CRÒNICA

“Per què hem de pagar tots nosaltres la defensa de Rato?”

Ernesto Ekaizer presenta el seu llibre sobre Bankia en un acte de l’ARA

El públic que ahir va omplir el hall del CCCB per assistir a l’acte organitzat per l’ARA per analitzar la crisi econòmica espanyola va descobrir quin és l’autèntic motor del bon periodisme d’investigació: la indignació. El periodista Ernesto Ekaizer, que presentava el seu llibre El libro negro. La crisis de Bankia y las cajas (Espasa), es va mostrar no solament indignat, sinó “superat” pel desvergonyiment amb què, encara avui, actua un banc rescatat pels contribuents com és Bankia. “Per què he de pagar jo la defensa de Rato?”, es va preguntar just el dia que l’expresident de l’entitat compareixia davant el Suprem amb el seu to altiu habitual. Ekaizer feia referència als dos informes presentats pel banc, que és de propietat pública, on es defensa tant la gestió de Rato com la del seu successor, José Ignacio Goirigolzarri. En un dels informes, va explicar, un suposat catedràtic afirma que ha comprovat un per un més d’un milió de crèdits, cosa materialment impossible. “Jo crec que estic equipat per fer front a les conductes humanes irracionals, però amb això no puc!”, va dir, i va provocar els aplaudiments dels 400 assistents.

L’acte, moderat per la directora de l’ARA, Esther Vera, i que va comptar amb la participació del periodista Josep Maria Ureta i l’economista Antón Costas, va servir per debatre, arran del cas concret de la fallida de Bankia, sobre l’origen, els responsables i les ensenyances de la crisi econòmica. Ureta va destacar com a principal conclusió del llibre la “baixa qualitat democràtica dels organismes reguladors”, una tesi avalada per Ekaizer, que va assegurar que “una camarilla s’havia apropiat del Banc d’Espanya” fins al punt d’ignorar els advertiments dels seus inspectors. “El problema és que el Banc d’Espanya es va metamorfosar, va aparcar el seu paper de supervisor i va elaborar un itinerari per sortir de la crisi que va resultar ser una catàstrofe”, va afirmar el periodista argentí, autor de llibres sobre la crisi econòmica com Indecentes (Espasa, 2012) o sobre la corrucpió del PP com Queríamos tanto a Luis (Temas de Hoy, 2015).

Antón Costas, per la seva part, va destacar els efectes perniciosos de la desaparició de les caixes d’estalvis, que han provocat la desparició d’un “segon estat del benestar” que era l’obra social, i que més de 18.000 municipis espanyols hagin perdut la seva oficina bancària, fet que ha provocat un fenomen de “pobresa financera”. Costas, però, va advertir del risc de “clavar una puntada de peu i carregar-se les institucions” i va voler fer un discurs més optimista de cara al futur. “Vull pensar que alguna cosa sí que hem après. Per exemple, ara els governadors dels bancs centrals han d’explicar els seus plans a llarg termini. Fins al 2015, el BCE va actuar com si fos un banc de sang dirigit per membres d’una secta contrària a les transfusions”, va dir en referència a la negativa a comprar deute públic imposada per Alemanya.

Costas també va fer una crida a incloure l’ètica en el funcionament de l’economia. I va criticar el fet que l’expresident del BBVA Francisco González s’hagi retirat amb una pensió de prop de 80 milions d’euros. “Com es pot justificar aquesta xifra? I com es pot deixar que després aquesta gent demani moderació salarial o de les pensions?”, va afegir sumant-se a la indignació que anava creixent a la sala. En aquest punt, Ernesto Ekaizer va recordar que fins al 1986 els treballadors del Banc d’Espanya tenien assegurat un sou de per vida, i després feia informes advertint del risc d’una pujada dels salaris.

Populisme i euro

La indignació d’Ekaizer també es va fer extensiva a la classe periodística espanyola, a la qual va acusar de fer llibres on no consten les fonts de les informacions. Quan Ureta li va recordar el poc interès mostrat per la premsa madrilenya en el llibre Ekaizer va respondre: “Vull una crítica d’aquest llibre! Vull que algú em digui que és dolent!”.

En la recta final, una dona del públic va agafar la paraula en nom del seu fill per traslladar una pregunta del seu treball de recerca de batxillerat: “La gestió de l’euro ha provocat un augment del populisme?” Després de respondre afirmativament, Ekaizer va vaticinar: “El seu fill tindrà molta feina amb aquest treball”. Ho diu algú que ha estat cinc anys per escriure el llibre definitiu sobre Bankia i la crisi financera espanyola.

Més continguts de