El president de Foment del Treball diu a Madrid que si hi ha consulta ha de ser "legal" i "sense xoc de trens"

Gay de Montellà demana a Madrid un diàleg que admeti "preguntes noves" i una reforma de la Constitució si s'evidencia que el pacte fiscal no hi té cabuda. Recorda que "el cafè per a tothom s'ha acabat" i que cal reconèixer l'element "diferenciador" de territoris com Catalunya

El president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, ha demanat aquest dimarts des de Madrid un pacte fiscal amb Catalunya que permeti "corregir desequilibris" que s'han generat com a conseqüència de les "inversions insuficients" de l'Estat a Catalunya i de l'"incompliment" de les promeses en infraestructures. Gay de Montellà ha afirmat que en el cas que s'evidenciés clarament que la Constitució no recull aquesta opció, "el mateix procés polític hauria de consensuar una reforma de la Constitució que donés l'espai necessari a un pacte fiscal per a Catalunya". Segons ha apuntat, el "cafè per a tothom s'ha acabat" i cal aprofitar aquesta "oportunitat" per a un finançament "sense greuges".

Gay de Montellà ha fet aquestes manifestacions en el marc d'un esmorzar informatiu a Madrid organitzat pel Fòrum Europa, on ha estat presentat pel president de la CEOE, Joan Rosell. A l'acte hi han estat presents la ministra d'Ocupació, Fátima Báñez; la presidenta del PP de Madrid, Esperanza Aguirre; el delegat de la Generalitat a Madrid, Jordi Casas, i el portaveu econòmic de CiU a Madrid, Josep Sánchez Llibre, entre altres.

El president de Foment del Treball Nacional ha demanat als governs de Catalunya i Espanya que obrin una etapa de "diàleg" i en què quedin enrere "debats estèrils i fonamentalismes", perquè "des de Catalunya ha prevalgut sempre l'actitud i la voluntat d'avançar en un projecte comú amb Espanya". En tot cas, ha recordat que Catalunya representa el 20% del PIB espanyol i que les finances de la Generalitat "estan al límit".

En aquest marc ha recordat que després de 30 anys de pacte constitucional i d'evolució de l'estat de les autonomies, Catalunya ha acumulat un "desequilibri fiscal" que li ha restat competitivitat. Ara, ha dit, les condicions socioeconòmiques no tenen "res a veure" amb les del 1978, i per tant cal "una actualització del sistema" que "respecti el principi d'ordinalitat" i que "corregeixi desequilibris".

Cal "complaure" Catalunya

Gay de Montellà ha recordat, a més, que Catalunya, com altres territoris de l'Estat, té elements diferenciadors que cal acceptar i reconèixer, i ha destacat que després de tots aquests anys en què el sistema fiscal ha seguit un mateix patró, "el cafè per a tothom s'ha acabat" i "ja no se sosté". "Catalunya té un règim diferenciador i cal complaure-la, perquè si no serà difícil i estarem sempre pendents de la pregunta final".

Un diàleg en què es poden plantejar preguntes noves

Segons el president de Foment, els dos executius han d'aprofitar l'escenari que han obert en les últimes setmanes, en què s'han produït "gestos i paraules que ajuden a iniciar el diàleg". Un diàleg, ha afirmat, que és "imprescindible", que ha de "respectar la diferència en totes les direccions" i on "es puguin formular preguntes noves i que admeti respostes que poden arribar a sorprendre perquè no són les de sempre".

"Si hem arribat fins aquí és perquè tots ho hem fet malament i ens hem equivocat", ha dit, i ara caldrà "parlar no només hores" sinó "setmanes i mesos" per "ajustar de nou el sistema", "restar-li dramatisme" i "avançar en qüestions que porten massa anys restant estabilitat i normalitat".

Gay de Montellà també ha demanat que s'aprofiti aquesta "gran oportunitat" per resoldre "temes essencials", que, a més d'un finançament "just, solidari i sense greuges comparatius", passen per "salvaguardar la llengua, el sistema educatiu i la cultura catalana de qualsevol temptació de politització" i "afrontar reformes institucionals necessàries com la del Senat i les administracions públiques".

Consulta "legal"

La consulta sobre la relació entre Catalunya i Espanya ha estat present al torn de preguntes de l'acte. Gay de Montellà ha recordat que la institució que presideix aposta perquè si es fa sigui "legal" i "buscant el màxim acord entre les forces de Catalunya i amb el govern d'Espanya". Es tracta, ha dit, de no arribar a un "xoc de trens" ni a un "fraccionament de la societat".

En tot cas ha recordat que el procés sobiranista a Catalunya no ha castigat les relacions internacionals de les empreses catalanes i "és difícil de valorar" si existeix la possibilitat que això acabi passant. Malgrat tot ha destacat que la consulta ha de ser "legal" perquè "l'ordenament jurídic és la base de les relacions empresarials" i quedarien compromeses per qualsevol actuació fora d'aquest marc.

La presència de Catalunya a l'exterior "no ha de sorprendre ningú"

Després de la visita d'Artur Mas a Brussel·les i respecte a les crítiques persistents a les "ambaixades" de la Generalitat, el president de Foment del Treball ha recordat que "no ha de sorprendre ningú" que Catalunya tingui presència a l'exterior.

Demana a Mas que aprovi els pressupostos

Preguntat pels 100 dies de govern d'Artur Mas, Gay de Montellà ha apuntat que considera que el president de la Generalitat pot acabar la legislatura "creant confort" però ha apuntat que cal aprovar els pressupostos del 2013. "Estem a l'abril", ha recordat, i "estic segur que el president Mas té capacitat per arribar a un consens per aprovar els pressupostos abans de l'estiu" per "treure incerteses del mercat".

Nous ajustaments

En el terreny purament econòmic, Gay de Montellà també ha defensat la necessitat d'aplicar "nous ajustaments" per retallar el dèficit i ha celebrat l'existència de dades positives i el procés de reestructuració bancària, que "es traduirà finalment en un increment del flux del crèdit per a l'economia real".

En aquest marc, ha recordat que si no es creix no es crearà ocupació, i per aquest motiu ha defensat la flexibilització dels objectius de dèficit per a l'Estat i, de retruc, per a les autonomies, però ha recordat que aquesta flexibilització estarà subjecta a la continuïtat de les reformes. Per això ha demanat una nova fiscalitat favorable als empresaris, la sostenibilitat de les pensions, la reforma del sector públic i la reforma energètica.

Més continguts de