La recuperació immobiliària esquiva Lleida

BarcelonaLa recuperació del sector immobiliari residencial sembla que encara no ha arribat a la ciutat de Lleida. Mentre que Barcelona és la ciutat espanyola on més s’han recuperat els preus respecte als mínims de la crisi, el cas de Lleida és tot el contrari. Els preus estan encara al mateix nivell que l’any 2002 i encara no han començat la senda de la recuperació.

Són dades de l’últim estudi de la empresa de taxacions Tinsa, que destaca que malgrat que la recuperació de preus s’ha anat estenent a gran part de l’Estat, encara hi ha unes quantes capitals de província amb el mercat absolutament deprimit. És el cas de Segòvia, on els preus encara estan al nivell que tenien el 2001; Terol, Lleida i Almeria, que estan al nivell del 2002, i Osca i Càceres, al nivell de l’any 2003.

Segons les dades de Tinsa, el preu més baix de l’habitatge a Lleida dels últims vint anys va ser durant el primer trimestre del 2001, amb 753 euros el metre quadrat. Però, com a la majoria del país, els preus van créixer durant l’època de la bombolla i van arribar a un màxim de 2.120 euros el metre quadrat el tercer trimestre del 2007. Llavors va esclatar la bombolla, i, com a tot arreu, els preus van entrar en caiguda lliure. Però, així com a la majoria de capitals de província espanyoles entre la segona meitat del 2013 i la segona meitat del 2014 els preus es van començar a recuperar, a Lleida no, i han continuat baixant fins als 869 euros el metre quadrat del segon trimestre d’enguany.

A Catalunya aquest fenomen només passa a Lleida. Les altres tres capitals de província, amb més o menys força, han viscut una recuperació dels preus de l’habitatge. On més s’ha notat ha sigut a Barcelona, que lidera la recuperació a l’Estat, ja que els preus han crescut un 48,8% des dels mínims. A més, la recuperació a Barcelona es va iniciar abans que a les altres capitals. Els preus van tocar el mínim el segon trimestre del 2013 amb 2.205 euros el metre quadrat, però des de llavors no han deixat de créixer fins als 3.281 euros.

A Girona ciutat la recuperació va arribar un any després. A la capital gironina els preus mínims es van registrar el quart trimestre del 2014, quan el metre quadrat es pagava a 1.369 euros. Va ser a partir d’aquell moment que es va iniciar la recuperació, fins als 1.538 euros el metre quadrat, una recuperació que va arribar, per tant, més tard que a Barcelona i també amb menys força. Així, si a Barcelona els preus des de mínims han augmentat gairebé un 50%, en el cas de Girona la pujada tot just supera el 12%.

A Tarragona, fins i tot, la recuperació va arribar més tard. El moment del preu mínim es va produir el tercer trimestre del 2015, dos anys després que a Barcelona. En aquell moment el preu del metre quadrat a Tarragona es va situar en 1.064 euros, i va anar pujant suaument a partir de llavors fins als 1.206 euros del segon trimestre d’aquest any. És a dir, des de mínims els preus han augmentat un 13%, més que a Girona i d’una manera més accelerada, però molt lluny del percentatge de la capital catalana.

Dues velocitats

Aquestes dades són una prova més del funcionament del mercat immobiliari espanyol a dues velocitats. Hi ha 15 capitals on els preus, des de mínims, han crescut per sobre el 15%, però Barcelona (48,8%) i Madrid (41,9%) han marcat uns augments molt per sobre de la mitjana espanyola, que és del 12%.

Els preus a Barcelona són, a més, molt superiors, amb 3.281 euros el metre quadrat, un 16% superiors als 2.826 euros el metre quadrat de Madrid, i gairebé tres vegades més alts que la mitjana espanyola, de 1.328 euros el metre quadrat. La ciutat que més s’acosta a Barcelona és Sant Sebastià, amb 3.262 euros el metre quadrat.