Els ‘riders’ també xoquen

La sentència del Suprem, que considera falsos autònoms els repartidors d’aplicacions com Glovo o Deliveroo, reactiva el desacord entre les entitats contràries i favorables al model actual

“Qualsevol jurista dirà que estem subordinats a una empresa”

Han passat tres anys des que Dani Gutiérrez i altres repartidors de l’associació RidersXDerechos van començar a trepitjar els jutjats. En aquest temps, les denúncies contra plataformes com Glovo, Deliveroo, UberEats o Stuart s’han multiplicat i han escalat des de les primeres instàncies fins al Tribunal Suprem. Fa més d’una setmana que es va publicar la sentència clau que esperaven, la primera que avala que els riders són falsos autònoms i, per tant, existeix una relació laboral entre ells i les aplicacions per a les quals treballen. “Això no és un partit de futbol, però si ho fos aniríem 34 a 4”, apunta Gutiérrez. La controvèrsia, afegeix, s’acaba amb la decisió dels magistrats, que també han rebutjat elevar la qüestió al Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea.

“A RidersXDerechos mai direm que representem tots els riders, però sí tots els que no tenen veu i consideren que s’estan vulnerant els seus drets”, reivindica Gutiérrez. El cas del seu acomiadament és un dels que han passat per la justícia. El juny del 2019 un jutjat de Barcelona va obligar Deliveroo a readmetre’l després que l’apli desactivés el seu compte arran de participar en protestes del col·lectiu. “Avui ens segueixen arribant casos de persones que han sigut acomiadades”, explica. Manté que, tot i els canvis en la interfície de les aplicacions, el model sempre és el mateix i perpetua el control sobre els repartidors. “Pots posar estrelles o cors per valorar, però qualsevol jurista dirà que continuem subordinats a les condicions d’una empresa”, afirma Gutiérrez.

A l’espera del govern

L’associació ha celebrat la sentència del Suprem, però encara vol analitzar el text per entendre quines en poden ser les conseqüències. Tampoc han pogut decidir encara quina és la seva posició sobre l’anomenada llei rider, que vol aprovar el ministeri de Treball de Yolanda Díaz. La mesura s’ha venut com una eina per lluitar contra els falsos autònoms, sense gaire concreció. El que sí que tenen clar és que la normativa no es pot limitar als repartidors. “Som la cara més visible, però també afecta cuidadores, personal de la neteja i, fins i tot, metges o arquitectes”, diu.

RidersXDerechos va ser el primer intent de sumar esforços per demanar canvis col·lectius en un sector que encara ara està molt atomitzat. En els últims anys, però, han sorgit associacions que defensen la figura de l’autònom a les plataformes com un model de “flexibilitat i llibertat”. “La sentència desmunta un per un tots aquests arguments. És un frau de llei i una estafa a les arques públiques”, conclou.

“Com a treballadors obtindríem menys ingressos que ara”

“Sí, soc autònom”. Des d’aquest estiu, unes altres etiquetes -ja eren habituals les de “Glovo mata” després de l’accident que va acabar amb la vida d’un rider nepalí- han començat a aparèixer a les motxilles dels repartidors de Barcelona. Dins el col·lectiu hi ha associacions que fan una altra lectura sobre el model laboral de les plataformes. “Els nostres associats es consideren professionals autònoms que poden organitzar la seva feina quan i com volen”. Jordi Mateo és el president de l’Associació Professional de Riders Autònoms (Apra), que, segons els seus propis càlculs, juntament amb altres entitats similars representa prop del 70% dels missatgers en aquest sector. Denuncia que el ministeri de Treball no els ha convocat a seure a la taula de diàleg per trobar solucions a aquest debat: “Fins ara ens han evadit en les reunions”.

Des d’Apra consideren que els riders tenen llibertat per triar en quines franges horàries i zones treballen i diuen que ara “tenen por” de perdre aquesta llibertat. “Com a empleats obtindríem menys ingressos i tindríem contractes precaris”, assegura Mateo. En la seva opinió, el model de plataformes com Glovo és una “oportunitat” per a treballadors migrants o de més de 45 anys que no haurien trobat feina en un altre sector. “Molts de nosaltres ja venim de ser repartidors amb contracte i ara els nostres ingressos superen els d’abans”, insisteix en aquest sentit. Com també defensen les aplicacions, aquestes entitats consideren que la resposta ha de passar per una regulació “clara” que millori les condicions actuals sense renunciar a la figura de l’autònom. “Hi ha millores que les plataformes voldrien oferir, però es considerarien indicis de laboralitat”, assegura Mateo. Des del seu punt de vista, aquest escenari és compatible amb aconseguir vacances pagades, cursos de seguretat viària o negociació col·lectiva.

Llibertat i flexibilitat

Per a l’associació, la relació que s’estableix entre l’empresa i el repartidor en cap cas és laboral. “Els preus els marquen les plataformes, però nosaltres som lliures d’acceptar-los o no”, rebat Mateo. Tampoc considera que el sistema els penalitzi si no reparteixen prou o rebutgen una comanda. De fet, insisteix que la sentència del Suprem fa referència a un cas del 2016 i assegura que des d’aleshores el funcionament intern de Glovo ha canviat. “Abans hi havia estadístiques que mesuraven l’eficàcia o la valoració dels clients, però hem anat polint i lluitant aquests indicis”, assegura Mateo. Entitats com la seva van firmar un codi de bones pràctiques amb les aplis.