AGRICULTURA

Un projecte milionari per refer el canal que va canviar Lleida

Els pagesos defensen la inversió de 1.350 M€ anunciada pel Govern
JOSEP A. PÉREZ / MARINA PALLÀS

El Govern va anunciar dijous que començaven els treballs de redacció del projecte executiu que permetrà modernitzar 10.000 hectàrees de les 75.000 que abasteixen els canals d’Urgell. La Generalitat adquiria així el compromís de finançar la totalitat del projecte de modernització amb una injecció de 1.350 milions d’euros.

La inversió recull el guant de l’actual president de la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell, Amadeu Ros, que en la seva presa de possessió ara fa dos anys es marcava l’objectiu de convertir els regadius en un “projecte de país”. La modernització ha de servir per estalviar aigua, impulsar projectes agroalimentaris, fomentar conreus més rendibles, arrelar els joves al territori i alliberar excedents d’aigua per a altres usos. “No ha de costar un ral als pagesos”, exigia Ros, qui també preveu una important inversió en la recuperació del patrimoni natural de les banquetes.

La construcció dels canals d’Urgell va ser promoguda per la burgesia barcelonina entre el 1847 i el 1861 amb l’objectiu d’abastir de blat la capital catalana. Els impulsors de la iniciativa pretenien convertir les terres àrides de les comarques de la Noguera, l’Urgell, el Pla d’Urgell i les Garrigues en conreus fèrtils per produir blat i altres cereals. La necessitat alimentària va aconseguir consolidar una infraestructura hidràulica que captava aigua del Segre al Tossal de Pons i la transportava al llarg de 144 quilòmetres, fins a Montoliu de Lleida.

La xarxa no només va permetre transformar la pagesia, sinó que també va generar canvis transcendentals en la vida de pobles i ciutats. Amb l’arribada de l’aigua, les comarques van transformar l’agricultura impulsant els regadius, però el projecte també va permetre la implantació de noves indústries, l’expansió del comerç i la revolució del transport.

Cap a la doble collita

Ara bé, prop de dos segles més tard, i tot i l’evident transformació d’aquestes comarques, regants i agents del territori reivindicaven la necessitat de la modernització per raons d’estalvi, optimització de conreus, sostenibilitat, millora mediambiental i equilibri territorial.

Per a Jordi Pané, alcalde de Preixana i director del departament agrari de la Cooperativa d’Ivars d’Urgell, aquest projecte significa “un gran pas endavant”, ja que “permetrà intensificar la producció al territori i fer més rendibles les explotacions a través, per exemple, de les dobles collites”. A més, Pané explica que la modernització propiciarà una diversificació de l’activitat, “fins ara molt limitada als cereals”.

A les dificultats dels preus de mercat en el sector agrari cal sumar-hi l’impacte de l’abandonament rural i unes sequeres en augment. “La modernització, a part d’una gestió més eficient d’un recurs escàs com l’aigua, suposarà ocupació i noves possibilitats que permetran que els joves s’assentin al territori”, assegura Pané, que considera que el projecte donarà impuls a tot el sector agroalimentari de Lleida.

Per la seva banda, Jordi Llanes, alcalde de Castellnou de Seana i pagès, opina que la modernització “és del tot necessària”, tot i que es mostra més escèptic sobre els avantatges que pot suposar per a la pagesia, atès que implicaria una inversió important. Segons Llanes, “els pagesos no poden assumir sense els ajuts necessaris, sobretot pel que fa al desmantellament de l’estructura anterior, el manteniment del nou sistema i l’electricitat necessària per bombejar l’aigua”.

Costos per als pagesos

En aquest sentit, Llanes recorda que, des de la construcció del canal Segarra-Garrigues, que havia de transformar una zona de secà en regadiu, molta gent encara “no ha empalmat l’aigua” cap a les seves parcel·les “pels costos massa alts” que implicaria aquesta transformació. “Si allà no s’ha fet perquè els costos són massa alts, malgrat l’avantatge que suposaria transformar una zona de secà en una de regadiu, imagina’t aquí, que ja tenim l’aigua”, conclou.