L’auge de preus del liti i el cobalt amenaça el futur del cotxe elèctric

BarcelonaEls salars d’Atacama són uns dels paisatges més insòlits que amaga el nord de Xile, però també el punt de la Terra que concentra una de les principals reserves d’un material que ja és més valuós que l’or: el liti. Només entre el 2015 i el 2017, el preu d’aquest element químic s’ha duplicat i a finals de l’any passat ja se situava en els 12.000 dòlars per tona. Ara els experts alerten que aquest auge s’estira fins a gairebé els 17.000 dòlars i que això podria tenir un impacte negatiu per al futur prometedor del cotxe elèctric. Per què? El liti -juntament amb el cobalt, un altre mineral escàs i encarit-és essencial per fabricar les bateries que fan servir aquests vehicles.

Aquest estiu el Fons Monetari Internacional (FMI) va posar xifres a l’alarma i va avisar en un post que si la demanda d’una mobilitat més sostenible continua creixent caldrà mantenir un ull posat en l’evolució dels preus del liti i el cobalt. “Es va pensar com una solució a un problema ambiental i ara és un problema en si mateix”, raona la professora i investigadora del departament d’enginyeria minera de la UPC Pura Alfonso. El Fòrum Econòmic Mundial preveu que el 2025 el 90% de les bateries d’ions de liti del món es dedicaran exclusivament a la indústria del cotxe elèctric. Però el sector depèn de l’accés als materials per continuar creixent a bon ritme.

Segons Xavier Mena, professor especialitzat en energia d’Esade, la projecció actual del liti assegura que hi ha reserves disponibles per als pròxims 10 o 15 anys. Pràcticament la meitat del liti del món es troba a Xile, seguit de la Xina (20%), Austràlia (17%) i l’Argentina (12%). “La intersecció entre Xile, Bolívia i l’Argentina és la regió coneguda com el triangle del liti ”, explica el degà de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB, Albert Casas. Tot i així, l’expert confia que l’exploració geològica d’aquest material ha augmentat molt i es van descobrint jaciments favorables.

El pessimisme sobre l’estat de les reserves sí que s’agreuja en el cas del cobalt. “És un metall estrany que s’ha triplicat de preu durant l’any passat, fins als 80.000 dòlars per tona, amb un 60% de l’oferta mundial procedent de la República Democràtica del Congo”, explica Casas.

El cobalt ha patit diversos pics de preu durant l’últim segle i és un dels principals maldecaps del vehicle elèctric, ja que, malgrat que a la producció de bateries se’n faci servir menys quantitat, encara no se li ha trobat substitut. “És el que projecta un risc més gran de generar un coll d’ampolla”, apunta Mena.

Mentre que molts d’aquests materials s’extreuen a l’Amèrica del Sud i l’Àfrica, el procés continua als països on després es manufacturen les bateries. En aquesta part del cicle, la Xina és un dels estats amb més interès per controlar la demanda dels components i el seu preu. Els últims damnificats de la cadena són els fabricants, especialment els japonesos Nissan i Mitsubishi, que fins ara han liderat la cursa del cotxe verd. Per superar l’obstacle del liti i el cobalt, el sector també ha posat en marxa altres experiments, com ara la fabricació de bateries que funcionen amb aigua o carboni.

Font de conflictes

L’explotació de recursos naturals i minerals sempre ha estat una causa recurrent de conflictes geopolítics, i el liti i el cobalt no són una excepció. A la República Democràtica del Congo, la mineria del cobalt -i d’altres materials que utilitza la indústria tecnològica, com el tàntal-és la responsable de nombrosos conflictes interns i situacions d’explotació laboral infantil a les mines. A més, a Xile l’auge del liti també ha despertat el debat ambiental per l’impacte negatiu que tot plegat genera als paratges naturals on hi ha les principals reserves.

És per això que la Unió Europea està prioritzant la recerca de vies alternatives per extreure liti i cobalt dins el continent sense haver de recórrer a països amb minerals de sang. La professora d’enginyeria minera de la UPC Pura Alfonso explica que s’han trobat reserves a Escandinàvia, Portugal i fins i tot a Salamanca. No obstant això, l’extracció és un procés molt costós i aquestes reserves són més petites que les d’Amèrica del Sud o l’Àfrica.

LES CLAUS

1. Què és el liti?

El liti és un element químic molt lleuger que es fa servir principalment per fabricar bateries. Això el converteix en un material estratègic per al desenvolupament del cotxe elèctric, que ara trontolla per l’escalada del seu preu i l’escassetat de les reserves. Pràcticament la meitat del liti del món es troba a Xile.

2. I el cobalt?

Es tracta d’un metall dur i resistent a l’oxidació molt usat en la indústria l’electrònica. El 60% de les reserves mundials són a la República Democràtica del Congo, on han provocat intensos conflictes interns i situacions d’explotació laboral de menors.

3. Com s’extreuen?

Com explica la professora de la UPC Pura Alfonso, el liti es troba a la naturalesa en dues formes. Per una banda, en mines subterrànies o a cel obert (n’hi ha a Austràlia o al Canadà), i per l’altra, en llacs salats situats a més de 3.000 metres d’altura, com els salars d’Atacama (Xile) i Uyuni (Bolívia). En el cas del cobalt, s’extreu sobretot de mines subterrànies a partir del coure i el níquel.