El Santander i Bankinter serien els bancs espanyols menys afectats davant una crisi financera
El Sabadell figura com una de les entitats europees menys solvents en l'escenari més advers de les proves d'estrès
El Santander, el BBVA i Bankinter sortirien més indemnes davant un escenari advers de crisi financera, segons el test d'estrès que l'Autoritat Bancària Europea (ABE) aplica a les entitats financeres europees. Els resultats d'aquestes proves fets públics aquest divendres posen damunt la taula que l'impacte d'una crisi en aquestes tres entitats financeres seria menor que en la mitjana dels bancs europeus.
Per contra, el resultat del Banc Sabadell no és positiu per a l'entitat catalana. Segons el test, aquest figura com un dels bancs menys solvents davant un escenari advers. Això és fruit sobretot de la situació en la qual la prova de l'Autoritat Bancaria situa Espanya: un dels mercats més tocats del món davant una crisi econòmica, al costat del Regne Unit o el Perú.
En concret, el Santander tindria una ràtio del capital, és a dir, una salut financera, d'un 9,32% el 2023. El BBVA d'un 8,3% i Bankinter d'un 11,25%. En canvi, el Banc Sabadell se situaria en una ràtio del capital del 6,54% en un escenari advers. Tanmateix, el resultat de l'entitat catalana està dins dels límits que marca l'ABE i que situa en el 5,5% la ràtio de capital mínima per considerar si una entitat ha superat o no una prova d'estrès. CaixaBank no es va sotmetre a les proves perquè es trobava en plena fusió amb Bankia.
Aquesta prova es fa per assegurar-se que els bancs tenen prou actius líquids, és a dir, que són prou forts per resistir una crisi financera. Els resultats són sobretot un avís per a aquells que suspenen la prova, ja que alerten que davant d'un escenari advers no serien capaços de resoldre la situació. Com cada any, les proves de l'ABE plantegen un escenari hipotètic que enguany ha estat vinculat a la crisi del covid-19. L'Autoritat ha dibuixat un entorn en què els tipus d'interès seguien sent molt baixos i duraven més temps, cosa que segons l'ABE acabaria desembocant en una disminució de la confiança financera i en una nova recessió. A més, l'òrgan examinador també té en compte l'escenari macroeconòmic i ha plantejat una taxa d'atur disparada i ascendent amb els anys, així com un lent creixement de l'economia.
