El PSOE no es compromet ara a blindar sempre les pensions només amb l'IPC

Els socialistes accepten incloure altres factors com l'evolució del PIB o el diàleg social

L'arribada a Moncloa ha fet canviar les perspectives del PSOE. Si fins ara els socialistes insistien que l'IPC ha de ser la referència mínima perquè les pensions no perdin poder adquisitiu anualment, aquesta vegada el PSOE està disposat a matisar-ho perquè hi hagi altres factors que influeixin en la revalorització anual. Aquest ha estat un dels detontants del desacord  d'aquest dimecres entre els partits que conformen en Pacte de Toledo, la comissió que aborda la reforma del sistema.

Mentre una part (Podem i ERC) exigeix que l'IPC sigui el mínim garantit, el Partit Popular i Ciutadans advoquen perquè la inflació sigui un indicador estructural però no l'únic, i que sigui sotmès a altres indicadors depenent del cicle econòmic o de la renda de cada pensionista. El PDECat i el PNB es troben entre les dues posicions, però també estan d'acord a incloure altres factors al càlcul. El canvi està doncs en el PSOE. El partit a la Moncloa fins ara sostenia que l'IPC havia de ser la base per garantir el poder adquisitiu, però s'ha mogut de la seva posició i es distancia lleugerament de Podem. 

El canvi del PSOE

La portaveu socialista al Pacte de Toledo, Mercè Perea, ha reiterat que l'objectiu és "mantenir el poder adquisitiu" i que l'acord és factible. Però ha evitat dir explícitament que l'IPC ha de ser el requisit mínim.  La portaveu de Podem, Aina Vidal, ha donat a entendre que el PSOE s'havia mogut respecte a la seva posició inicial i amb la mateixa sensació ha sortit el diputat d'ERC, Jordi Salvador. "Continuem amb dues posicions diferenciades respecte a l'IPC i creiem que no cal inventar noves històries, sinó que per mantenir el poder adquisitiu ja hi ha l'IPC", ha sentenciat Vidal.

Precisament poques hores abans que es reunissin els diputats del Pacte de Toledo, desenes de pensionistes s'han tornat a concentrar a les portes del Congrés de Diputats per demanar que les pensions estiguin vinculades a l'IPC. De fet, el govern de Pedro Sánchez ja ha pactat amb Podem que si aquest any la inflació avança per damunt de l'1,6% –com apunten alguns indicadors– es revisi l'augment per garantir que no hi hagi pèrdua. Cal recordar que segons els pressupostos generals de l'Estat d'aquest any, les pensions havien de créixer un 1,6% (va ser l'acord al qual van arribar el PP i el PNB). 

Acord congelat

Però si el PSOE assegura que la seva intenció és garantir que no hi hagi pèrdua de poder adquisitiu, per què no es compromet a blindar-les amb l'IPC com a mínim? Perquè els partits treballen en la redacció d'aquesta recomanació com un text clar però prou obert perquè pugui ser assumit per qualsevol govern que arribi a la Moncloa. Així com per a Podem i ERC és clau que l'IPC sigui condició indispensable, per a la resta de partits la història recent demostra que cal tenir en compte altres factors, sobretot en temps de recessió. I, ara que el PSOE ha de trobar consensos perquè és a l'executiu i ha de fer quadrar els comptes no vol tancar-se la porta. 

De fet, aquesta és la mateixa font de desacord que hi havia abans de les vacances. El consens és majoritari si s'entén que les pensions han d'anar lligades a l'IPC sempre que l'economia vagi bé. El problema arriba quan es posa damunt la taula què ha de passar quan hi hagi recessió econòmica. És en aquest aspecte que partits com el PP, Ciutadans i el PDECat creuen que cal introduir un factor com el PIB perquè les pensions no augmentin tant en cas de crisi. Partits com Ciutadans creuen, a més, que cal tenir en compte quins pensionistes cobren més i quins menys perquè, per exemple, els que tenen menys ingressos sí que vegin sempre vinculades les seves pensions a l'IPC i l'esforç el facin els que cobren més. 

El paper del diàleg social

D'altra banda, un altre dels aspectes que s'han discutit en la trobada d'aquest dimecres és el paper que hauria de tenir l'anomenat 'diàleg social', que són les relacions de comunicació que s'estableixen entre govern i representants de les empreses i dels treballadors. Per a partits com el PP és bo que després que el govern de torn hagi decidit què farà amb les pensions d'acord amb les recomanacions del Pacte de Toledo, s'hagi de ratificar en una taula de diàleg social. 

El paper de "ratificació" o consulta als agents socials és, doncs, un altre dels fenòmens a discutir perquè hi ha partits que no ho consideren necessari o que ho consideren un factor més aviat secundari. Podem i ERC estan d'acord que els sindicats i les empreses hi diguin la seva, però consideren que l'IPC ha de ser un mínim indiscutible. 

Per què és important el Pacte de Toledo?

És una de les comissions més antigues del Congrés de Diputats que sempre es posa com a exemple de les capacitats d'arribar a consensos entre partits. És l'encarregada d'elaborar una llista de recomanacions sobre aspectes clau del sistema de pensions i Seguretat Social, per garantir el funcionament d'un dels pilars fonamentals de l'estat del benestar. Aquestes recomanacions s'han d'anar renovant periòdicament segons els esdeveniments. Un dels seus reptes és abordar l'envelliment de la població i el dèficit de la Seguretat Social. 

Actualment estan encallats en el segon punt de la recomanació, el que ha d'abordar el "manteniment i millora" del poder adquisitiu dels pensionistes. Al principi de la crisi el PSOE va arribar a congelar les pensions i el PP va establir un augment mínim del 0,25%. Un cop es pacten els punts, els acords s'han de portar a votació al Congrés i després és cada govern qui ha d'actuar fixant-s'hi.

Més continguts de