al poder) es va tornar a posposar fins al desembre del 2021.

No sembla que res impedeixi que ara el govern decideixi ajornar un cop més aquest horitzó dos anys més al·legant, un cop més, que el preu de l’acció està massa baix.

Curiosament, si el govern espanyol s’hagués venut el banc en el termini inicialment fixat per la troica (desembre del 2017), el preu de l’acció hauria estat més alt del que ho ha estat en qualsevol moment des d’aleshores.

Sigui com sigui, al sector financer consideren que no és el mateix vendre’s el 61% d’un banc com Bankia que el 15% d’una entitat com la resultant de la fusió amb CaixaBank, un cop s’hagin retallat costos i hagin aflorat les sinergies.

Moody’s creu que el ‘badwill’ facilitarà a CaixaBank la compra

L’agència creditícia Moody’s afirmava ahir en una nota que considera que CaixaBank, que serà l’entitat compradora de Bankia vista la seva mida, podrà aprofitar-se de la creació de badwill (una diferència positiva entre el valor en llibres i el preu de l’adquisició) per fer front als costos de la reestructuració. Aquest desequilibri es donarà amb tota probabilitat, perquè, a l’espera de conèixer el preu de compra, aquest serà inferior al valor comptable de cada entitat calculat en funció de les seves cotitzacions del 3 de setembre. Aquesta diferència, equivalent al fet de comprar barat, tindrà un impacte positiu en el compte de resultats.