ENERGIA

El preu de la llum situa Espanya com el quart país més car d’Europa

Des del 2008 el cost de l’electricitat ha escalat del 16è al 4t lloc en el rànquing del Vell Continent

El preu de la llum per a les famílies espanyoles és el quart més alt d’Europa, segons les últimes dades publicades per Eurostat, l’oficina d’estadística europea, referides al primer semestre d’aquest any. Fa exactament deu anys, en el primer semestre del 2008, Espanya no estava entre els països amb l’electricitat més cara i, segons el mateix Eurostat, ocupava el setzè lloc. En aquesta dècada, per tant, Espanya ha escalat dotze llocs en el rànquing de països europeus amb l’electricitat per a les famílies més cara. Els tres primers llocs, però, es mantenen inalterables en aquesta dècada: Dinamarca, Alemanya i Bèlgica ocupen el podi.

L’escalada de posicions es deu al fet que, durant aquest període, el preu de la llum ha pujat a Espanya un 74%. En el cas de Dinamarca, el país més car, l’augment durant aquesta dècada ha sigut del 18,6%, i de mitjana a la Unió Europea l’augment acumulat ha sigut del 29%. De fet, fa deu anys el preu de la llum a Espanya se situava per sota de la mitjana de la Unió Europea i de la zona euro, però ara se situa per sobre.

Quina és la causa d’aquesta escalada? Durant aquesta dècada el mercat elèctric a Espanya ha patit un canvi important, a més d’haver coincidit amb la crisi. Es van retirar les primes a les renovables (cosa que ha provocat una allau de demandes d’arbitratge contra l’Estat per part d’inversors internacionals) i es va reformar els sistema de fixació de preus en l’època del ministre José Manuel Soria, del PP. El professor Miguel Ángel Morales, autor de l’estudi El preu de l’electricitat en l’àmbit residencial, assegura a l’ARA que l’augment del preu no es produeix per un encariment de la generació, sinó per les “despeses de transport i comercialització i els impostos”. De fet, considera que queda molt clar que a la majoria de països europeus “s’estan posant impostos” a l’electricitat. “S’utilitzen mesures fiscals per contenir la demanda”, indica, com es va fer als inicis dels anys 70, quan, amb la crisi del petroli, es van introduir impostos als carburants.

De tota manera, si al preu se li treuen els impostos Espanya puja fins al segon lloc d’Europa. Segons les dades d’Eurostat, el primer semestre el preu de la llum per a les famílies a l’Estat sense impostos era de 18,73 euros els 100 KWh, una xifra només superada per Bèlgica, amb 18,98 euros els 100 KWh. Els impostos i les taxes suposaven més d’un terç (37%) de les factures d’electricitat cobrades per les famílies a la Unió Europea durant el primer semestre del 2018.

Si s’inclouen els impostos, el preu de l’electricitat a Espanya el primer semestre del 2018 se situava en 23,83 euros els 100 KWh, per sobre de la mitjana de la Unió Europea, que era de 20,49 euros els 100KWh, i de la zona euro, que era de 21,87 euros. A Dinamarca es paguen 31,26 euros, a Alemanya 29,50 euros i a Bèlgica 27,33 euros. Uns preus molt allunyats dels països de la UE on l’electricitat és més barata: Bulgària (9,80 euros), Lituània (11euros) i Hongria (11,20 euros), i encara més dels països europeus que no són a la UE, com Ucraïna (4,10 euros).

Les solucions

Una part de la solució de l’encariment passa, segons el professor Morales, per una major interconnexió que permeti la creació d’un mercat elèctric únic europeu. El mercat ibèric, diu, funciona, però té pocs actors. Si el mercat és d’àmbit europeu “hi haurà més companyies i més petites en relació al mercat”, cosa que pot ajudar a fer que els preus no pugin tant. A més, indica, les renovables tindran més sentit en un mercat europeu interconnectat. “És el que pot ajudar a fer que hi hagi un augment de l’ús de les renovables”, perquè, “com més gran és el sistema, menys afecta la variabilitat”. És a dir, en un moment donat podria no bufar vent a Espanya i, per tant, no haver-hi producció eòlica, però podria haver-hi vent a Holanda o Dinamarca. Amb interconnexió es podria importar aquesta electricitat, però, en la situació actual, si no hi ha vent a Espanya pràcticament no es pot importar electricitat i, per tant, han d’entrar en funcionament tecnologies més cares i contaminants, com les centrals de carbó o els cicles combinats de gas.

