Pensions: sí, però amb impostos

BarcelonaUna pensió mínima de 1.080 euros mensuals i el blindatge de les retribucions d’acord amb la inflació. Són les principals reivindicacions de la manifestació de pensionistes que va tenir lloc ahir a Madrid.

Unes 8.000 persones -segons la policia- arribades d’arreu d’Espanya van recórrer el centre de la capital de l’Estat fins al Congrés de Diputats per exigir millores en l’actual sistema de pensions, a més d’acabar amb els beneficis fiscals de què gaudeixen els sistemes de pensions privats i reclamar un salari mínim de 1.200 euros. Els manifestants també van cridar consignes contra el Pacte de Toledo, l’acord signat el 1995 que posa les bases del sistema de pensions.

Un cop la comitiva va arribar al Congrés, representants de la Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions, que organitzava la protesta, es van reunir amb membres de Podem i Esquerra Unida.

Davant les reivindicacions, la pregunta que es fan molts experts és si l’Estat es pot permetre una pujada fins als 1.080 euros de pensió mínima, que serien més de 15.000 euros anuals. Especialment si es té en compte que el sistema espanyol es basa en pagar les pensions actuals amb les contribucions a la Seguretat Social dels treballadors en actiu en cada moment.

“El sistema dona per a infinit sempre que es financi amb impostos. Si és només amb les cotitzacions a la Seguretat Social, aquesta xifra és insostenible”, assegura José García Montalvo, professor d’economia de la UPF. Aquest economista veu una “inconsistència” anunciar increments de pensions i alhora preparar reduccions d’impostos.

En aquesta mateixa línia s’expressa Miren Etxezarreta, catedràtica emèrita d’economia aplicada a la UAB, que opina que el sistema de pensions actual no es pot mantenir si no es paga amb impostos. Ara bé, la catedràtica va més enllà: “No hi ha cap raó per la qual s’hagin de pagar les pensions exclusivament amb cotitzacions”, afegeix. “Per què no s’han de finançar amb impostos, si es financen així la resta de despeses públiques?”, es pregunta.

Una pujada brusca

“Fins a 1.080 euros de cop seria molt”, diu Etxezarreta, que indica que, malgrat tot, el govern espanyol va decidir apujar el salari mínim de manera bastant brusca. No obstant, la catedràtica veuria més “lògic” optar per increments graduals fins a arribar a una xifra propera als 1.080 euros reclamats.

“La seva reivindicació és justa”, va dir a través de Twitter el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, sobre la manifestació. Sánchez, que està en plena precampanya electoral, va afegir que el “compromís” del seu govern és “garantir la seva sostenibilitat, revaloritzar-les d’acord amb l’IPC real, blindar el sistema públic de pensions a la Constitució”. El projecte de pressupost que el govern espanyol ha enviat a la UE inclou un increment del 0,9% de les pensions, una mesura que costaria uns 4.500 milions d’euros.

“La situació podria ser curiosa”, indica García Montalvo, ja que la inflació actual a Espanya és del 0,1% i es podria donar el cas que arribés a ser negativa. “Entenc que el govern no abaixaria les pensions” si l’IPC caigués, afegeix. Així doncs, a parer seu, lligar l’actualització de les pensions a l’IPC quan l’IPC “és zero o quasi zero no té cap impacte”.

“És una crisi construïda, perquè les pensions són un mos molt llaminer per a la banca”, sosté Etxezarreta. En canvi, García Montalvo ho veu diferent. El professor argumenta que els pensionistes són “el grup social que té més poder”, i posa com a mostra el fet que, des de l’esclat de la crisi, les taxes de pobresa “han baixat en picat entre els jubilats” mentre pujaven entre els més joves.