CRISI DEL DEUTE

A Brussel·les ha minvat la confiança en els pronòstics espanyols, que s'han demostrat erronis

"El problema és que Espanya ja no resulta creïble"

José Manuel González-Páramo, exconseller espanyol del Banc Central Europeu (BCE), assegurava fa uns dies a Barcelona que no existeix en l'organisme rector de la política monetària de l'eurozona un càlcul sobre l'import del rescat espanyol. Massa difícil de xifrar.

Perquè més enllà dels milers de milions d'euros en bons sobirans que siguin necessaris per alleugerir la pressió sobre el deute espanyol i reobrir els mercats financers per a Espanya, la pregunta que es fan aquests últims dies les institucions europees i que preocupa la troica (Comissió Europea, BCE i Fons Monetari Internacional) és una altra: quan recuperarà el govern espanyol la credibilitat?

"He vist el comissari Olli Rehn [vicepresident de la Comissió Europea i comissari d'Afers Econòmics] pels passadissos del Parlament Europeu posant-se les mans al cap per les constants correccions de les xifres de dèficit espanyoles", explicava aquesta setmana a l'ARA un eurodiputat. "El problema d'Espanya és que ja no resulta creïble", afegia. L'última d'aquestes correccions va arribar amb la presentació dels pressupostos generals de l'Estat per al 2013, el 29 de setembre, quan el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va elevar del 8,9% al 9,4% del PIB el dèficit del 2011, que l'executiu socialista de José Luis Rodríguez Zapatero s'havia compromès amb Brussel·les a tancar al 6%.

I el deute es dispara

A més, aquest any no es tancarà en el 6,3% acordat, sinó en el 7,4% a causa del rescat de Bankia i del Banc de València. Pel que fa al deute públic, que el 2007 -abans de l'esclat de la crisi- era del 36% del PIB, l'any que ve es dispararà fins al 90,5%, molt per sobre del 76% actual.

Durant els últims dies, mentre Mariano Rajoy segueix retardant la petició del rescat, no paren d'alçar-se les veus que posen en dubte les previsions macroeconòmiques del govern espanyol. Si la patronal CEOE ja va dir fa setmanes que esperava per a l'any que ve una dràstica caiguda del PIB de l'1,6%, que contrasta amb la davallada del 0,5% prevista per la Moncloa, el mateix governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, i l'Eurogrup han titllat de massa optimistes els pronòstics del govern de Rajoy.

De fet a Europa no han respirat una mica tranquils pel que fa al problema del sector financer espanyol fins que no han tingut l'auditoria independent d'Oliver Wyman que ha certificat que el forat de la banca espanyola ascendeix a 60.000 milions d'euros. I és que el desastre de Bankia -un altre cop, amb constants correccions sobre la dimensió de la tragèdia-, que absorbirà 24.743 d'aquests milions, va posar en alerta el centre de decisió europeu.

A Brussel·les gairebé ningú parla aquests dies d'Itàlia. Els tècnics centren la seva atenció en Espanya, que aquesta setmana ha vist com l'agència de qualificiació creditícia Standard & Poor's (S&P) rebaixava el deute sobirà espanyol a un graó del bo porqueria i l'FMI deia que la prima de risc -el sobrecost respecte al bo alemany a deu anys- podria disparar-se fins als 750 punts bàsics durant els pròxims mesos.

Philippe Rispal, del BCE, no es mou ni un mil·límetre del que diu el seu cap, Mario Draghi: "La institució està preparada per comprar deute espanyol, però el BCE no pot substituir el paper dels governs". Ara bé, hi haurà una "condicionalitat estricta" associada al programa de compra. "A veure què passa amb Catalunya", etziba Fabian Zuleeg, del prestigiós think tank European Policy Centre.

Política de reformes

El govern espanyol, conscient que els seus quadres macroeconòmics són més caducs del que voldrien, espera recobrar la confiança perduda per la via de les reformes, que de moment ja suposen una retallada de 65.000 milions d'euros fins al 2014.

Aquest cap de setmana l'executiu de Rajoy ha rebut el suport inesperat de l'FMI per rebre un nou ajornament de l'objectiu de dèficit -fa tres mesos la Comissió Europea ja va autoritzar Espanya a tancar l'any vinent amb un -6,3% en lloc d'un -5,3%-, una idea que no ha agradat a Berlín, que creu que una nova modificació crearia confusió. Més d'hora que tard Espanya haurà de demostrar a Europa que és capaç de complir els seus compromisos.

Més continguts de