Els països on més s’encareix

El preu de la llum a Espanya, tot i no liderar els encariments, ha pujat més que en altres estats europeus. Així, Espanya ocupava el sisè lloc el segon semestre del 2017 i tenia per davant com a països més cars -a més de Dinamarca, Alemanya i Bèlgica- Irlanda i Portugal.

L’últim any (entre el primer semestre del 2017 i el primer semestre del 2018), els preus s’han estabilitzat a Europa. El preu a la UE el primer semestre d’aquest any era de 20,49 euros els 100 KWh i el mateix semestre de l’any anterior era de 20,41 euros. En el cas de la zona euro sí que es va registrar un repunt del 6,8%, en passar de 20,47 euros el primer semestre de l’any passat a 21,87 euros el primer semestre d’aquest any. A Espanya l’encariment va ser de gairebé el 3,8%, en passar de 22,96 euros els 100 KWh el primer semestre del 2017 a 23,83 el primer semestre del 2018. Les disminucions més pronunciades dels preus de l’electricitat domèstica s’han produït a Polònia (-4,3%) i Grècia (-3,6%), seguits de Letònia (-3,5%), Malta i Alemanya (els dos -3,2%). Per contra, l’augment més elevat es va registrar a Romania (+14,1%), per davant d’Estònia (+11,7%), Holanda i Croàcia (els dos +9,2%).

LES CLAUS

1. Com ha evolucionat el preu de la llum?

Segons les dades d’Eurostat, el preu de la llum per a les famílies ha passat dels 13,66 euros els 100 KWh el 2008 als 23,83 euros el 2018. Això significa un augment acumulat de gairebé el 75,5% en una dècada. En el conjunt de la Unió Europea (UE), el preu de la llum durant els mateixos deu anys ha crescut un 29%.

2. Com afecta l’augment als consumidors?

L’augment que s’ha produït durant els últims deu anys superaria el 7% anual. Un increment molt superior al dels salaris i també molt per sobre de la inflació. L’augment acumulat de l’IPC entre el 2008 i el 2018 a Espanya va ser del 15%, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La renda mitjana de les famílies -que són les que paguen el rebut de la llum- ha disminuït: ha passat de 28.787 euros el 2008 a 27.558 euros el 2017 (l’última dada publicada per l’INE). És a dir, el rebut de la llum ha pujat quan els ingressos de les famílies han anat avall.

3. Per què s’encareix l’electricitat?

Com explica el professor d’EAE Miguel Ángel Morales Moya, el preu de la generació elèctrica no ha pujat. L’encariment es produeix per altres components del preu de l’electricitat, com els impostos, que han pujat a tot Europa. Però hi ha altres factors, com els costos de comercialització, els peatges, el transport i la distribució, que a Espanya tenen més pes que en altres llocs. Això fa que el preu de la llum a Espanya sense impostos sigui el segon més car de la UE.

4. Per on pot arribar la solució?

El professor Morales Moya ho té clar. Han d’augmentar les interconnexions per posar en marxa un mercat elèctric únic a Europa. Això permetria donar més volada a l’ús de renovables, sobretot l’eòlica, disminuir els costos de mantenir sistemes de back-up que assegurin el subministrament quan no fa sol o no bufa el vent i no es pot produir amb renovables. I hi hauria més companyies, però més petites en proporció al mercat, al contrari del que passa ara: unes poques companyies molt grans dominen el mercat en cadascun dels països europeus.

Més continguts de