ENERGIA

El petroli, al preu que interessa a Trump i Putin

Els productors necessiten que el barril estigui per sobre dels 50 $ i els experts descarten pujades abruptes

L’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) va decidir dimecres retallar la producció en 1,2 milions de barrils diaris, per deixar-la en 32,5 milions. Era el primer cop en vuit anys que s’aprovava reduir la producció i el trasllat als preus ha sigut immediat, fins i tot abans d’entrar en vigor la mesura, ja que començarà a aplicar-se a partir del gener.

Que el barril del petroli Brent se situï per sobre dels 50 dòlars era esperable. És un preu que beneficia tothom i, un cop més, es demostra que el preu de l’or negre no respon tant a les lleis econòmiques com a la geopolítica, segons destaca el professor d’Esade Robert Tornabell.

El professor explica per què un preu per sobre dels 50 dòlars el barril va bé a totes les parts. D’una banda, l’Aràbia Saudita -que per primer cop a la història, amb el petroli barat, ha generat dèficit i pensa fins i tot a fer sortir a borsa una part de la petroliera estatal- podrà alleugerir la seva càrrega financera. De l’altra, un preu més alt interessa molt a altres productors com l’Iran, que acaba de tornar als mercats després de l’embargament, o Veneçuela, en una difícil situació financera. I també interessa molt a Rússia, ja que podrà tornar a posar en funcionament alguns pous que, amb preus per sota dels 40 dòlars el barril, no són rendibles.

En la cimera de l’OPEP es van arribar a posar d’acord països amb interessos tan contraposats com l’Aràbia Saudita i l’Iran. També hi va haver desacords: Indonèsia immediatament després d’acabar la reunió va demanar la baixa del càrtel dels productors de petroli.

Oferta a Rússia

Hi ha nous factors que s’uneixen al difícil equilibri de l’OPEP. En primer lloc el càrtel de països productors ha perdut pes en el mercat global del petroli. Per això l’OPEP ha demanat que països que no són membres del club, i especialment Rússia, se sumin a l’acord. I de moment sembla que Vladímir Putin hi està a favor.

Un altre factor a tenir en compte, segons Tornabell, és l’aterratge de Donald Trump a la Casa Blanca. El president electe dels Estats Units ha fet una aposta pels combustibles fòssils i petrolieres del sector del fracking han aportat fons a la seva campanya. Aquestes empreses han passat mesos durs amb el preu barat del petroli, ja que necessiten un preu al voltant dels 60 dòlars per poder ser rendibles.

El professor Tornabell considera que tots aquests factors fan que el preu actual sigui bo per a totes les parts, però diu que és difícil pensar que torni al 100 dòlars el barril. “Hauria de fer un hivern molt fred i que, a més, la indústria europea disparés la seva producció”, diu, i assenyala que són escenaris improbables.

Amb tot, el recent acord dels països productors de petroli no convenç tots els analistes. Per exemple, Goldman Sachs, una de les cases d’inversió que més de prop segueixen el món del cru, ja ha dit que el pacte és precari i que cal pensar que l’OPEP anul·larà aviat la seva decisió de retallar la producció.

Més continguts de