MERCAT LABORAL

Per què les alemanyes de l’Est treballen més que les de l’Oest?

Les dones de l’antiga RDA amb feines a temps complet doblen les de la RFA
Una dona treballant en una de les oficines electorals locals per a les eleccions parlamentàries europees de l’any passat a Berlín / GETTY IMAGES

Sovint els acadèmics estan molt emocionats pels esdeveniments que acaben separant dos grups de gent perquè permeten als analistes comparar les seves subsegüents conductes. L’estudi de bessons adoptats en llars diferents, la divisió de la postguerra i la reunificació d’Alemanya podrien ser vistes com un experiment d’aquestes característiques. Un informe de l’Institut Alemany d’Investigació Econòmica sobre mares treballadores, publicat abans del 30è aniversari de la reunificació (el 3 d’octubre), revela la interacció entre les polítiques i les actituds que influeixen en la decisió de treballar.

Quan la República Democràtica Alemanya (RDA), a l’Est, es va unir amb la República Federal Alemanya (RFA) el 1990, les mares de nens petits tenien vides molt diferents. L’esperança de vida i els ingressos eren molt més baixos a l’Est, però el comunisme almenys semblava conduir a una igualtat de gènere en el mercat laboral. Encoratjades per les polítiques estatals i la ideologia de partit, les mares acostumaven a treballar gairebé tant com els pares, i la majoria ho feien a temps complet. A l’Oest, on l’estat i l’Església animaven les dones a quedar-se a casa, menys de la meitat tenien feines remunerades, i la majoria treballaven mitja jornada.

Tres dècades després, com ha canviat aquesta fotografia? Destaquen dues coses. La primera, el comportament ha canviat dràsticament des de la unificació: la proporció de dones de l’Est amb nens petits que treballen a temps complet ha caigut de més d’un 50% el 1990 a menys d’un terç el 2018. Més dones arreu d’Alemanya treballen a mitja jornada. La segona, les diferències Est-Oest encara existeixen. La proporció de mares de l’Est amb feines a temps complet és més del doble que a l’Oest. Com a resultat, mentre que les dones a l’Est guanyen un 7% menys que els homes, la bretxa a l’Oest arriba al 22%. L’estudi assegura que les polítiques i les actituds, juntes, expliquen aquestes tendències.

Sembla que la política juga un paper poderós a l’hora d’explicar la feina a temps complet a l’Est. Tot i alguns canvis recents, les polítiques de l’Alemanya unificada, així com les de la RFA, encara assumeixen que les dones són viudes i mares primer. Les declaracions conjuntes per a parelles casades, la coassegurança gratuïta per a les esposes i les bonificacions fiscals per a les minifeines, o els contractes de poques hores, probablement van fer poc per encoratjar les dones de l’Oest a augmentar les seves hores, i van allunyar les de l’Est de les jornades a temps complet.

La igualtat de l’Est

L’actitud també pot ajudar a explicar aquesta bretxa horària entre l’Est i l’Oest: 30 anys després de la unificació, les dones de l’Est tenen més probabilitats de donar el seu vistiplau a les mares que treballen a temps complet. Això coincideix amb estudis anteriors que asseguren que els alemanys de l’Est solen tenir una visió més igualitària sobre els rols dels sexes.

Tot i així, però, l’actitud també ha canviat amb el pas dels anys. És sorprenent que les dones nascudes després del 1975, tant a l’Est com a l’Oest, tenen més probabilitats de desaprovar les mares que treballen a temps complet que les més grans. Potser els seus punts de vista estan determinats per les polítiques a què s’enfronten. Katharina Wrohlich, una de les autores de l’informe, també sospita que el canvi marca un rebuig per part de les dones més joves tant del model del doble assalariat de la RDA com del model de l’únic assalariat de la RFA. “En lloc d’això, sembla que les joves generacions aspiren al model d’una feina i mitja”, diu. Una preferència a la qual la política, al seu torn, hauria de donar resposta.

Canvis de l’Est a l’Oest

L’“experiment” de la unificació gairebé es va produir com si fossin en un laboratori. Moltes dones van migrar de l’Est a l’Oest. Moltes regions difereixen en molts altres aspectes -els ingressos per càpita, per exemple, són més baixos a l’Est- que també afecten en el nombre d’hores que les dones treballen. Però el que queda clar és que l’episodi encara explica alguna cosa sobre el poder.