Economia 13/02/2019

El port de Tarragona perd un 4,8% del tràfic de mercaderies el 2018

Barcelona creix més del 10% i retalla distàncies amb València

Xavier Grau
3 min
El Port de Tarragona, en alerta per l'incendi en la bodega d'un vaixell de carbó

BarcelonaEl port de Tarragona va moure el 2018 un total de 32,08 milions de tones, una xifra que és un 4,8% inferior a la de l'any anterior, segons les estadístiques publicades aquest dimecres per l'organisme estatal Ports de l'Estat. Així, Tarragona és, entre els grans ports espanyols, el que més tràfic de mercaderies perd, després que el 2017 signés el seu segon millor any de la història.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

De fet, el conjunt del sistema de ports d'interès general va moure 563,4 milions de tones, una xifra que és un 3,35% superior a la de l'any 2017 i que suposa un nou rècord històric. Però, malgrat que la majoria de ports van incrementar els tràfics, entre les grans instal·lacions Tarragona va ser la que va perdre més volum, seguit de Cartagena, que va registrar una caiguda del 2,66% i es va quedar en 33,7 milions de tones.

Entre els grans ports espanyols, Barcelona va tornar a ser el que més va créixer, un 10,6%, i va arribar als 67,8 milions de tones. Així, Barcelona es va consolidar com a tercer gran port espanyol, per darrere d'Algesires i València, però, a més, la instal·lació que presideix Mercè Conesa va retallar distàncies amb el port de la capital del País Valencià.

Algesires és, de llarg, el port més important, amb 107 milions de tones mogudes el 2018 i un creixement del 5,52%. València és el segon, amb 76,62 milions de tones i un 4,17% de creixement, i Barcelona el tercer, amb 67,8 milions de tones i un augment del 10,6%. Però si el 2017 València va superar Barcelona en 12,19 milions de tones, el 2018 la diferència es va reduir a 8,75 milions de tones.

Tot i que entre els grans ports Tarragona va ser el que més tràfic va perdre, hi ha infraestructures més petites que van patir caigudes més grans en els seus tràfics, com Melilla, que va perdre un 24,4% del tràfic, fins a les 871.317 tones; Gijón, que va baixar un 9,8% i va quedar per sota dels 20 milions de tones; Alacant, que va baixar un 7,46% i es va quedar en 3,19 milions de tones, i Santa Cruz de Tenerife, que va baixar un 4,66%, fins als 13 milions de tones.

També hi va haver instal·lacions amb increments més elevats que Barcelona entre els ports més petits. Així, Motril va pujar un 20,78% i va arribar als 2,85 milions de tones; Castelló va millorar un 18%, fins als 21,1 milions de tones; Màlaga va créixer un 13,58% i va arribar als 3,31 milions de tones, i Almeria va créixer un 10,65% i va superar lleugerament els 7 milions de tones.

Un dels aspectes més destacats del tràfic de mercaderies és la consolidació dels ports espanyols com a 'hub' logístic del sud d'Europa i base del tràfic intercontinental entre Europa, l'Àsia, l'Àfrica i Amèrica. Això ho evidencia la quantitat de mercaderies que arriben als ports per ser distribuïdes posteriorment fins a la destinació final. Així, una de cada quatre tones que van passar pels ports espanyols (148 milions) ho van fer en trànsit.

46 milions de passatgers

El trànsit de passatgers pels ports espanyols també va augmentar fins a superar els 46 milions de persones. En el cas dels viatgers de línies regulars, van passar pels ports 25,87 milions de persones, un 4,2% més que l'any anterior, mentre que, en el cas dels viatgers de creuers, amb Barcelona al capdavant, van passar pels ports espanyols 10,2 milions de persones, un 9,6% més.

stats