ENERGIA

El rebut de la llum castiga les pimes

Les llars i les petites empreses espanyoles paguen l’energia per sobre de la mitjana europea

El preu de l’electricitat continua sent un factor que minva la competitivitat de les petites i mitjanes empreses (pimes) espanyoles, perquè paguen més que la mitjana europea, on tenen la majoria dels seus competidors. I també és un càstig per a les economies familiars de l’Estat, perquè tenen unes despeses energètiques per sobre de la mitjana europea, quan en molts dels països on l’energia és més barata els ingressos i el poder adquisitiu de les famílies són més elevats que a Espanya.

Aquestes són dues de les principals conclusions de l’estudi de les últimes dades sobre el preu de l’electricitat i el gas a Europa publicades per l’oficina europea d’estadística, l’Eurostat, que corresponen al segon semestre del 2017. Les dades també evidencien que mentre que les petites i mitjanes empreses espanyoles -que són la gran majoria a l’Estat- paguen l’energia més cara que a Europa, les grans indústries estatals, en canvi, es beneficien d’unes tarifes més competitives que a la majoria dels estats europeus.

No obstant això, el preu de la llum que paguen les pimes espanyoles ha anat aproximant-se l’últim any a la mitjana europea, però encara està per sobre. Segons les dades de l’Eurostat del segon semestre del 2017 publicades per l’Institut Català de l’Energia (Icaen), les pimes espanyoles -empreses amb un consum inferior a 20 megawatts hora (MWh) anual- pagaven gairebé un 16% més que la mitjana dels vint-i-vuit estats de la Unió i gairebé un 9% més que la mitjana dels membres de l’eurozona.

En concret, el cost del MWh per a les petites i mitjanes empreses espanyoles era de 208,5 euros, quan la mitjana de la UE era de 179,9 euros i la mitjana de la zona euro de 191,5 euros. L’Icaen destaca que el segon semestre del 2017 el preu a Espanya per a les pimes se situa a nivells del 2012, “acostant-se a les mitjanes europees després d’anys en què el preu mitjà espanyol era més elevat” [vegeu el gràfic]. Però, tot i així, entre el 2008 i el segon semestre del 2017 el preu per a les pimes va augmentar a Espanya un 52%, mentre que a la mitjana de la Unió Europea el creixement va ser del 22% i als països de l’eurozona del 25% en el mateix període.

En el cas de les llars -consums inferiors a 5 MWh-, el preu a Espanya era superior a la mitjana de la UE, un 6,3% més, però en canvi se situava pràcticament en la mitjana de la zona euro, només un 0,2% per sota. Així, el preu del MWh per una llar a Espanya era de 217,7 euros, mentre que la mitjana de la Unió se situava en 204,8 euros i la mitjana a la zona euro en 218,1 euros.

Dins del rànquing europeu, en el cas de les pimes Espanya no és al podi dels països amb la llum més cara: té per davant Malta, Alemanya, Itàlia i Bèlgica. Això pel que fa al preu final. Una altra cosa és si no es tenen en compte els impostos: en aquest cas, Espanya ocupa el segon lloc i només té per davant Malta.

En el cas de les llars, Espanya ocupa el sisè lloc. Els consumidors domèstics d’Alemanya, Dinamarca, Bèlgica, Irlanda i Portugal paguen més per la llum. Però sense tenir en compte els impostos, només les llars d’Irlanda i de Bèlgica paguen més cara l’electricitat.

En canvi, el cost elèctric és inferior per a les grans empreses espanyoles respecte a les europees. Les empreses espanyoles amb un consum anual d’entre 20.000 i 70.000 MWh pagaven un preu un 5,5% inferior a la mitjana de la UE i un 4,9% inferior a la mitjana de la zona euro. Un cost per MWh de 77 euros, molt inferior als 208,5 euros que pagaven les pimes pel mateix MWh. I en les empreses encara més grans, les d’un consum entre 70.000 i 150.000 MWh anuals, el preu baixava fins a 70,8 euros el MWh, una quantitat un 5,1% inferior a la mitjana europea per als mateixos consums, i un 2,9% menys que la mitjana de la zona euro.

Els grans consumidors a Espanya, doncs, tenen preus més barats que els petits, i l’Estat se situa per sota de la mitjana de la UE i la zona euro en aquest cas, amb preus que, no obstant això, en el període que va del 2008 al segon semestre del 2017 es van encarir per sobre de la mitjana. Per als consumidors d’entre 70.000 i 150.000 MWh espanyols en aquest període el preu va incrementar-se un 19%, quan a la mitjana de la UE van baixar un 2% i la l’eurozona el descens va ser del 5%.

El gas catiga les llars

En el cas dels preus del gas natural, gairebé totes les tarifes industrials a Espanya es van situar per sota de la mitjana de la UE i de la zona euro. En aquest tipus d’energia, el client més castigat és el domèstic que més consumeix, és a dir, les llars que tenen a casa el gas no només per cuinar, sinó també per escalfar l’aigua calenta sanitària i la calefacció.

El preu per a les llars de menys consum -menys de 5,6 MWh- es va situar el segon semestre del 2017 per sota del preu de la mitjana de l’eurozona. El problema és per als consumidors domèstics que més gasten -de 5,6 a 56 MWh-. En aquest cas, el preu a Espanya va ser un 36,7% més car que la mitjana de la UE i un 20,3% més car que la mitjana de la zona euro.

Per a aquest tipus de consumidor domèstic, només era més car el gas a Suècia, Dinamarca i Itàlia. Com destaca l’Icaen, entre el 2008 i el segon semestre del 2017 el preu del gas a Espanya per a aquests consumidors va experimentar un increment del 50%, mentre que en aquest mateix període, a la UE i a l’eurozona l’augment va ser del 18% i el 17%, respectivament.

Més continguts de