AUTOMOCIÓ

Revolta patronal pel dièsel

Asseguren que els atacs a aquesta tecnologia poden afectar les inversions i l'ocupació

No només els bancs i les grans empreses rebutgen els canvis fiscals que pugui arribar a impulsar el govern de Pedro Sánchez. Ahir les patronals de l’automòbil es van unir per enviar una carta “oberta a l’opinió pública” que defensa que els impostos al dièsel es quedin com fins ara. Malgrat les contradiccions internes de l’executiu socialista, la voluntat d’apujar els impostos al dièsel és una de les mesures amb què, de moment, el president espanyol i la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, s’han mostrat més ferms. I, com va passar amb els diferents representants del sector financer, els de l’automòbil ja han aixecat la veu per demanar que no “s’ataqui” el dièsel, un tipus de combustió cada cop més qüestionat a tot Europa.

És una queixa per escrit que engloba el sector de manera transversal. Els firmants del comunicat són Anfac (fabricants), Faconauto (concessionaris), Ganvam (venedors), Aniacam (importadors) i Sernauto (components) i demanen “que no s’ataqui cap tecnologia ni es generi incertesa innecessària en la ciutadania”. Però el comunicat sí que ataca directament els que consideren autors o impulsors de les fake news que asseguren que s’han generat al voltant del món del dièsel. Asseguren que el gasoil és més eficient i emet menys CO 2 que la gasolina, i que els vehicles nous tenen uns nivells de contaminació semblant en l’ús dels dos combustibles.

Però en el procés de combustió d’un motor s’emeten altres gasos contaminants en què el dièsel sí que guanya, i això ho obvia el comunicat de la patronal. Es tracta dels òxids de nitrogen, per exemple. Els motors de gasoil, en aquest cas, són més contaminants en les emissions d’aquests gasos. El fet d’emetre més gasos d’aquest tipus i la voluntat de reduir la contaminació a nivell global (una assignatura permanent pendent a les grans ciutats de l’Estat) són dos dels arguments que esgrimeix el govern de Sánchez per justificar aquesta mesura. Malgrat les alarmes, Sánchez ha insistit que quedarien exclosos de la mesura els professionals del transport i els pagesos.

Però les patronals de l’automòbil posen sobre la taula un altre debat. Asseguren que el problema no és el tipus combustible, sinó l’antiguitat del vehicle (o del motor). Recorden que els automòbils actualment són molt menys contaminants que fa deu anys i sostenen que el que cal fer és impulsar mesures que incentivin la renovació del parc d’automòbils, és a dir, que es comprin vehicles més nous.

Asseguren que la intenció del govern espanyol “l’únic que està provocant és un increment de les emissions de CO 2, perquè [els cotxes vells] estan sent substituïts per vehicles de gasolina, cosa que allunya [l’Estat] dels objectius marcats per la Comissió Europea”.

Per això la seva proposta és que les administracions públiques impulsin d’alguna manera la retirada progressiva dels “cotxes més vells i ineficients, amb una edat mitjana de més de 12 anys”. Els màxims responsables de totes aquestes associacions -que són els que signen el comunicat- asseguren que l’automoció espanyola “està plenament compromesa amb la descarbonització del transport i la mobilitat” perquè ho ha demostrat “treballant i desenvolupant cotxes tecnològicament a l’última” gràcies a una forta inversió en R+D.

Quina és la intenció del govern espanyol? Augmentar la fiscalitat del dièsel és una mesura que el PSOE ja va presentar en els pressupostos alternatius que va proposar quan hi va haver el debat parlamentari en què va rebutjar els pressupostos que ara paradoxalment està executant. Sánchez i Montero han afirmat diverses vegades que es tracta d’una reforma en la direcció d’una fiscalitat “verda” que no té afany recaptatori. Tot i això, la ministra d’Indústria, Reyes Maroto, va afirmar que es tractava d’un “globus sonda”, cosa que deixava entreveure que encara no estava prou estudiat i enviava un missatge de tranquil·litat al sector. Segons els pressupostos alternatius dels socialistes, es tracta d’equiparar la fiscalitat dels dos combustibles de manera esglaonada per recaptar 600 milions el primer exercici i 2.140 milions en total. Es passaria, així, dels 30,7 cèntims per litre actuals per l’impost del dièsel als 40,25 cèntims que s’apliquen a la gasolina.

El preu del carburant, en màxims dels últims quatre anys

El preu mitjà del litre de gasolina i de gasoil ha assolit el seu valor més alt dels últims quatre anys, després d’encadenar la setena setmana seguida d’augments. Concretament, el litre de gasolina s’ha situat aquesta setmana en 1,340 euros, un 0,29% més, i arriba així a nivells que no marcava des de principis de novembre del 2014, segons dades del butlletí petrolier de la UE recollides per Europa Press.

Per la seva banda, el preu mitjà del litre de gasoil -com sempre, més barat- ha marcat aquesta setmana 1,246 euros, després d’encarir-se un 0,64% els últims set dies. En aquest cas, és el màxim des del desembre del 2014. L’increment del preu de la gasolina i del gasoil coincideix amb la tornada a l’escola, una època en què augmenta la mobilitat. A més, els màxims arriben en una setmana en què el barril de petroli de qualitat Brent ha superat puntualment el llindar dels 80 dòlars, a causa del descens en la producció de Veneçuela i de les sancions dels Estats Units a les exportacions de cru iranià. Ahir el barril Brent, el de referència a Europa, va cotitzar a més de 79 dòlars, mentre que el barril de cru americà de Texas va superar els 69 dòlars.