FINANCES

Per què les grans empreses alemanyes que cotitzen en borsa tenen problemes?

Bayer és l’última multinacional del Dax tocada per l’adquisició d’una companyia nord-americana

No havia passat mai amb un director general d’una empresa de l’índex Dax, on cotitzen les 30 grans empreses alemanyes. El 26 d’abril el 56% dels accionistes de Bayer, el conglomerat químic, va censurar la gestió de Werner Baumann i el seu equip de gestors. La gran majoria d’alts executius alemanys tenen el suport de nou de cada deu accionistes. El 2015 la rebel·lió d’una minoria (un 39%) dels propietaris del Deutsche Bank, que havia reprovat Anshu Jain i Jürgen Fitschen, va culminar en l’anunci de la dimissió dels dos codirectors generals.

Els accionistes de Bayer tenen motius per voler-se amotinar. El preu de les accions s’ha desplomat un 40% des de l’adquisició de Monsanto el juny passat. Ara val menys que els 63.000 milions de dòlars pagats pel gegant nord-americà de llavors i productes químics. Els crítics acusen Baumann d’infectar una empresa que gaudia de bona salut amb uns riscos legals mal previstos vinculats a Roundup, l’herbicida estrella de Monsanto.

Al mes d’agost un tribunal nord-americà va acordar una compensació de 289 milions de dòlars a Dewayne Johnson, un pacient terminal de càncer que durant molts anys s’havia vist exposat a Roundup. El març Bayer va perdre un cas semblant quan un tribunal de Califòrnia va atorgar 81 milions de dòlars a una víctima de càncer. Ara intenta treure’s de sobre 13.000 casos denunciats als tribunals amb al·legacions que Roundup provoca tumor, tot i que els indicis científics anteriors deien el contrari. Cap a finals d’aquest mes s’espera un nou veredicte. Hi ha rumors que apunten que alguns inversors activistes, incloent Elliott, un fons de capital risc nord-americà que té una participació en la companyia, volen amputar el negoci agricultor de Bayer del dedicat a les medicines.

Bayer no és l’única empresa líder alemanya que ha ensopegat després d’una mala experiència nord-americana. Volkswagen, el fabricant de cotxes més gran d’Europa, acumula fins ara unes despeses de 30.000 milions de dòlars en multes i compensacions als Estats Units arran del descobriment que havia introduït “dispositius de manipulació” en uns 11 milions de cotxes a tot el món per esquivar proves d’emissions contaminants. Ara intenta reinventar-se com a primer fabricant europeu de vehicles electrònics.

Els problemes existencials del Deutsche Bank es remunten a l’adquisició l’any 1999 de Bankers Trust, un banc nord-americà d’inversions que els va servir de plataforma de llançament de la seva dissortada entrada en la banca d’inversió internacional. Per la seva banda, Daimler, que fabrica els cotxes Mercedes, encara no s’ha recuperat dels 40.000 milions d’euros que els va suposar la compra l’any 1998 de Chrysler. Encara hi ha més casos. La siderúrgica ThyssenKrupp va cremar 8.000 milions d’euros amb dues fàbriques, una a Amèrica del Nord i l’altra a Amèrica del Sud, i actualment es troba en un procés de separar la unitat siderúrgica del lucratiu negoci dels ascensors i fusionar la primera amb la siderúrgica europea de Tata, el conglomerat indi.

Mala estratègia comunicativa

Els optimistes ens recorden la robusta salut d’alguns gegants del Dax, com ara Sap (programaris), Allianz (assegurances), Munich Re (assegurances), Siemens (enginyeria) o Basf (química), empreses sòlides amb balanços comptables solvents que es preparen amb gran intensitat per a l’era digital. Fins i tot Volkswagen sembla haver deixat enrere el seu dieselgate. Cornelius Baur, el conseller delegat alemany de la consultora McKinsey, atribueix algunes de les ensopegades de les empreses alemanyes a la pobra estratègia comunicativa dels directors executius. Els americans parlen de temes atractius, com ara la tecnologia, quan resumeixen els assoliments de les seves empreses. En canvi, com observa Baur, els alemanys tenen aquesta tendència a pontificar sobre normatives i impostos.

Potser sí. Però fins i tot les empreses del Dax que han evitat autolesionar-se amb desconegudes agressions corporatives d’estil nord-americà encaren alguns reptes. La majoria depenen de l’exportació. Els afecta la desacceleració de l’economia xinesa, les guerres aranzelàries i la incertesa generada pel Brexit. L’any passat el resultat d’explotació de les empreses del Dax va caure un 6,5%. Tot i que des del gener aquest índex experimenta un moviment a l’alça, seguint la línia d’altres borses, aquest any pot continuar sent complicat per a algunes d’aquestes empreses. Ja hi ha alguns fabricants de cotxes i companyies energètiques que estudien proposar una jubilació anticipada a una part de les seves plantilles.

Si el conseller delegat de Bayer segueix aquest mateix camí dependrà de l’evolució dels problemes legals de l’empresa als Estats Units. La compensació acordada a Dewayne Johnson es va retallar posteriorment, segons ha reconegut Bayer. El 30 d’abril passat els qualificadors crediticis de Moody’s asseguraven que Bayer podria absorbir costos legals de fins a 5.000 milions d’euros. Però alertaven que compensacions de 20.000 milions d’euros o més podrien col·locar la qualificació de l’empresa inquietantment propera al bo porqueria.

Més continguts de