La política energètica frena les noves inversions, segons Foment del Treball

La patronal catalana demana un nou marc que incentivi la competència i l'eficiència per guanyar competitivitat a la indústria

L' alt cost de l'energia a Espanya no és encara un motiu de deslocalització industrial, però sí que frena l'atracció de noves inversions. Aquesta és la principal conclusió d'un informe elaborat per la patronal Foment del Treball, que demana un nou marc regulatori que incentivi la competència en el mercat energètic, promogui l'eficiència i, per tant, millori la competitivitat de la indústria.

L'estudi s'ha elaborat amb una enquesta que han contestat un centenar d'empreses i un 'focus grup' en el que van participar diversos empresaris, tant del sector energètic com d'altres sectors com l'industrial i els serveis.

La conclusió és que el 92% de les empreses no tenen intenció de desplaçar la seva producció -o una part- a territoris amb costos energètics més competitius. La opció de deslocalitzar-se per aquest motiu només la contemplen el 6% de les empreses enquestades i, el 80% de les que ho admeten, són grans empreses. Les pimes són per tant les més contraries a la deslocalització.

Però els empresaris estan preocupats per l'alt cost de l'energia, com ho demostra que un 31% opten per unir-se a plataformes de compra conjunta per rebaixar el preu i un 20% han decidit externalitzar els serveis de gestió energètica. I un 71% de les empreses preveu realitzar algun canvi tecnològic en els propers cinc anys per a millorar l'eficiència energètica. Això sí, invertiran en fer-ho si hi ha estabilitat normativa a mig termini.

"Amb el marc actual no es poden emprendre les inversions necessàries per garantir la competitivitat futura de la indústria", ha asseverat Virgínia Guinda, presidenta del fòrum energètic de Foment.

De la seva banda, la directora de l'àrea tècnica de Foment del Treball, Alba Cabañas, ha afirmat que hi ha una preocupació enorme de la indústria implantada a Catalunya pel diferencial de costos amb la competència internacional, per exemple en el sector químic arriba al 25%, que també "pot fer que no vinguin inversions de l'exterior". "La incertesa regulatòria està paralitzant greument les inversions en eficiència energètica", ha afegit. Per això, quan hi hagi nou govern a Espanya li faran arribar les seves propostes que recull l'estudi d'acord amb el que necessita la indústria.

Unes propostes que passen per desenvolupar una nova política energètica orientada al sector industrial, i no només al de la producció de l'energia. A més s'aposta per estimular els mercats prioritzant  les interconnexions amb Europa i la transposició de les directives europees per impulsar el mercat únic comunitari i la convergència de preus. Tot això "evitant les polítiques erràtiques" que s'han produït els últims anys al sector i fomentant la competència, que  no és prou bona tal com ha reconegut la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).

Nuclear i 'fracking'

Foment en les seves propostes també aposta per una política que es basi més en els incentius fiscals que en les subvencions, mirant de promoure l'eficiència i desplaçant als pressupostos generals de l'Estat els costos de la tarifa que corresponen a les polítiques energètiques.

També demana l'obertura d'un debat per revisar "amb realisme" el paper que han de tenir en el mix energètic la nuclear i el gas esquist (el que s'obté per fractura hidràulica o 'fracking'). Respecte a la nuclear Foment pensa obrir un debat a l'estiu per estudiar-ho, i  sobre el 'fracking' considera que s'ha de tenir en compte que és una tecnologia que ja existís i ha canviat el mercat mundial del gas i, per tant, s'ha d'estudiar, segons ha dit Virgínia Guinda.

Foment també vol un replantejament i ajustament del paper que ha de tenir la cogeneració, un sistema d'eficiència en el que Catalunya va ser líder però ha perdut pistonada, i que pot aportar eficiència al sistema industrial. També creu la patronal que cal integrar la política energètica i ambiental.

L'estudi conclou que la indústria catalana és majoritàriament consumidora d'electricitat. Però té assumit que ha de canviar, com ho demostra que un 34% dels enquestats té previst apostar per les renovables, el 16% incorporar la valorització energètica de residus i el 14% la cogeneració. Malgrat aquest esforç que volen fer les empreses, són conscients que no podran compensar el sobrecost de l'energia per l'entorn regulador i polítiques energètiques dels últims anys, ha indicat Alba Cabañas.

Més continguts de