FINANCES PERSONALS

Anytime Fitness i DiR guanyen en preu

Els gimnasos municipals tenen tarifes competitives però inclouen una quota d’inscripció elevada

Any nou, inscripció al gimnàs nova. Amb el canvi d’any, és habitual que molta gent que no acostuma a fer exercici regularment decideixi tornar a fer-ne. L’oferta d’establiments és cada vegada més extensa, tant a nivell de cadenes com de gimnasos, centre esportius municipals o independents.

La varietat de disciplines esportives també s’ha multiplicat. L’aeròbic tradicional ha estat substituït per una àmplia gamma d’activitats, des del body pump fins a la zumba, passant per l’aiguagim. A més, cada vegada més gimnasos inclouen piscines, centres de spa i pistes de pàdel o esquaix, unes instal·lacions que no fa gaires anys es limitaven gairebé només als poliesportius municipals. Tots aquests serveis addicionals beneficien l’usuari, perquè pot triar entre una gran quantitat d’activitats esportives, però encareixen el preu de la tarifa.

Si es comparen els preus dels centres esportius municipals de Barcelona i tres de les principals cadenes privades de gimnasos de Catalunya, Anytime Fitness és, en general, el més econòmic, amb quotes al voltant dels 40 euros. És cert que, com a quota mínima, algun establiment de la cadena DiR és més barat (pot arribar a estar per sota dels 30 euros, però amb accés de només mitja jornada, per exemple, de matins), però en la majoria de casos és Anytime Fitness qui guanya la guerra dels preus. DiR acostuma a ser més car, però també ofereix més serveis, com ara piscina, fisioteràpia o pistes de pàdel, tot i que no en tots els centres. Altres cadenes, com Holmes Place, entren dins de la categoria que alguns usuaris anomenen gimnasos de luxe, que no competeixen en preu sinó en serveis i exclusivitat, amb tarifes notablement més altes. En el cas de Holmes Place, el mínim és de 77,90 euros al mes, molt per damunt de la resta de grups de gimnasos analitzats.

Dificultats per trobar tarifes

De fet, comparar tarifes entre gimnasos és complicat, ja que, fins i tot dins d’una mateixa cadena, els preus varien segons l’establiment. Això es deu al fet que no tots són igual de grans ni ofereixen els mateixos serveis encara que siguin de la mateixa empresa, però també a la seva situació i a la demanda que tinguin. Aquesta tendència també es compleix en el cas dels centres esportius municipals (CEM) de Barcelona: cadascun té quotes diferents.

Pel que fa al preu mensual, els gimnasos municipals acostumen a ser força competitius, però quasi tots obliguen a fer un pagament inicial per la inscripció que, en bastants casos, pot sobrepassar els 100 euros. Això fa que a curt termini no siguin la millor opció en cost perquè no s’amortitza aquesta quota d’alta, però sí que són competitius si s’és prou constant com per utilitzar-los regularment.

En aquest sentit, cal dir que cada municipi de Catalunya té la seva pròpia política sobre centres esportius, també pel que fa a tarifes. En el cas de Barcelona, molts dels gimnasos es troben integrats dins de poliesportius molt més grans.

Justament els preus són un dels elements més difícils de trobar per als usuaris que busquen per internet un gimnàs. Per exemple, una altra cadena d’alt estànding com Metropolitan no publica cap tarifa a la seva pàgina i obliga a omplir un formulari amb una gran quantitat d’informació personal (nom, adreça, telèfon, correu electrònic o DNI, entre d’altres) per accedir a la informació de preus. En aquest sentit, com passa en molts altres sectors, totes les cadenes de fitness obliguen a omplir algun tipus de formulari per saber quant costa inscriure’s en cadascun dels seus establiments.