El deute públic es duplica d'ençà que va començar la crisi
MADRIDEn la tan rebregada economia espanyola, la xifra del deute públic sempre n'havia sortit ben parada. Hi havia la convicció que el gran problema per accedir al crèdit era només d'endeutament privat. El Banc d'Espanya, però, es va encarregar ahir de desmentir-ho.
El deute del conjunt de les administracions públiques duplica ja el que hi havia abans que esclatés la crisi. El 2007 era del 36,7%, cosa que significava 8.484 euros per habitant. El primer trimestre del 2012 és del 72,1%, 16.770 euros per ciutadà. Són 774.549 milions d'euros, el nivell més alt de tota la sèrie històrica, des del 1913.
Catalunya, la que deu més
Durant els primers tres mesos de l'any, el deute ha crescut un 5,39% respecte al tancament del 2011. L'alça més accentuada ha estat la de l'administració central, d'un 5,92%, el 55,2% del PIB. L'endeutament de les comunitats, que suporten les principals partides de despesa social, ha crescut menys, un 3,59%, però també ha marcat un rècord històric. A més, cal subratllar que si es comparen les xifres d'ara amb les de fa un any, les autonomies han estat les principals causants de l'augment del 13,2% total que es registra.
Catalunya encapçala el rànquing de les més endeutades, tant en termes absoluts com relatius. Segons aquestes dades, deu 42.000 milions, el 21% del seu PIB. El Govern va ser un dels primers a reclamar a la Moncloa que posés en marxa els anomenats hispanobons per ajudar precisament les comunitats a finançar-se. La segueixen el País Valencià, amb 20.832 milions, un 20,2%, la Comunitat de Madrid (16.572 milions) i Andalusia (15.373 milions). Ahir es va saber que una delegació de la Comissió de Control Pressupostari del Parlament Europeu viatjarà la setmana que ve a la capital espanyola i a València per conèixer de primera mà si els diners que la UE ha destinat al cofinançament de determinats projectes s'han gastat "de manera eficient, efectiva i d'acord amb la legislació".
Els únics que en surten ben parats són els ajuntaments, que durant l'últim any han retallat l'endeutament un 1,3% malgrat l'alça dels tres primers mesos del 2012. Gairebé una cinquena part del deute dels municipis correspon al de Madrid: 6.733 milions, sis vegades el de Barcelona, 1.090 milions.
Totes aquestes dades afegeixen pressió a l'economia espanyola, en respiració assistida pels dubtes sobre l'euro i el rescat a la banca. Hisenda havia previst tancar l'any amb un deute del 79,8 % del PIB, però aquest ritme tan accelerat de creixement demostra que serà complicat. A més, els diners del crèdit europeu per al sistema financer també engreixaran la partida.
Amb aquest escenari de fons, la prima de risc va tancar ahir amb un nou màxim històric, 543,7 punts bàsics, amb la mirada posada a les eleccions gregues de demà. La rendibilitat del bo espanyol a deu anys va acabar la setmana fregant la perillosa xifra del 7%. La borsa espanyola va pujar un tímid 0,34% i va recuperar els 6.700 punts.
"No ens podem permetre pagar els interessos que es paguen pel deute", va admetre la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría. Ara bé, va voler restar importància a la prima de risc i va recordar que l'alça no encareix el deute espanyol sinó el que paguen els inversors entre ells.
