MERCAT LABORAL

La pujada de quotes als autònoms amplia la diferència amb Europa

Les cotitzacions socials a Espanya superen de molt les de països veïns

L’augment previst pel govern central de les contribucions a la Seguretat Social que paguen els autònoms eixamplarà encara més la bretxa entre les condicions que tenen a Espanya aquests treballadors i les d’altres països europeus amb una economia similar.

Els plans de l’executiu presidit per Pedro Sánchez, pendents encara d’aprovació, preveuen un increment de les quotes mensuals d’entre el 13% i el 17% i d’un 50% en el cas de la tarifa plana que paguen els autònoms durant el seu primer any de cotització. En total, si prospera una de les propostes presentades pel govern espanyol a les entitats d’autònoms, els treballadors per compte propi podrien arribar a pagar més de 3.900 euros anuals.

Aquesta xifra contrasta amb la d’altres països. A França, Itàlia i el Regne Unit, la quota a pagar pels autònoms està vinculada als ingressos, una pràctica que l’acord pressupostari entre el govern i Podem preveu que s’implanti el 2020. En els casos francès i britànic, a més, és progressiva, és a dir, obliga a pagar més als treballadors que ingressen més. A Espanya, en canvi, la quota és igual per a tots els treballadors en el règim general, amb l’excepció dels que gaudeixen de l’esmentada tarifa plana durant el primer any.

La tarifa plana, és a dir, la quota reduïda que paguen els autònoms espanyols en el primer any d’activitat, no existeix a Europa excepte a França, on el primer any no paguen.

IVA per ingressos

Una vella reivindicació de les associacions espanyoles d’autònoms és que el pagament de l’IVA quedi lligat al cobrament de les factures. En els casos britànic i francès, aquest debat no existeix perquè molts autònoms estan exempts de cobrar i pagar IVA: a França si tenen uns ingressos anuals de menys de 35.200 euros i al Regne Unit si aquesta xifra és inferior a 96.000 euros. No és així a Itàlia, on paguen un 20% d’IVA amb un sistema similar a l’espanyol.

En general, els beneficis socials que tenen els autònoms espanyols són inferiors als dels principals estats europeus, i en alguns casos estan subjectes a pagaments extres. Per exemple, en cas de malaltia un treballador per compte propi establert a Espanya ha de pagar 151 euros l’any per poder tenir dret a un subsidi de 770 euros al mes mentre dura la malaltia. El subsidi d’atur també depèn d’un extra de 190 euros a l’any. No és així a Itàlia, on un autònom té dret a atur i a una ajuda per baixa laboral. A França i el Regne Unit aquestes prestacions queden regulades pels nivells d’ingressos.

Un altre cas seria la baixa per maternitat. França cobreix fins a 10 setmanes, amb una retribució que fluctua entre els 2.394 i els 4.280 euros. La baixa a Espanya és més llarga, 16 setmanes, però la retribució pot ser de 1.056 euros o més, en funció de la cotització. Lluny, no obstant això, de les 39 setmanes que garanteix la legislació del Regne Unit -i fins a 6.250 euros de retribució- o dels cinc mesos d’Itàlia.

L’excepció alemanya

Alemanya és l’excepció pel que fa a condicions per als autònoms. A diferència de la resta de grans economies d’Europa, els treballadors per compte propi no tenen dret a atur ni a baixa per maternitat. A més, el sistema laboral alemany els obliga a contractar una assegurança mèdica, que costa uns 150 euros mensuals, i un pla de pensions. Pel que fa a l’IVA, l’han d’abonar com una empresa. A més, igual que Espanya, té una cotització fixa, tot i que és de 1.680 euros per any, la meitat del que es paga a Espanya.