Els 65 anys d'ara no són els d'abans

El PP defensa que el fons de reserva "s'està fent servir per al que es va crear" i els experts reclamen una reforma estructural del sistema

Tothom la busca però ningú l'ha trobat encara: la clau que tanqui la porta per on s'escapen cada any milers de milions d'euros de la guardiola de les pensions. Al mateix temps, tots són conscients que cal repensar un sistema de seguretat social que va camí de registrar un dèficit històric i que deixa a la corda fluixa el pagament dels 9,4 milions de pensions que hi ha a l'estat espanyol. Les alarmes fa temps que es van disparar però aquest divendres, en unes jornades sobre la sostenibilitat del sistema de pensions organitzades per l'agència Efe, la portaveu del Partit Popular a la comissió del Pacte de Toledo, Carolina España, ha defensat l'ús que el govern espanyol ha fet del Fons de Reserva: "S'està fent servir per al que es va crear", ha sentenciat. 

En aquesta afirmació España ha trobat el suport de la majoria dels experts participants en la taula rodona. El director associat d'Analistes Financers Internacionals, José Antonio Herce, ha estat d'acord que el Fons de Reserva es va crear, precisament, per fer front als pagaments de les pensions quan hi ha dificultats econòmiques, però el problema no és el fons sinó la sostenibilitat del sistema per si mateix, i per això ha plantejat una reforma molt més contundent. " No existeix l'envelliment, que no ens parlin d'envelliment mai més", ha sentenciat.

Un llindar de jubilació centenari

Després que la portaveu del Partit Popular defensés les reformes dutes a terme per l'executiu de Mariano Rajoy, Herce ha posat sobre la taula un debat molt més profund: " Els 65 anys d'edat de jubilació estan fixats des de fa 100 anys, quan es va crear el primer sistema de seguretat social; és impossible que aquest llindar encara estigui vigent, tenim 30 anys més d'esperança de vida que aleshores", ha aclarit. Després ha posat l'exemple de Suècia, on ha afirmat que ja s'està debatent ampliar l'edat de jubilació fins entre els 77 i els 80 anys". Segons aquest expert, els 65 anys de l'actualitat equivalen als 81 de fa mig segle, i cada any anem sumant mesos d'esperança de vida, cosa que fa insostenible un sistema que "demana als joves de 20 anys que cotitzin per nosaltres i a les persones de 65 anys que es jubilin quan encara els queden 15 anys de vida per davant".

"Els 65 anys d'edat de jubilació estan fixats des de fa 100 anys, ara vivim 30 anys més"

José Antonio Herce Director associat de l'AFI

Però davant l'abisme d'un envelliment creixent i unes cotitzacions insuficients, quines alternatives hi ha sobre la taula? A banda de l'augment de l'edat de jubilació, amb què han coincidit tots els ponents, alguns han proposat mesures diverses. S'ha parlat de permetre que la Seguretat Social competeixi en un mercat amb opcions privades que complementin la pública. Una de les mesures que ha suscitat més discrepàncies ha sigut la de la capitalització de les pensions; és a dir, que el sistema deixi de ser de pur repartiment, involucri més el pensionista i l'obligui a gestionar el seu estalvi amb antelació. 

Tot i la sintonia de la majoria de ponents, els retrets al govern no han faltat. La portaveu popular ha reconegut que també ha preguntat per què no es va enviar la famosa carta que havia d'informar els pensionistes i futurs pensionistes sobre quina seria la seva retribució mensual en funció del seu perfil i del context econòmic. Les preguntes han sigut moltes: ¿Què passarà amb les pensions quan la inflació arribi al 2%?, ¿si no millora la productivitat com s'augmentaran les cotitzacions? I les pensions de viudetat, ¿tenen sentit en un món on la majoria de dones ja treballen? De conclusions, una: cal una reforma i saber per on començar.