La prestació per la baixa de maternitat no tributa per a l'IRPF, segons el Tribunal Superior de Madrid

La sentència obre la porta a reclamar la devolució davant l'Agència Tributària

Una recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha declarat que la prestació per maternitat -o paternitat- que paga la Seguretat Social no ha de tributar a l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF).

La sentència, a la qye ha tingut accés l'ARA i que avança aquest dilluns el diari 'Cinco Días', considera que la prestació de maternitat –les 16 setmanes de baixa que paga la Seguretat Social– entra dins les rendes exemptes de l'IRPF, en contra de la posició que sempre ha mantingut Hisenda, que s'havia de tributar per a aquest diners.

En el cas concret de la sentència, el tribunal dóna la raó a una dona que va demanar la devolució de 3.135 euros que havia tributat com a IRPF per una baixa de maternitat en la qual va rebre una prestació d'11.679 euros.

Fins ara Hisenda sempre havia mantingut que aquest tipus de prestació està sotmesa a tributació per IRPF, fins al punt que, arrel d'una campanya que es va moure per SMS i Whatsapp fa un temps, va emetre una circular que recordava que aquestes prestacions havien de tributar.

Però la sentència de la secció cinquena del Tribunal Superior de Justícia de Madrid ho interpreta d'una forma totalment diferent. El tribunal es fixa en l'article 7 de la Llei de l'IRPF del 2006, que en el tercer paràgraf de l'apartat h diu que "estaran exemptes les demés prestacions públiques per naixement, part o adopció múltiple, adopció, fills a càrrec i orfandat" i a continuació en el quart paràgraf indica que "també estaran exemptes les prestacions públiques per maternitat percebudes de les comunitats autònomes o entitats locals".

Segons la sentència, la prestació de maternitat "ha d'estar forçosament inclosa en el tercer paràgraf de l'article 7 h de la Llei de l'IRPF". Aquesta interpretació la fa el tribunal perquè el tercer paràgraf reconeix el benefici tributari "de caràcter general" i el que fa el quart paràgraf es ampliar aquest benefici fiscal a les prestacions que donin altres administracions, com poden ser les comunitats autònomes o ens locals.

El tribunal és plenament conscient que va en contra de la posició que fins ara havia mantingut l'Agència Tributària, ja que en la sentència diu que "la interpretació que realitza l'AEAT de la regulació legal no és encertada", ja que es queda només en el quart paràgraf, deixant exemptes les prestacions de comunitats autònomes i ens locals, "sense tenir en compte la redacció del tercer paràgraf".

No crea jurisprudència

La sentència només afecta aquest cas concret, no crea jurisprudència ni obliga l'Agència Tributària Estatal a modificar el seu criteri, que es basa que aquests diners han de tributar. Però amb un tribunal a favor de la devolució, s'obre la porta que moltes més mares (i pares que hagis gaudit part o tot el permís) demanin la devolució d'aquestes tributacions.

Això, no obstant, obligarà a presentar recursos davant diverses instàncies en un procediment que s'allarga en el temps. En el cas de la sentència dictada ara, la dona va presentar un recurs davant l'Agència Tributària, primer, que no li va donar la raó, i després davant el Tribunal Econòmic Administratiu, que tampoc li va acceptar, fins que va arribar al Tribunal Superior, que ha decidit a favor seu.

Segons ha explicat a Catalunya Ràdio Jordi Baqués, delegat a Catalunya de la Associació Espanyola d'Assessors Fiscals, en qualsevol cas només es podria reclamar les quantitats tributades des del 2012, ja que abans haurien prescrit. A més, ha indicat que els contribuents sempre haurien de pagar primer i, en tot cas, presentar després la reclamació. Una reclamació que en primera instància s'hauria de fer davant del Tribunal Econòmic Administratiu i, en cas de ser desfavorable la resolució, presentar un recurs contenciós administratiu.

Per a Joan Carles Trujillo, director del departament laboral de Martínez Comín Consultores, s'ha de tenir en compte que el Tribunal Suprem podria tombar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid. A més, aquest advocat recorda que en el cas de la sentència, la dóna reclamava 3.135 euros que havia tributat per una prestació de més d'11.600 euros per 16 setmanes de baixa maternal. Una quantitat que surt a compte perquè segurament cobrava el màxim de prestació, però en la majoria dels casos les quantitats són molt menors i, difícilment, "sortiria a compte una reclamació".

Més continguts de