La riquesa financera de les famílies arriba al seu rècord pel procés de desendeutament

Només les administracions públiques generen dèficit en les seves operacions financeres

La riquesa financera de les famílies espanyoles va arribar a xifres rècord el segon trimestre d'aquest any, pel procés de desendeutament iniciat durant la crisi econòmica i l'estalvi més elevat, segons les dades publicades aquest dimarts pel Banc d'Espanya.

Segons aquestes dades, la riquesa financera neta de les famílies espanyoles i institucions sense ànim de lucre al servei de les llars (ISFLSH) es va situar en 1,572 bilions d'euros en el segon trimestre, un 5,2% més respecte al mateix període del 2018 i un nou màxim històric. En relació amb el PIB, els actius financers nets van representar el 128,4%, una ràtio de 2,1 punts percentuals superior a la d'un any abans.

Així, la riquesa de les llars es continua mantenint per sobre dels nivells previs a la crisi econòmica, ja que en el primer semestre del 2007, just abans de l'esclat de la crisi financera, fregava el bilió d'euros, així doncs, ara es marca un nou màxim històric.

Els actius financers de llars i ISFLSH van arribar fins al març als 2,34 bilions d'euros, un 3,5% més que un any abans, a causa d'una adquisició neta d'actius financers per 45.000 milions d'euros durant l'últim any i a unes revaloracions netes de 35.000 milions per l'increment dels preus dels actius de renda variable. Pel que fa al PIB, els actius financers totals de les llars i ISFLSH van representar un 191,6% al finalitzar el segon trimestre, una dècima menys que un any abans.

Per components, el gruix dels actius financers de les llars estava en efectiu i dipòsits (el 39% del total), seguit de participacions en el capital (27%), assegurances i fons de pensions (16%) i participacions en fons d'inversió (14%). L'efectiu i dipòsits i els fons de pensions van ser els components que més van incrementar el seu pes en els actius financers de les llars (+0,4% en els dos casos) respecte a un any abans, mentre que el pes de les participacions en fons d'inversió va ser el que més va caure (-0,6%).

Deute inferior a la riquesa

Per la seva banda, el deute consolidat de les llars i ISFLSH i de les empreses va arribar als 1,617 bilions d'euros al final del segon trimestre, un 132,1% del PIB, 5,2 punts percentuals per sota de la ràtio registrada un any abans.

El deute consolidat de les empreses va representar un 73,4% del PIB, mentre que el de les llars i ISFLSH es va situar en el 58,6% del PIB, més o menys els mateixos percentatges que el trimestre anterior.

A l'acabar el segon trimestre, en termes acumulats dels últims quatre trimestres, el flux net de finançament consolidat rebut per les empreses, les llars i ISFLSH va ser de 9.000 milions, cosa que va representar el 0,1% del PIB. El finançament nou captat per les llars va representar el 0,2% del PIB, mentre que el rebut per les empreses registra, en termes nets, un flux equivalent al 0,1% del PIB.

Finalment, les operacions financeres netes dels sectors residents (empreses, llars, institucions financeres i administracions públiques) van registrar en l'últim any un superàvit de 27.000 milions d'euros, equivalent al 2,2% del PIB, enfront del 2,5% observat en el conjunt del 2018.

Mentre que les institucions financeres (2,8% del PIB), les llars (1,9%) i les empreses (0,5%) van obtenir un saldo positiu, les administracions públiques van mostrar un dèficit del 2,9% del PIB.