Les retirades de diners dels caixers: preguntes i respostes

Sis coses que cal saber sobre la liquiditat de les institucions de crèdit catalanes

La Crida per la Democràcia, que inclou l'ANC i Òmnium Cultural, ha instat a retirar diners en efectiu dels "cinc principals" bancs i fer-ho "prioritàriament" de les 08.00 h a les 09.00 h d'aquest divendres o "durant tot el matí". Aquesta és la seva primera "acció directa pacífica", que pretén demostrar que la "força de la gent no té límits". Aquestes són algunes de les implicacions que pot tenir aquesta acció.

1. Per què els bancs?

La Crida per la Democràcia respon així a la decisió adoptada per CaixaBank i el Sabadell de traslladar fora de Catalunya les seus socials i donar ressò a la decisió. Totes dues entitats (el Sabadell el 5 d'octubre i CaixaBank l'endemà) van ser les primeres entre les grans empreses catalanes a fer-ho. Després d'aquestes dues n'han seguit prop de 900 més, incloent-hi la pràctica totalitat de les que cotitzen a l'Íbex-35, de les quals només manté seu a Catalunya Grifols. 

2. Quin argument tenien?

Els bancs operen en un sector hiperregulat pel sector públic i que depèn del Banc Central Europeu. El fet de tenir la seu en un territori que pugui quedar fora de la Unió Europea (possibilitat que existeix en cas d'independència) podria suposar quedar fora de l'aixopluc del BCE. El regulador europeu proporciona liquiditat a les entitats i els dona una garantia de seguretat fins i tot en situacions adverses. A més, les dues entitats mantenen a Catalunya el negoci i el personal.

A això cal sumar-hi que les dues entitats van patir fugues de dipòsits en els dies anteriors a l'anunci per part de clients preocupats o bé de clients espanyols que les feien culpables del procés sobiranista. Aquesta fuga va anar acompanyada de fortes caigudes a la borsa.

3. Té validesa aquest argumentari?

Sí. No obstant això, diversos sectors han qüestionat la forma com s'ha dut a terme. D'una banda, CaixaBank va pactar amb la Moncloa un decret llei forjat expressament per poder traslladar la seu de Catalunya sense passar per la junta general d'accionistes, com estava previst als seus estatuts. A més, la mesura no ha afectat només el banc: totes les empreses vinculades al grup La Caixa (Gas Natural, Abertis, Cellnex, Agbar o fins i tot la Fundació La Caixa) han pres la mateixa decisió. Això, segons els experts, pot generar per si sol un clima d'incertesa que perjudica l'economia i es pot interpretar com una eina de pressió política.

Pel que fa al Sabadell, va ser el primer dels grans a marxar i aquesta mateixa setmana -mentre la Generalitat estudia si aplica o no la declaració unilateral d'independència- ha anunciat que també estudia endur-se  la presidència i la secretaria general del banc a Madrid. 

4. Com estan vivint la jornada els bancs?

Cap entitat ha fet cap comentari oficial. No obstant això, l'activitat als caixers, segons ha pogut observar l'ARA, és més intensa que un dia habitual, amb un degoteig de clients a les oficines. Fonts del sector consultades per aquest diari apunten que l'impacte ha sigut "mínim", de menys del doble d'un dia habitual. 

A les borses, això sí, tots dos bancs estan caient: al migdia el Sabadell ho feia un 2,8% i CaixaBank, un 0,9%. Eren, a més, els únics bancs que queien al selectiu espanyol.

5. Quin risc hi ha per als bancs?

Les entitats de crèdit estan exposades a un risc que va més enllà de la clàssica fallida empresarial relacionada amb la impossibilitat de pagar creditors o proveïdors o quedar-se amb un balanç on els passius pesen més que els actius. En el cas dels bancs (i un cas recent que ho prova és el del Popular, que va caure al mes de juny), també poden caure per un problema de liquiditat, és a dir, d'incapacitat per atendre les peticions d'efectiu dels clients. 

Quan sobre una entitat es generen dubtes de la seva viabilitat, solvència o liquiditat, pot passar que es generi un pànic col·lectiu que empenyi els clients a mirar de treure'n els estalvis abans que el banc tanqui. Aquest fenomen es coneix com a 'corralito' i és un dels escenaris més perillosos per a un banc. La situació actual de CaixaBank i el Sabadell està molt lluny d'arribar a aquest extrem: els seus nivells de liquiditat són molt importants i el cop de retirades d'efectiu el van patir en els dies anteriors i posteriors a l'anunci de retirada de la seu social. A més, en aquests dies ja han gestionat els comptes mirall a molts clients catalans, de manera que els seus estalvis ja estan ubicats en oficines de fora de Catalunya. 

6. Queda algun banc amb seu a Catalunya?

Catalunya té dos grans bancs que acaben de treure la seva seu de Catalunya, CaixaBank i el Sabadell, i en va perdre un altre, CatalunyaCaixa, quan va ser absorbit pel BBVA. Entre els més petits que tenen seu a Catalunya destaca Caixa d'Enginyers, que en els últims dies ha rebut una allau de nous clients després de fer públic que no ha canviat la seva seu social. 

Més continguts de