MERCAT LABORAL

Les patronals, preocupades per “l’empobriment” dels treballadors

Els sindicats ho veuen incongruent perquè Foment i Pimec s’oposen a una nova reforma laboral
Les patronals, preocupades per “l’empobriment” dels treballadors

“Podem recrear-nos dient que la nostra economia creix més que l’europea, però no servirà de res si els salaris no permeten viure dignament a les persones”. Són paraules del president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre. És un reconeixement inèdit, des de la patronal, de la precarietat que pateix el mercat laboral. Aquesta rotunda afirmació no va ser l’única que va verbalitzar el president de la patronal en la conferència que va fer aquesta setmana al Cercle Financer sota l’atenta mirada del president de l’altra patronal catalana, Josep González de Pimec, i dels secretaris generals a Catalunya de CCOO i la UGT, Javier Pacheco i Camil Ros.

“Tots els que som aquí -va continuar Llibre- som en part responsables del que heretaran els joves, que han perdut un 27% del poder adquisitiu; una bona part d’ells es veuen obligats a marxar”. I encara va afegir: “No podem parlar de riquesa si aboquem els joves a contractes precaris; això ens condemna a un empobriment que pot comportar estancament [del creixement econòmic]”. Els mateixos sindicats reconeixen que les paraules de Sánchez Llibre els van sorprendre: “Semblava un dels nostres”.

Un col·lectiu castigat

Les dades donen la raó al nou discurs de la patronal. Amb l’excepció del 2014, els salaris han baixat cada any, del 2012 al 2017. En el cas dels joves de menys de 35 anys la tendència es repeteix, amb l’agreujant que els salaris són molt més baixos que la mitjana de la població. L’any 2012 una persona d’aquest segment de la població cobrava 15.788 euros bruts a l’any mentre que el 2016 (l’últim any amb dades disponibles) percebia 15.166 euros. A aquest descens cal sumar-hi el fet que l’IPC ha pujat tots els anys excepte el 2015 i el 2016, cosa que ha enfonsat la capacitat de compra dels més joves de 35 anys, com es mostra al gràfic.

El president de Foment fins i tot va fer una crida a l’altra patronal i als sindicats a “anar de bracet” i fer “un nou pacte social” per combatre la precarietat. Una invitació que accepten tant el president de Pimec com els sindicats majoritaris. Però González no és tan contundent com Sánchez Llibre. “Coincidim en alguns aspectes”, diu. Els principals: l’augment de la precarietat laboral, la baixada dels salaris i la necessitat, complerta pel govern de Pedro Sánchez al gener, d’augmentar el salari mínim interprofessional. Una mesura, per cert, que va ser molt criticada per la patronal espanyola CEOE, que va afirmar que l’aprovació de 900 euros bruts al mes com a SMI tindria “efectes negatius” en la negociació col·lectiva.

“Hem d’analitzar amb els agents socials de quina manera es poden apujar els salaris sense que afecti la competitivitat de l’empresa”, opina González. Per al president de la patronal de pimes s’hauria de fer un estudi per trobar la manera de millorar-los. “Si quan hi havia crisi es van abaixar els sous, quan millora la situació s’haurien d’apujar”, admet.

Els sindicats aplaudeixen que les patronals reconeguin obertament la necessitat d’aplicar augments salarials. “La part dolenta és que no volen canviar la reforma laboral, que és precisament la causa d’aquesta precarietat laboral”, sostenen tant Pacheco com Ros. Una reforma laboral que va aprovar Rajoy el 2012 i que afavoria les empreses en detriment dels treballadors, segons els sindicats.

De fet, Sánchez Llibre va reconèixer que ell havia treballat per “aturar” la contrareforma laboral que volia aprovar el PSOE, i que al final va quedar en no res tot i que hi havia un acord amb els sindicats. Dos dels punts en què no estava d’acord la patronal era la desaparició de la ultraactivitat (els convenis col·lectius deixen de tenir validesa un any després que vencin) i la desaparició de la prevalença del conveni d’empresa per sobre del sector. “No crec que la solució sigui anul·lar la reforma, sinó reformar-ne els aspectes que no funcionen”, afirma Josep González.

La patronal vol menys impostos

Sánchez Llibre també va opinar sobre fiscalitat, i va demanar l’eliminació de l’impost de patrimoni, la rebaixa de l’impost de societats per a les pimes que reparteixin dividends i la redistribució dels productes amb tipus reduïts d’IVA. “És una mica cínic demanar que es redueixin els impostos empresarials de manera dràstica per garantir un augment de salaris”, opina Pacheco. Segons el secretari general de CCOO, si les empreses no paguen aquests impostos, qui els hauran d’assumir són els treballadors. A més, Pacheco creu que això faria perillar serveis com la sanitat pública i posaria en perill la cohesió social.

Tot i l’acord de les patronals i els sindicats perquè hi hagi un diàleg social que posi fi a aquesta precarietat, des de Catalunya deixen clar que poca cosa s’hi pot fer. “Tenim un marge de maniobra molt petit, la clau la té Madrid, tal com es va demostrar amb el salari mínim”, conclou González.

Les postures davant la precarietat laboral

Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball

"Hem de ser conscients que una part de la nostra societat viu angoixada perquè veu perillar la seva estabilitat vital"

Josep González, president de PIMEC

"S'han de posar en marxa mecanisme per abordar la precarització laboral, sobretot des de Madrid, com es va fer amb el salari mínim interprofessional. A Catalunya hi ha un marge de maniobra molt més petit"

Javier Pacheco, secretari general de CCOO

"El reconeixement de Foment de la precarització laboral és un discurs paternalista perquè no vol fer-se càrrec de la part que li pertoca"

Camil Ros, secretari general de la UGT

"La bona notícia és que la patronal reconeix que s'han d'apujar els sous; la dolenta és que no vol canviar la reforma laboral"

Més continguts de