BANCA
Economia 04/12/2018

Quan el regulador està sota sospita

Ernesto Ekaizer presenta el seu nou llibre, sobre la crisi del sector financer espanyol

Josep Maria Ureta
3 min
Josep Cuní, Ernesto Ekaizer, Esther Vera i Andreu Mas-Colell, ahir a la presentació.

Barcelona“Em sembla que aquest llibre tindrà poques referències mediàtiques”, va dir amb ironia Josep Cuní (ara a SER Catalunya) al seu torn de valoració sobre El libro negro (Espasa) d’Ernesto Ekaizer, on es narra la greu crisi del sistema bancari espanyol des d’abans de la Gran Recessió iniciada el 2007.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Tothom a la llibreria +Bernat, a l’Esquerra de l’Eixample barceloní, ho va entendre. Ekaizer orienta el seu llibre no només a les males pràctiques dels dirigents de caixes i bancs des d’inicis de segle sinó que gosa assenyalar sense embuts en el subtítol: “ Cómo falló el Banco de España a los ciudadanos ”.

Ho diu quan, d’una banda, s’ha iniciat el judici als responsables de la sortida de Bankia a borsa -del qual han estat exonerats els dirigents del Banc d’Espanya- i, en canvi, quan la comissió del Congrés que ha analitzat aquell període acaba de concloure que “els reguladors i responsables polítics van posar temeràriament en perill el sistema financer”. Som, doncs, davant de 751 pàgines que documenten tot el període previ i posterior a la més convulsa època financera espanyola del segle.

Ekaizer és un veterà de la crònica bancària espanyola, que, ves per on, l’ha acabat fent un expert en sistema processal espanyol. Va inaugurar a Espanya el periodisme d’investigació als anys 80 amb memorables textos sobre Ruiz Mateos, Mario Conde i Luis Bárcenas.

Les fonts d’Ekaizer

Popular divulgador amb accent de narrador de futbol argentí, Ekaizer és meticulós, qui té més fonts privilegiades a Madrid i capaç com ningú de parlar com escriu i escriure com parla. Llegir els seus llibres és com veure una puntaire combinant els boixets, però no cal badar amb el soroll, sinó fixar-se en la plantilla i el lloc on posa l’agulla.

Amb l’experiència de saber moderar amb la mirada que té Esther Vera, directora de l’ARA, el col·loqui va comptar també amb l’anàlisi de l’exconseller Andreu Mas-Colell. Curós i exigent com sempre, va etzibar: “Que s’hagi exclòs la cúpula del Banc d’Espanya del judici de Bankia em satisfà. El dret penal és nociu i pertorbador quan entra en les tasques dels reguladors. Es poden equivocar, però en tot cas correspon al legislatiu controlar-los”.

Va aparèixer l’esperit de les sàtires de Juvenal i l’aforisme que li atribueixen Quis custodiet ipsos custodes? [Qui vigila els vigilants?] Per a Ekaizer, hi ha sobrades proves -el llibre va ple de cartes, correus i documents, sovint inèdits- que la cúpula (“camarilla ”, segons l’autor) del Banc d’Espanya encapçalada per Miguel Ángel Fernández Ordóñez va ser lenta, permissiva i discrecional en la seva tasca de supervisió. I cal recordar que la supervisió del BCE va ser posterior al 2012, tot i que tampoc així es va evitar la crisi del Banco Popular (2016).

Ekaizer i Mas-Colell encara van animar més el públic quan Vera va demanar precisió sobre els intents que hi va haver per fusionar dues entitats, Bankia i CaixaBank, a partir de la bona relació personal d’Isidre Fainé i Rodrigo Rato. Més motius per llegir El libro negro (Cuní el va oposar als inútils llibres blancs dels polítics).

Amb la llibreria +Bernat plena com un ou, algú va demanar a Ekaizer si els presos polítics poden tenir esperances en el recurs al Constitucional i quina previsió té de les condemnes. No ho va defugir. Veu un error pensar que la dilació del TC és discriminatòria i augura una condemna per temptativa de rebel·lió o conspiració.

stats