Economia 16/12/2019

El Banc d'Espanya avisa que la desacceleració econòmica s'allargarà almenys tres anys més

Revisa a l'alça el dèficit públic per als pròxims anys per la revalorització de les pensions amb l'IPC

Laia Forès
3 min
El Banc d'Espanya ha publicat aquest dilluns les seves projeccions macroeconòmiques.

MadridLa desacceleració de l'economia espanyola continuarà, almenys, fins al 2022, segons les projeccions del Banc d'Espanya. Si el Banc Central Europeu (BCE) pronosticava que l'economia del conjunt de la zona euro es recuperaria a mitjans de l'any que ve, el regulador espanyol considera que el creixement del PIB de l'Estat es continuarà moderant durant els pròxims tres anys i passarà d'un augment del 2,4% el 2018 a només un 1,5% el 2022. En qualsevol cas, el Banc d'Espanya ha destacat que la previsió per als pròxims tres anys és que "es mantingui la fase expansiva" i deixa intactes les previsions que havia fet al setembre: el 2019 l'augment del PIB serà del 2%, el 2020 d'un 1,7% i el 2021 d'un 1,6%. En resum, el creixement es modera però no és preveu una caiguda alarmant.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, va assegurar la setmana passada que la desacceleració econòmica a la zona euro "ha tocat fons". Segons les previsions publicades aquest dilluns pel Banc d'Espanya, però, l'economia espanyola no es beneficiarà del rebot de l'economia europea. Fonts de l'organisme ho atribueixen al fet que el PIB espanyol ha crescut en els últims exercicis molt per sobre del de l'euro i, per tant, el rebot és més difícil. "El punt de partida és diferent. La desacceleració de la zona euro, sobretot d'Alemanya, ha sigut molt pronunciada", han assegurat les fonts. Segons el Banc d'Espanya, la zona euro es recuperarà, però serà una recuperació "modesta, gradual i no exempta de riscos".

Pel que fa al dèficit, el regulador bancari dirigit per Pablo Hernández de Cos ha empitjorat la previsió tant per al 2020 com per al 2021 per la revalorització de les pensions amb l'IPC. Tot i que encara no hi ha nou govern i, per tant, no existeix cap decisió en ferm per apujar les pensions, el Banc d'Espanya entén que hi ha un "ampli" consens polític per fer-ho i ho dona per descomptat.

Davant l'absència de nous pressupostos i de noves mesures d'estalvi, calcula que les pensions faran augmentar el dèficit públic tres dècimes més del previst el 2020 (2,1%) i tres dècimes addicionals el 2021 (1,8%). També revisa a l'alça, una dècima, el dèficit per a aquest any, fins al 2,5% del PIB, però en aquest cas es deu a un canvi estadístic.

Més atur del previst

L'atur continua la seva tendència a la baixa, però menys del previst. El Banc d'Espanya també ha empitjorat la previsió de la taxa per a aquest any, fins al 14,3%, dues dècimes més de la projecció inicial, quatre dècimes més la del 2020 (fins al 13,6%) i dues dècimes més la del 2021 (fins al 13%). El 2022 l'atur es reduirà fins al 12,5%. En paral·lel, el ritme de la creació d'ocupació també es moderarà progressivament.

Sobre l’impacte que ha tingut aquest 2019 l’augment fins als 900 euros mensuals del sou mínim interprofessional, el Banc d’Espanya es nega a pronciar-se sobre si ha tingut efectes negatius en l’atur i la creació d’ocupació. Fonts del supervisor apuntaven ahir que fins a finals d’estiu o principis de tardor de l’any que ve no podran fer-ne una avaluació.

Davant la possibilitat que un futur govern de coalició entre el PSOE i Unides Podem impulsi una nova pujada de l'SMI fins als 1.000 euros mensuals, les mateixes fonts adverteixen que qualsevol mesura d’aquest tipus s’ha d’aprovar després d’haver fet un estudi d’impacte previ. “Som ferms partidaris de fer evaluacions d’impacte abans i després de posar en marxa la mesura quan es produeixen augments de magnitud elevada”, apuntaven les fonts.

Incertesa política

El Banc d’Espanya també adverteix de la “incertesa” que provoca la situació política, amb 10 mesos sense cap govern que aprovi polítiques econòmiques i fiscals, i sense pressupostos des del 2018. “Persisteix la incertesa sobre el futur disseny de les polítiques econòmiques, i particularment, dels elements necessaris per tornar a la consolidació fiscal”, apunta l’organisme. De fet, el dèficit públic previst per aquest 2019 és d’un 2,5%, la mateixa xifra que el 2018. Això vol dir que la falta de govern amb plenes funcions ha provocat que s'hagi perdut un any per a avançar en la consolidació fiscal. Des del punt de vista del dèficit, ha estat un any en blanc.

stats