Els preus augmenten molt moderadament a l'octubre frenats pels carburants i el lleure

La inflació va ser del 0,3% a Catalunya i del 0,1% a Espanya, igual que al setembre

Els preus al consum van créixer moderadament a l'octubre, tant en l'àmbit català com espanyol, frenats per la caiguda del cost dels carburants i dels productes i serveis de lleure. La inflació va ser d'un 0,3% a Catalunya i un 0,1% al conjunt de l'Estat, les mateixes taxes que les registrades al setembre, segons dades publicades aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Els preus del transport –que inclouen, entre altres aspectes, la gasolina i el gasoil– van ser el factor que més va contribuir a frenar una alça de preus, tot i que, en general, la resta d'àmbits de la cistella de la compra també van experimentar alces lleugeres. Els combustibles i, en menor mesura, el preu del transport aeri, van ser els dos components que més van empènyer a la baixa els preus del transport, que van caure un 0,8% interanual. Pel que fa als productes i serveis d'oci, també van empènyer a la baixa, amb una caiguda d'un 0,2%

En termes absoluts, però, els preus de l'habitatge, que inclouen també serveis com l'electricitat, l'aigua o el gas, van ser els que més van disminuir, amb una caiguda del 3,9%. No obstant això, es tracta d'un descens gairebé un punt inferior que un mes enrere, quan va fregar el 5%.

A l'altre extrem, els aliments van experimentar una inflació de l'1,2%, amb una forta pujada del cost de la fruita moderada parcialment per una caiguda dels preus de les verdures i llegums.

La baixa inflació dispara el poder adquisitiu dels pensionistes

La resta d'aspectes de la cistella de la compra que utilitza l'INE per calcular la inflació es van mantenir força estables, cosa que explica la baixa inflació. Tanmateix, a l'octubre sí que es va produir una pujada de la inflació de l'1% en comparació amb el mes anterior, la qual cosa contrasta amb el 0% intermensual registrat entre agost i setembre.

Tendència global

La moderació dels preus és una tendència que es repeteix des de fa mesos no només a Espanya, sinó al conjunt de les economies europees i, fins i tot, desenvolupades, i és font de preocupació per als governs i els bancs centrals d'arreu del món.

Malgrat que fa uns quants anys que l'economia espanyola i europea creix a un ritme elevat, ni el conjunt de la zona euro ni Espanya han tingut taxes d'inflació gaire altes, sinó més aviat el contrari. Aquest fet xoca de ple amb l'experiència prèvia, que demostrava que, els preus augmentaven a mesura que l'economia accelerava. A més, en l'últim any aquesta moderació de preus s'ha intensificat amb l'alentiment generalitzat de l'economia.

El BCE estudia un canvi històric: apujar l’objectiu d’inflació per sobre del 2%

En aquest cas, a més, cal afegir-hi que, des de l'esclat de la crisi econòmica el 2007 i fins avui, els bancs centrals han injectat bilions d'euros a l'economia global, un fet que, segons la teoria econòmica més convencional, hauria d'haver portat alces de preus importants. La realitat, però, és que només el Banc Central Europeu fa mesos que duu a terme, sense èxit, polítiques expansives, amb injeccions de 2,6 bilions d'euros al sistema financer mitjançant la compra de deute públic entre març del 2015 i desembre del 2018, amb l'objectiu de fer créixer la inflació fins a l' objectiu del 2%. A partir de l'1 de novembre d'aquest any l'organisme monetari ha reiniciat els programes de compres massives de bons.

Més continguts de