INDÚSTRIA

La producció del polígon d’Iqoxe, a mig gas

Un mes després de l’explosió Repsol, Dow i Clariant s’han vist obligats a frenar l’activitat

A Tarragona sempre s’ha sentit a dir, quan algú entra a treballar en una empresa petroquímica: “Aquí, en pic s’hi entra, no se’n surt”. Treballar als polígons químics, habitualment, ha sigut sinònim de bones prestacions i sou, d’estabilitat i de futur. Amb l’explosió del reactor d’Iqoxe del 14 de gener, de resultes de la qual van morir dos treballadors de l’empresa i un veí de Torreforta, la societat va veure com queia el decorat de la seguretat i la realitat d’aquest sector que mou el 50% de la indústria química de tot Catalunya i el 25% de la d’Espanya.

Just un mes després de l’explosió, la producció està mig aturada al polígon sud perquè Iqoxe subministrava òxid d’etilè a gegants químics de la zona com Dow, Repsol i Clariant. Arran de la impossibilitat d’Iqoxe de tornar a l’activitat al març -tal com havia promès-, l’empresa ha anunciat aquesta mateixa setmana un ERTO (expedient de regulació temporal) “per causa major”. L’ERTO encara no té el vistiplau del departament de Treball. “A Iqoxe ara mateix es treballa a un ritme frenètic. Hi ha més de cent empleats externs, i si n’hi ha és que tenen feina, però l’empresa busca els beneficis intentant estalviar-se el sou de la plantilla”, assegura el secretari de CCOO d’Indústria a Tarragona, José María Martín Álvarez. Iqoxe (nascuda de les antigues fàbriques de La Seda de Barcelona) és propietat del joier extremeny Ricardo Leal i de l’exsindicalista i directiu José Luis Morlanes.

Les dades oficials de les patronals químiques xifren en unes 11.000 persones les que treballen -directament o indirectament- al sector químic de Tarragona. Segons dades dels sindicats, d’aquest segment un 40% són treballadors subcontractats. I dins d’aquests, un 20% provenen de les denominades empreses multiserveis (és a dir, companyies que tant poden encarregar-se del menjador de la fàbrica com de fer-ne el manteniment).

Els sindicats assenyalen que aquestes empreses van sortir com bolets i van rebentar preus a partir de la reforma laboral del 2012 impulsada pel Partit Popular, perquè no negocien les condicions laborals en el conveni del sector, sinó amb el d’empresa. Negocis dedicats al manteniment amb anys d’experiència i de coneixement s’han vist apartats de grans corporacions per l’oferta barata i de mínims que solen oferir les multiserveis.

Vaga del sector dimecres

La reducció de plantilles en favor de la subcontractació és una tendència a l’alça els últims anys. Iqoxe, per exemple, va obtenir un benefici net de 18 milions d’euros l’any passat amb 110 treballadors interins. A la vaga convocada el 19 de febrer a Tarragona, on treballadors i ciutadania aniran plegats per exigir seguretat, també hi ha inclosa la reclamació que es reverteixin les lleis que provoquen aquesta política laboral. Els sindicats reclamen que el nou govern espanyol derogui la reforma laboral i posi fi al negoci de les multiserveis.

Mentre Iqoxe continua tramitant la tornada a l’activitat, el polígon vol recuperar el rendiment i estudia unes quantes vies per proveir-se de la preuada substància d’on es truen detergents, fumigants i polímers. Hi ha diverses opcions, i una d’aquestes podria ser importar òxid d’etilè de l’est d’Europa, que arribaria amb tren i després amb cisterna fins al polígon.

Una altra alternativa -ja utilitzada en el passat-és la compra d’etilè que es produeix mitjançant el fracking, un mètode que consisteix en extreure gas del subsol a través de la fracturació hidràulica. Els Estats Units són un dels principals exportadors mundials de petroli i gas extrets per fracking, cosa prohibida en gran part d’Europa (com apunten les organitzacions ecologistes, pot contaminar l’aigua durant el procés d’extracció o produir fuites de metà). El gas provinent del fracking seria una opció molt atractiva a causa del preu: una tona d’etilè provinent d’aquest sistema costa uns 400 o 500 euros menys que el refinat.

La investigació continua oberta

“Quan hi ha un accident vol dir que alguna cosa feia temps que fallava”, va dir en una assemblea celebrada aquesta setmana Pedro Hojas, secretari general d’UGT-FICA. Encara falten per aclarir els motius de l’explosió, i per això caldrà esperar els resultats de les investigacions pertinents. Però per als sindicats la tragèdia es produeix per una cadena d’errors i de despropòsits, que passen per la reducció de plantilles, la precarització i el fet de forçar l’augment de producció. Comissions Obreres assegura que, des del 2015, l’empresa acumulava 73 incidents i accidents.