OBSERVATORI

El sector de l’alimentació és acíclic

L’excés de crèdit i la bombolla immobiliària van crear a partir del 2008 la pitjor crisi econòmica des de la Segona Guerra Mundial, que va comportar una baixada del consum que va afectar tots els sectors. El sector de l’alimentació, a més, es va trobar amb un dramàtic augment dels preus de les matèries primeres en la segona meitat del 2007, resultat d’operacions especulatives a càrrec de fons d’inversió.

El consum en el sector de l’alimentació no va disminuir gaire, però sí que va canviar. Durant la crisi va pujar el consum d’aliments bàsics, amb preu baix i de poc valor afegit, com el pa, l’arròs i la pasta. Tot i que es va reduir el consum fora de casa, també va incrementar en cadenes de menjar ràpid. Es va produir un augment del consum de menjar de formats petits i de marca blanca, i la recerca de promocions. Als Estats Units va baixar el consum d’alimentació en general, però van augmentar les vendes de la macrocadena de supermercats Walmart. Un exemple de tot això és que, a Espanya, el mes de novembre del 2008, la venda de cotxes es va desplomar un 46%, però la d’aliments només un 9%. Queda clar, doncs, que els cotxes, a diferència del menjar, estan dins del que s’anomena “consum discrecional”, format per tots aquells béns prescindibles perquè no són essencials. Fins i tot a la borsa, les empreses d’alimentació van tenir un rendiment millor i molta menys volatilitat que la resta d’empreses. Altres sectors que es van desenvolupar de manera similar són la sanitat, els serveis bàsics -com l’aigua, el gas i l’electricitat- i les telecomunicacions.

El sector agroalimentari acostuma a pesar poc en les economies desenvolupades com l’espanyola. Si analitzem les dades del producte interior brut (PIB) des de l’inici de la crisi, veiem que quasi no va notar la recessió i va créixer més que el conjunt de l’economia. La participació en el PIB va passar del 2,28% de l’any 2008 a quasi el 3% del 2017 i el seu pes en les exportacions va anar pujant fins a arribar al 17% de l’any passat, quan per primer cop va superar en exportacions el sector de l’automòbil. Així doncs, el sector de l’alimentació ja és el sector industrial més important, i influeix moltíssim en la imatge del país al món. També ha demostrat ser acíclic perquè és el que millor ha mantingut l’ocupació -més de 8 milions de persones a Espanya- i la creació d’empreses. Cal afegir que està format per moltes empreses familiars i que s’ha sabut beneficiar de l’èxit turístic de l’Estat durant aquests anys.

En definitiva, està clar que, si volem superar la propera crisi, haurem de tenir poc deute i invertir alguns estalvis en el sector de l’alimentació.

Més continguts de