MERCAT DE TREBALL
Economia 27/08/2018

Les retallades disparen els autònoms en educació i sanitat

Des del 2009 també han guanyat presència al sector immobiliari i als de la comunicació i la ciència

Júlia Manresa
3 min
La precarització laboral ha fet que els treballadors autònoms hagin guanyat presència dins els quiròfans.

MadridLa crisi econòmica, que a nivell macroeconòmic es dona per tancada, ha deixat seqüeles clarament visibles al mercat de treball i en la salut de l’estat del benestar. Les dades d’afiliació al règim d’autònoms així ho fan palès. Els dos pilars que aguanten bona part del pes de l’estat del benestar i que han patit amb força les retallades -l’educació i la sanitat- han vist com el nombre de treballadors autònoms que hi treballen s’ha disparat un 50% des del juliol del 2009 fins al mateix mes d’aquest any. En canvi, el conjunt d’afiliats a aquest règim només ha crescut un 1,3% des d’aleshores.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Són xifres elaborades per la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms (ATA), que ho interpreta de manera positiva: assegura que els autònoms “són els que millor s’adapten a les noves necessitats del mercat de treball” omplint a través de l’autoocupació “nous nínxols de mercat”. Concretament, els treballadors per compte propi del sector de l’educació han passat dels 54.144 el 2009 als 80.798 aquest estiu, un 49% més. En el cas de la sanitat, l’augment és del 50% i implica haver passat dels 71.140 autònoms als 110.241. L’increment és encara superior al sector immobiliari (52%), on actualment n’hi ha 45.265, i inferior però també cridaner en l’àmbit de la comunicació (creix un 39%) i de les activitats professionals científiques i tècniques (un 38% més).

Les retallades disparen els autònoms en educació i sanitat

Precarització al sector públic

Aquests sectors representen un percentatge reduït (18%) del total d’autònoms, que es concentren principalment al comerç, l’hostaleria i la construcció, en què des del 2009 o han caigut o s’han mantingut. Però també per això l’augment d’aquests sectors és significatiu dins d’un tipus d’afiliació que no ha crescut en el seu conjunt.

El president de l’ATA, Lorenzo Amor, explica que aquestes dades demostren la capacitat d’adaptació dels autònoms al cicle econòmic i no ho atribueix en cap cas de manera majoritària a una precarització d’aquests sectors. Però un altre representant del sector ho interpreta de manera totalment contrària. Per a Eduardo Abad, secretari general de la federació d’autònoms UPTA, vinculada a la UGT, “sona a desgràcia”. Assegura que la causa cal buscar-la en el creixement de l’externalització i la subcontractació de serveis en aquests dos sectors. “No podem tenir anestesistes o auxiliars de reforç en quiròfans treballant com a autònoms”, sentencia.

Per a l’economista de la Universitat de Barcelona Raül Ramos, té una clara relació amb les retallades que l’educació i la sanitat han patit durant la crisi. “Els últims 10 anys s’ha produït un desplaçament de part de la demanda dels usuaris i de l’oferta de treball del sector públic al privat a causa de l’austeritat”, assegura Ramos. Aquest expert posa l’exemple de professors d’assignatures com música o educació física en escoles tant públiques com privades que no tenen prou hores i han de treballar en diferents centres per complementar el sou. Ramos recorda que durant la crisi es va destruir ocupació al sector públic i no ha sigut fins ara que ha començat a recuperar-se. “A la Comunitat de Madrid s’ha vist la voluntat política de reduir la capacitat de la sanitat i l’educació pública perquè el sector privat en cobrís els forats”, apunta.

A l’immobiliari es deu, segons els tres experts consultats, al repunt del sector, sobretot pel que fa a la compravenda d’immobles de segona mà i l’auge de les agències més petites. Però en el que sí que coincideixen els tres experts en parlar de precarització és en la comunicació, en què els falsos autònoms han anat tapant els expedients de regulació. “Mentre a la resta de sectors hi ha hagut una caiguda i un repunt dels autònoms, en la comunicació sempre han anat augmentant”, diu Amor.

L’altre indici de precarització laboral és el perfil d’autònom que més creix. Són les dones (augmenten un 7,9%, mentre que els homes cauen un 1,9%), que sovint opten per ser autònomes per afavorir la conciliació malgrat que els suposin menys ingressos. També augmenten més els autònoms de més de 50 anys, que habitualment han estat expulsats del mercat de treball i han hagut d’optar per l’autoocupació.

stats