Barcelona“No som esclaus” era una de les consignes que cridaven els tècnics subcontractats de Movistar durant les mobilitzacions i l’ocupació del Mobile World Centre de la plaça de Catalunya la setmana passada. Aquests treballadors, que la companyia Telefónica subcontracta a través de l’externalització del servei d’instal·lació de l’ADSL i la fibra òptica, han posat sobre la taula un problema no resolt en la legislació laboral.
Com constaten el secretari general d’acció sindical i relacions laborals de CCOO, José Cachinero, i el secretari general de la confederació d’autònoms CTAC-UGT, Salvador Duarte, les empreses cada vegada opten més per externalitzar serveis que no consideren essencials. En aquest sentit, Marc Carrera, director de l’oficina de Sagardoy Advocats a Barcelona, explica que l’externalització de serveis és un fenomen empresarial real, previst per la legislació, “però que són focus de molts conflictes”, sobretot per les diferències que genera entre els treballadors. Carrera puntualitza que el principal factor de problemes arriba quan les empreses subcontracten altres empreses que fan activitats iguals o similars. De fet, aquesta és una de les reclamacions dels vaguistes que treballen per Movistar. Quan això passa, els treballadors “s’identifiquen amb els assalariats contractats per l’empresa, que cobren més i acostumen a tenir millors condicions”, exposa aquest advocat.
Els mínims legals
Un total de 40 hores setmanals, dos dies festius i un salari digne. Aquestes són les reclamacions -i els límits legals- que Barcelona en Comú, ERC, la CUP, Guanyem Badalona i Guanyem Cornellà van signar en el Compromís de les Escales, que també els comprometia a no signar contractes amb empreses que no compleixin aquestes condicions.
Segons CCOO, són prop de 5.000 els treballadors subcontractats per les 11 empreses que treballen per al gegant de la telefonia: Abentel, Abengoa, ITC, Cobra, Cotronic, Liteyca, Teleco, Elecnor, Montelnor o Comfica. El problema és que les condicions per les quals treballen són diferents en cada contracta. Els tècnics denuncien que la majoria de les contractes apliquen un sistema de punts que els obliga a treballar més de 12 hores cada dia i set dies a la setmana per aconseguir arribar als 1.000 euros bruts mensuals. A cada servei li corresponen un conjunt de punts: per exemple, una instal·lació d’ADSL podria valer-ne cinc, i una de fibra òptica, vuit. “No sé ben bé ni com em comptabilitzen el sou”, explicava a l’ARA un dels tècnics que ocupava la botiga, Juan José Vitoria, en referència a aquest sistema de calcular el salari.
