El salari mínim a Espanya és menys de la meitat que un salari mitjà

Espanya empitjora en el rànquing respecte de l'any passat i, amb 707 euros, ja és entre els tres països amb el salari mínim més baix en comparació amb el sou mitjà

Espanya està al podi dels països europeus amb un salari mínim més baix en relació al sou mitjà. De fet els 707 euros de sou mínim actuals, multiplicats per 14 pagues, equivalen al 45% de la remuneració més comuna entre els assalariats -que ronda els 23.000 euros anuals- és a dir, que representa menys de la meitat que el salari mitjà, segons les dades que ha fet públiques avui l'Eurostat.

Aquests nivells de remuneracions mínimes contradiuen les recomanacions de la Carta Social europea, que aconsella que el mínim que perceben els treballadors sigui el 60% d'un salari mitjà. Ara mateix, a Europa, només Estònia i la República Txeca superen Espanya en aquesta desigualtat, mentre que Eslovàquia, que l'any passat ocupava el tercer lloc del rànquing ha superat Espanya anivellant el seu salari mínim fins al 46%.

Tot i això, segons les dades d'evolució de l'oficina comunitària, el salari mínim a Espanya ha augmentat un 18% des del 2008, i ha passat dels 700 euros mensuals als 826 aquest 2017, si ho dividim en 12 pagues, tal com ho calcula l'Eurostat. En xifres absolutes, és el vuitè més alt d'entre els 22 països de la Unió Europea que tenen salari mínim. Però baixa fins el catorzè lloc del rànquing quan el que es té en compte és l'augment percentual respecte els seus socis europeus durant aquests anys. Entre 2008 i 2017 només Grècia ha retallat el salari mínim: en aquest temps ha caigut un 14% fins als 684 euros actuals.

El país amb un salari mitjà més alt d'Europa és Luxemburg, que arriba als 1.999 euros, per davant d'Irlanda amb 1.563 euros i els Països Baixos amb 1.552 euros. A la cua, en xifres absolutes, hi ha Bulgària, que només paga 235 euros. Tot i així aquest país ha doblat el salari mínim els últims 9 anys i ara ja representa el 57% del salari mitjà del país, en línia amb les recomanacions europees.

La diferència entre el salari més alt i el més baix evidencia la bretxa salarial entre els països de l'est i l'oest d'Europa: la remuneració més bàsica a Bulgària és nou vegades més petita que a Luxemburg. Les dades de l'Eurostat no han comptabilitzat els resultats de Grècia i Croàcia, perquè no han tenen dades actualitzades, i també queden fora els sis països en els quals no existeix una base mínima: Dinamarca, Itàlia, Xipre, Àustria, Finlàndia i Suècia.

La bretxa es redueix si la comparació es fa en termes de poder adquisitiu, és a dir, tenint en compte el cost de la vida a cada país. Aleshores l'informe de l'oficina comunitària subratlla que les diferències són "considerablement menors". Tot i així, la capacitat de compra dels ciutadans búlgars és tres vegades més petita que la dels ciutadans de Luxemburg.

Front comú per apujar els salaris

Les dades també permeten agrupar els països en tres grans grups: els de l'est, amb salaris mínims per sota dels 500 euros al més; els del sud que es mouen entre els 500 i els 1.000 euros -entre ells Espanya-; i els del nord-oest amb remuneracions mínimes que sobrepassen de llarg els 1.000 euros al mes.

Els càlculs de l'Eurostat, per a Espanya, també queden per sota de les recomanacions de la resta d'organismes internacionals. Aquesta tardor passada, tant el Banc Central Europeu com el Fons Monetari Internacional van alertar dels riscos que podia suposar per al creixement econòmic mantenir la contenció salarial. Draghi va ser el més contundent: "Ha arribat el moment que els salaris pugin a Europa; fa massa temps que els sous pugen per sota de la productivitat", va dir el president del BCE davant el Parlament Europeu.

A Catalunya, la Generalitat ha fet propostes, en la mateixa línia que els sindicats, per arribar a un acord en el salari mínim que permeti -almenys- augmentar-lo fins als 1.000 euros mensuals i anivellar-lo, per tant, amb les recomanacions europees. Aquest objectiu, però, s'hauria de tancar mitjançant acords entre empresa i treballadors perquè les capacitats legislatives per fixar el salari mínim vénen marcades de Madrid.

Més continguts de