La recuperació del rescat de Bankia, en l’aire

BarcelonaEl Palau de la Magdalena, a Santander, és un espectacular castell en un entorn paradisíac que els santanderins van regalar als Borbons després de fer una subscripció popular. Va costar 700.000 pessetes del 1912 i les dificultats financeres que va provocar-ne la construcció van portar fins i tot els responsables del projecte a jugar a la Loteria de Nadal -sense èxit- per fer-hi front. Quan per fi es va acabar va passar a ser propietat d’Alfons XIII i la família reial, que en van fer la seva residència estival. 65 anys més tard, Joan de Borbó, avi de Felip VI, va vendre el recinte a l’Ajuntament de Santander, un dels actors que més diners havia aportat per construir-lo, per 150 milions de pessetes. La transacció va ser polèmica perquè els partits d’esquerres van denunciar que, amb la compra, la ciutat ja havia pagat dos cops l’edifici.

No deixa de ser irònic, doncs, que hagi sigut precisament al Palau de la Magdalena on durant tota la setmana passada es discutís sobre el forat financer de Bankia -rescatada amb diners públics-, sobre la possibilitat de recuperar els gairebé 24.000 milions d’euros abocats a l’antiga Caja Madrid i sobre la condició de pública o privada d’una entitat que té l’Estat, a través del FROB, com a primer accionista. Aquest palau va acollir unes jornades econòmiques en què va quedar clara la preocupació pel futur de Bankia i especialment per la recuperació del capital públic que s’hi va invertir.

No fa ni dos anys, l’aleshores director general del FROB, Jaime Carrascosa, afirmava que Bankia podia obtenir “perfectament” uns beneficis per la seva venda que permetessin recuperar la inversió que l’Estat va fer-hi per evitar-ne la fallida i “fins i tot compensar una pèrdua en alguna altra entitat”. El ministre d’Economia, Luis de Guindos, de qui depèn el FROB, compartia aleshores aquest optimisme.

La millora no arriba a l’acció

Les coses, però, han canviat. “És un actiu que valdrà moltíssim. Bankia permetrà que es recuperi un percentatge elevadíssim del capital que se li va injectar”, afirmava De Guindos a Santander aquesta setmana.

El cas és que malgrat la millora sostinguda en els resultats de Bankia, que va guanyar 747 milions l’any passat, i que al sector es considera un dels quatre grans bancs de l’Estat -juntament amb Banco Santander, BBVA i CaixaBank-, l’entitat que presideix José Ignacio Goirigolzarri és incapaç de fer pujar el preu de l’acció. L’última desinversió que va fer el FROB a Bankia, estretament vinculada al PP des dels seus orígens, es va produir el febrer del 2014. Aleshores l’Estat es va vendre un 7,5% de l’entitat a canvi de 1.304 milions d’euros. Les arques públiques van guanyar 136 milions en una operació que es va fer amb un preu de l’acció d’1,51 euros. Però aquell preu es va mantenir només unes setmanes, i des d’aleshores ha tornat a caure (ara està a 1,145 euros), de manera que s’ha desactivat la possibilitat que el FROB faci noves vendes. Si l’Estat es vengués tot el que li queda de Bankia al preu a què va vendre el 2014, n’obtindria només 10.400 milions, molt lluny del forat de 24.000 milions generat en el seu dia.

El PSOE demana més temps

Potser perquè els números no acaben de sortir i per mirar de recuperar el màxim possible del rescat bancari més gran que ha afrontat mai Espanya, el PSOE vol guanyar temps. El seu secretari econòmic, Manuel de la Rocha, demanava des del mateix fòrum que es renegociï amb Brussel·les l’obligació de vendre Bankia abans que acabi el 2017. “Vendre’l ara causaria pèrdues d’uns 10.000 milions als contribuents”, explicava, per afegir que quan s’acosti la data límit els compradors voldran aprofitar l’obligació de l’Estat de vendre per rebaixar encara més les ofertes.

Goirigolzarri, que també va visitar el Palau de la Magdalena, va respondre amb filosofia a aquesta qüestió. “La llei es pot canviar, però s’haurà de fer a la instància que toqui”, va dir sobre el termini de venda. Pel que fa al preu, tampoc va donar pistes: “Són els propietaris els que hauran de decidir a quin preu i quan”.

Però el president de Bankia, prototípic estudiant de Deusto i conegut per la seva sang freda, només va ensenyar les dents quan els sindicats UGT i CCOO van llançar la proposta de convertir Bankia en una entitat pública en el saló de balls on s’han celebrat les jornades. Goirigolzarri va dir que la banca pública és “insostenible”, que la banca no rendible és una “rèmora” i que el crèdit s’ha de donar amb “criteris professionals”.