AGRICULTURA
Economia 12/06/2017

El préssec, un mal negoci només per al pagès

La diferència entre el que reben els productors i el que paguen els consumidors es multiplica

Albert Cadanet
4 min
El préssec, un mal negoci només per al pagès

BarcelonaEls productors de préssec i nectarina d’Espanya reben menys de 0,5 euros per cada quilogram de fruita, el preu més baix dels últims tres anys. A l’altra banda, l’import que paguen els consumidors pel mateix producte és de 3,5 euros el quilo. Si bé el preu de venda no ha variat en excés durant els últims anys, el diferencial entre aquest import i el d’origen sí que s’ha accentuat aquesta última campanya. Durant el maig, des que es collia la fruita fins que arribava al consumidor el preu del préssec es va multiplicar per set. Són dades de la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG), que cada mes presenta un índex de preus en origen i destí dels aliments.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

L’augment més gran en el preu del préssec i nectarina dins la cadena d’intermediaris es produeix a la part final, quan els minoristes compren el producte per vendre’l al consumidor. Aquests agents situats en l’últim esglaó s’emportaven el 2015 gairebé la meitat del preu total de cada peça (49,1%) segons dades de l’Observatori de la Fruita d’aquell any, últim del qual el departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació té dades. Malgrat que no s’hi especifica el preu que s’emportaven els pagesos, el preu de la fruita a les llotges suposava el 19% sobre l’import final dels préssecs i nectarines.

La força dels grans supermercats

Per a Joan Caball, coordinador nacional del sindicat agrari Unió de Pagesos, aquesta situació es deu a “la poca quantitat de compradors”, que tenen “molta capacitat de pressió i força” per vendre la fruita al preu que decideixen. “A Catalunya, les tres grans cadenes de distribució -Mercadona, Caprabo i Carrefour- tenen prop del 60% del mercat de venda de fruita -explica Caball-. Al llarg dels últims anys s’ha permès que aquestes empreses actuïn sense gaire control, i ara que es volen posar algunes propostes de regulació sobre la taula, ja tenen molta capacitat de poder i pressió política”. Caball també apunta que aquestes empreses “ja tenen fixats uns preus per comprar fruita” i que si els seus proveïdors apugessin els preus, “comprarien al veí i no canviaria res”. Aquesta és la raó principal per la qual l’import que rep el productor és tan baix i ha experimentat una forta caiguda aquest últim any. Segons dades de COAG, els pagesos rebien 0,8 euros per cada quilo de fruita que produïen l’any 2015, mentre que el 2016 rebien gairebé un euro. Aquesta última campanya, però, els productors han passat a rebre 0,4 euros per quilo, mentre que els preus de venda al públic s’han mantingut més o menys estables, entre 3,2 i 3,52 euros el quilo.

El cas del préssec i la nectarina és especialment rellevant, ja que són fruites que tenen un paper protagonista en l’economia catalana dins el sector agrícola. En l’últim Observatori de la Fruita Fresca presentat per la Generalitat de Catalunya, amb dades que fan referència al 2015, es veu com el conreu d’aquestes dues fruites representa el 49% de les hectàrees totals de fruita que es produeixen a Catalunya. A nivell estatal, Espanya és, juntament amb Itàlia, el principal productor de la Unió Europea, amb més de mig milió de tones. Un 80% s’exporta a diferents països del món, però sobretot a Europa. Alemanya i França són els països que més préssecs i nectarines compren.

Davant aquesta situació, les reclamacions del sector van dirigides a l’administració. Demanen que apostin per una nova regulació que eviti pràctiques que consideren abusives. Des d’Unió de Pagesos proposen regular la quota de mercat d’aquestes cadenes que venen al detall. “S’hauria de fixar quina quota de mercat haurien de tenir i en quines zones haurien de poder vendre, així hi hauria més competència”, explica Caball. D’aquesta manera, “perdrien capacitat de força a l’hora de comprar fruita i no podrien exercir una posició de domini i abús”.

Un altre representant dels productors agrícoles és David Borda, el cap sectorial de fruita dolça de l’organització de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC). Borda recorda com, fa 10 anys, “un canvi en la producció de fruita -per culpa d’una pedregada, per exemple- sí que afectava en el preu que rebia el pagès i el que pagava el consumidor”. Ara, però, “una modificació del preu en origen no equival a una modificació del preu que paga finalment el consumidor”. “Quan es produeixen forts temporals que malmeten la collita, el preu no es veu modificat a l’alça”, diu Borda.

Més enllà de la posició de domini que tenen els grans venedors, Borda també apunta que aquest fenomen es deu a un canvi d’hàbits de consum. “Ens hem acostumat a consumir fruita fora de temporada, fins al punt que mengem melons per Nadal”, explica. Com que hi ha més oferta de fruita durant tot l’any, un temporal que malmeti certes collites només afecta una petita part de la producció total de fruita.

Falta d’organització

Tot i les crítiques a l’administració, el sector també fa autocrítica i reconeix que falta unitat. “Crear una gran cooperativa, o unes quantes, és el cavall de batalla dels pagesos, però és inviable -reconeix Borda-. Cada pagès té una idea diferent, i el nivell d’afiliació és molt baix”. Davant aquesta situació, Borda apunta que es tendirà cap al sistema latifundista americà, un model en el qual la producció agrícola està en mans de pocs empresaris, que produeixen en grans quantitats.

Sigui com sigui, el diferencial entre el que reben els productors i el preu de venda al públic augmenta any rere any, no tan sols en el préssec, sinó també en altres productes. I per ara són els pagesos els que han de carregar amb aquest desequilibri.

stats