Els sous de conveni no pugen un 2% des del 2009

Les empreses volen que se’ls reconegui "l’esforç" perquè l’augment es fa amb els seus diners

Els augments mitjans pactats en convenis laborals no arribaven al 2% al conjunt de l’Estat des de fa gairebé una dècada. Concretament, segons les dades del ministeri de Treball, des del 2009, quan l’augment mitjà pactat va ser del 2,25%. Així doncs, amb el pacte tancat abans-d’ahir entre sindicats i patronal perquè els sous pactats per conveni augmentin al voltant d’un 2% anual, més un variable d’un 1%, es recuperen taxes de creixement de l’inici de la crisi econòmica.

Val a dir que el 2011 a Catalunya la variació salarial mitjana pactada sí que va superar el 2%, però no ho va fer en el conjunt de l’Estat, que és l’abast del preacord signat dilluns entre sindicats i patronal. També cal tenir en compte que molts convenis inclouen clàusules de revisió que fan variar finalment el percentatge pactat d’entrada. Tenint en compte aquesta revisió, els salaris espanyols havien augmentat un 2,29% també el 2011. Però en tot cas es deixen clarament enrere anys com el 2013 i el 2014, quan només es van produir augments del 0,5%.

L’esforç de la patronal

Per això ahir els presidents de les patronals CEOE i Cepyme treien pit de l’acord, després que la seva junta aprovés per unanimitat el text firmat amb els representants dels treballadors dilluns. Els seus respectius presidents, Joan Rosell i Antonio Garamendi, van reclamar ahir reconeixement per “l’esforç” fet per arribar finalment a una entesa perquè pugin els salaris. “Al final això es fa amb els diners de les empreses”, va etzibar Garamendi.

Rosell va retreure als sindicats que no haguessin volgut signar l’acord l’estiu passat perquè, des del seu punt de vista, finalment les xifres els han acabat donant la raó. La mitjana d’augment per conveni es va fixar al voltant d’un 1,5%, fins i tot menys del que oferia la patronal, però els sindicats reclamaven increments de fins al 3% i el manteniment del poder adquisitiu. “La nostra proposta anava ben encaminada”, reivindicava ahir el president de la CEOE, que exigia al mateix temps que es tingui en compte que s’han signat punts que, si fossin només a les seves mans, “no s’haurien escrit”, i així es va manifestar en algunes de les intervencions de la junta, com va explicar el mateix Rosell.

Retrets a l’Estat

I ara que la patronal ha fet “aquest esforç”, els empresaris reclamen el mateix compromís a l’Estat. Segons els presidents de la CEOE i de Cepyme, si els salaris s’havien mantingut baixos és en part perquè l’administració pública ha adjudicat contractes públics “collant tant que les empreses no podien pagar els salaris que havien de pagar”.

De fet, aquest és un dels punts que recull l’acord. Garamendi exigia així al sector públic que també compleixi les recomanacions d’augment acordades ahir amb els sindicats: “No s’hi val dir que els empresaris són els dolents i després fer un contracte públic a la baixa”. Per això Rosell es va atrevir fins i tot a aventurar que els pròxims pressupostos generals de l’Estat haurien de notar en forma d’increment de la despesa pública aquest augment. De moment, l’acord signat entre patronal i sindicats suposa una millora salarial per als treballadors protegits per la negociació col·lectiva superior a la que els últims pressupostos aprovats donen als funcionaris, que veuran com aquest any milloren les seves retribucions un 1,75%.

No a treure el topall

Els empresaris no es van mullar en cap cas sobre la possibilitat que el govern de Pedro Sánchez hagi anunciat la intenció d’aplicar nous impostos -a la banca, per exemple- per pagar les pensions. Però sí que van rebutjar clarament la intenció, anunciada en una entrevista a TVE pel mateix president espanyol, de treure el topall de les cotitzacions socials. Per als empresaris, “seria trencar la productivitat i la competitivitat”. Amb aquest argument van aprofitar també per reclamar que els autònoms cotitzin al règim general i en funció del que treballen. Van insistir que és una reivindicació antiga de la patronal, traslladada a tots els governs i sempre amb el silenci com a resposta.