Un referèndum a vida o mort per a Víctor Grífols

BarcelonaA la primera pregunta que li van fer, Víctor Grífols ja es va encarregar de recordar que no ha nascut per a l’art de la diplomàcia. “Això de la globalització s’ha posat ara de moda, però existeix des de fa 500 anys”, va dir responent a una pregunta de Núria Mas, la professora de l’Iese que moderava l’acte. L’exabrupte va tenir un impacte en forma de profund silenci i riures continguts en l’auditori de l’escola de negocis.

El calvari de la professora acabava de començar: a la següent qüestió (sobre el paper dels nous mercats en la indústria farmacèutica), la resposta de Grífols va ser que “des dels països més avançats no es poden marcar les pautes als que no les poden seguir, és immoral”. El president de la setena empresa catalana en vendes va exposar que “és un insult anar a un país com Libèria, on no hi ha aigua potable, a vendre medicaments per a l’hemofília”.

A la tercera pregunta la situació de la dissortada professora Mas no va millorar: va preguntar-li al president de l’empresa d’hemoderivats què podien fer altres sectors diferents del farmacèutic per la salut i com a resposta es va trobar una nova patacada: “Com si això fos nou”, va etzibar l’empresari, que li va recordar la figura de Marie Curie.

El xou acabava de començar. Era el sisè acte del dia de la Trobada del Sector Sanitari, organitzada per KPMG i Iese, i Grífols, ja embalat, va recordar-se de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i dels seus avisos contra la carn vermella i processada. “Jo ja no sé què menjar: el peix té mercuri; les hortalisses, pesticides... Que em digui l’OMS què es pot menjar: pa torrat?”, va fer davant les riallades de l’auditori. Però Grífols no reia. “Em sembla un insult al sentit comú que l’OMS tregui això quan hi ha països que no tenen res per menjar”, va afegir.

Debat sobre el cost de la salut

El plat fort va arribar quan Grífols va entrar en el debat sobre el finançament de la salut. “La tecnologia fa que els costos siguin ara més barats, i això a l’Estat li va bé”, va raonar. “Però si allarguem l’esperança de vida de la gent, no sé si això a l’Estat li va bé”, va seguir. Llavors Grífols va plantejar votar sobre la vida i la mort. “Cal un referèndum sobre si volem tenir una esperança de vida de 100, 80, 60 o 140 anys”, va dir. “La indústria cada cop és més eficaç però crea nous problemes –va fer, en referència a l’envelliment–. I l’Estat mai no estarà satisfet amb el cost de la sanitat, fem el que fem”.

Grífols es va veure amb forces per entrar en el terreny de l’existencialisme i es va posar com a exemple. “A mi, 'para lo que me queda en el convento me cago dentro'”, va sentenciar amb el seu característic estil a l’aula magna de l’Iese, en referència a la seva edat. “Ja tinc l’esperança de vida definida, però un nen que neixi avui potser viurà 120 anys; no sé què preferiran, potser els obligaran a treballar fins als 100”, va dir.

Superat l’instant metafísic, l’empresari va explicar que Grifols inverteix com a empresa en “10 o 12” 'start-ups', però va voler fer-hi un matís: “No ho fem per col·laborar, ho fem per por que aquests nens s’espavilin més que nosaltres”. Els riures van tornar en un acte peculiar en què el president de la primera farmacèutica catalana va deixar una personalíssima defensa del sector: “Una caixa de 20 antibiòtics val menys que un cubalibre, i amb els antibiòtics se salven vides”.